Tots contra tots dins l'unionisme per liderar l'alternativa al Procés

BarcelonaTotes les enquestes que s'han anat fent públiques fins ara –aquest dilluns era l'últim dia per publicar-ne– apunten que els tres partits de la dreta es quedarien molt lluny de sumar una majoria que servís per entrar al Palau de la Generalitat. El PP, Ciutadans i Vox necessitarien els vots del PSC per intentar una alternativa a l'independentisme i, ni així, aconseguirien sumar 68 escons –els comuns han garantit aquest dilluns que no entrarien en cap majoria amb Vox–. Un acord de govern constitucionalista és, amb els sondejos a la mà, pràcticament impossible i, per això, la pugna fins al 14-F entre el PP, Cs i Vox, però també amb el PSC, passa per saber qui acaba liderant l'alternativa a l'independentisme. Els socialistes són els que ho tenen més de cara i, per això, són el focus de les crítiques. El PP i Vox fins i tot han dit que vetaran la seva investidura. Els populars han apostat per un candidat constitucionalista de consens que no han descartat que pugui ser un socialista.

El PSC confia que l'anomenat efecte Illa els serveixi, com a mínim, per rendibilitzar la desfeta de Cs que pronostiquen les enquestes. El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha bolcat en la campanya electoral catalana per intentar reforçar la jugada de convertir, malgrat la pandèmia, el seu ministre de Sanitat en presidenciable. S'erigeixen en el vot útil de les esquerres per aconseguir traslladar a Catalunya la coalició de govern estatal amb Podem. De fet, el mateix candidat socialista, Salvador Illa, ha deixat clar diverses vegades que els comuns són el seu soci preferent. "No és el mateix que governi una coalició progressista o que ho faci la dreta", deia Pedro Sánchez en un dels actes de diumenge del PSC.

Com els comuns, els socialistes aposten també per un govern d'esquerres, però, a diferència dels de Jéssica Albiach, Illa veta que el govern sigui amb ERC –també ho fan els republicans–. "Hem de girar full", no s'ha cansat de dir des de l'inici de la campanya. Girar full del Procés suposa, per al PSC, no incorporar cap partit independentista al Govern, tot i que aquest dilluns s'ha obert a acceptar el suport extern en qüestions puntuals dels republicans. Obrir aquest nou capítol també significa per al PSC descartar un gran front unionista amb Cs i el PP perquè, en paraules del mateix Illa, "viuen a la trinxera de la confrontació". Tot i les negatives, els seus pretendents no es desesperen. Carrizosa es mosta convençut que Illa "es veurà forçat a pactar amb els constitucionalistes" i Albiach insisteix que "trobaran la fórmula" perquè ERC i el PSC s'entenguin.

La batalla per liderar la dreta

El tripartit que públicament només defensen els comuns el branden en forma de fantasma el PP, Ciutadans i Vox, que disputen la seva particular cursa per no quedar desdibuixats per un gran resultat del PSC. El 2017 Inés Arrimadas va aconseguir capitalitzar el temor a l'1-O d'una part important de l'unionisme, però des de fa mesos les enquestes pronostiquen una davallada important al partit taronja. La fuga de vots se'n va majoritàriament cap al PSC, però el PP i Vox també esperen convèncer una part dels indecisos. "Els partits que lideren les enquestes són els indecisos i els abstencionistes", ha dit en diverses ocasions Arrimadas. Segons l'enquesta publicada per l'ARA aquest cap de setmana, del 22% de persones que encara no haurien decidit quina papereta triar el 14-F, només un 2% dubten entre el PP, Cs i Vox.

Fa unes setmanes, els sondejos pronosticaven un PP a l'alça que podia doblar els seus quatre escons i, de fet, a la sala de màquines del partit confiaven fins i tot en el sorpasso a Ciutadans. Ara bé, les últimes previsions demoscòpiques auguren un estancament. I, a més, la campanya se'ls ha complicat amb el judici sobre la caixa B del PP i l'amenaça de l'extresorer Luis Bárcenas de confessar-ho tot. Ho admetia el mateix líder conservador, Pablo Casado, aquest dilluns en una entrevista a Onda Cero, en què assegurava que aquest assumpte li estava suposant "un terrible" cost electoral i que n'estava "fart".

Els populars havien intentat obviar la qüestió en els actes electorals dels últims dies, però aquest diumenge passat el candidat, Alejandro Fernández, va decidir canviar d'estratègia i sortir en defensa del partit: "El PP no és Bárcenas. El PP és Miguel Ángel Blanco, Paco Cano i herois que van donar la vida per la llibertat i per Espanya". Diversos dirigents populars han intentat desvincular-se del cas Bárcenas presentant-lo com una cosa del passat. Ho ha fet aquest dilluns el mateix Fernández, que ha assegurat que el partit treballa amb "honradesa i honestedat". "Són altres etapes", ha dit en una entrevista a SER Catalunya. Des de la cúpula popular, però, han anat més enllà i Pablo Casado, per exemple, ha acusat Pedro Sánchez de fer servir la Fiscalia: "No em dirà que no és casualitat que dijous passat sortís aquest tema de Bárcenas per part de la Fiscalia que ocupa l'exministra de Sánchez".

La bandera de l'anticorrupció

Qui en podria sortir beneficiat? Una de les opcions és que ho sigui Vox. Per això des de fa dos dies els populars han començat a entrar al cos a cos amb el partit d'extrema dreta. Aquest dilluns Fernández ha assegurat que l'entrada de l'extrema dreta –ell no els anomena així– al Parlament provocarà més "inestabilitat", i diumenge va intentar desmuntar la idea de suprimir l'estat de les autonomies que proposa Vox. El candidat popular s'ha presentat durant tota la campanya com l'antídot als moviments populistes, en què inclou l'independentisme, però també Vox. Ara bé, fins fa dos dies no havia entrat a desmuntar propostes concretes del partit de Santiago Abascal.

L'estratègia de no agressió entre la dreta, doncs, s'ha trencat amb la confessió de Bárcenas, també per part de Cs i Vox. Aquest dilluns, tant taronges com ultradretans han burxat en la ferida de la corrupció. Cs ha fet venir especialment des de Madrid Edmundo Bal per a l'ocasió. L'exadvocat de l'Estat va tenir un paper rellevant en l'acusació contra la trama Gürtel i han utilitzat la seva figura per carregar contra el PP. "En lloc d'acceptar-ho i col·laborar, estan dient que allò és una època passada", ha etzibat Bal contra la direcció actual dels populars. I sabent que un desencís dels votants amb el PP pot afavorir Vox, els ha posat a tots en el mateix sac: "Abans de crear Vox, molts dels seus dirigents també estaven cobrant sous del PP", ha dit Bal. Per la seva banda, el partit d'extrema dreta encara ha sigut més directe i ha apel·lat als votants del PP que estan "farts" de tanta corrupció. "Vox els defensarà", ha dit Garriga.

Durant la primera setmana els atacs volaven bàsicament contra els independentistes, però a mesura que s'acosta el 14-F la lluita es fa més acarnissada dins del bloc unionista, conscients tots els partits que el botí que deixi el PSC podria ser massa escàs.