La batalla per la "inquiocupació" explota les contradiccions del PP
Els populars arriben a un acord amb una associació antiokupa després que els amenacés amb plantar-los
BarcelonaUna de les mesures pactades entre el PSOE i Junts en el decret social aprovat aquesta setmana aborda la paralització dels desnonaments de famílies vulnerables. Aquest punt ha anat generant polèmica: tant els juntaires com el PP el van agafar com a exemple de per què havien rebutjat convalidar el primer decret de la Moncloa. Finalment, els dos partits han acceptat avalar la mesura, que, de fet, porta vigent des de la pandèmia i compta amb el suport de les formacions parlamentàries d'esquerres. Ho han fet, però, després de flirtejar amb els moviments contra la inquiocupació, un fenomen del qual fa temps que es parla –especialment a les xarxes socials– i que denuncia, sense dades concloents, la proliferació dels casos en què un llogater deixa de pagar un o dos mesos després de signar el contracte.
Dijous passat les associacions que combaten aquesta pràctica ja van estar a punt de plantar el PP en la presentació del seu pla d'habitatge. Els populars són, juntament amb Vox, els que més s'han apropat a aquestes plataformes i ara són víctimes de les seves contradiccions. La Plataforma d'afectats per l'ocupació i la inquiocupació assegura que hi ha 80.000 propietaris afectats –tot i que hi sumen l'ocupació convencional– i que necessiten "mesures urgents que protegeixin els seus drets". Després d'amenaçar amb no assistir a cap més acte del PP com a represàlia per l'aprovació del decret, els populars es van afanyar a intentar resoldre la polèmica implicant els seus governs autonòmics en la lluita contra la "inquiocupació". Però el PP ja té a Vox intentant treure rèdit i alertant que la "cessió" dels populars farà que "es paguin amb impostos els lloguers dels okupes", ja que el decret de la Moncloa també inclourà avals de pagament a propietaris als quals s'hagi deixat de pagar el lloguer.
Hi ha un problema amb la definició d'inquiocupació. El portaveu del Col·legi de l'API a Catalunya, Carles Sala, assegura a l'ARA que bé pot ser "inquiocupa" qui "lloga conscientment un habitatge pagant la fiança i el primer mes però deixa de pagar amb intencionalitat" o un que deixa de pagar per una "circumstància sobrevinguda", tot i que la primera definició sigui més estesa. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, sosté que, en canvi, no es pot incloure en aquesta definició els llogaters que tinguin un problema sobrevingut, només aquells "que no tinguin intenció de pagar des del principi, en un robatori de guant blanc". Per la seva banda, el director general d'Amat Immobiliària, Guifré Homedes, reconeix que hi ha múltiples casos diferents.
Des del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, que fa recerca a Idra, avisa que el terme inquiocupa és una invenció per part de lobis que busquen, segons ell, criminalitzar les persones que no poden sufragar el lloguer: "Es tracta d'una ofensiva reaccionària per ampliar la categoria d'ocupa". Segons ell, qui situa aquest debat al centre és també qui vol "demonitzar el llogater" en lloc de posar l'accent en el preu del lloguer. "Una aberració jurídica" per accelerar desnonaments, ja que "els que compren un edifici com Casa Orsola necessiten buidar els habitatges ràpid". Un estudi precisament d'Idra conclou que menys del 10% dels llogaters a l'Estat s'han endarrerit algun cop a la vida l'hora de pagar i els que impaguen són encara més residuals.
"De xifres d'inquiocupació no te'n podré donar ni jo ni ningú", coincideixen els tres experts immobiliaris, malgrat que apunten que és un fenomen a l'alça els últims anys. Homedes comenta que "al mercat de lloguer és difícil trobar habitatge" i que aquestes pràctiques "aniran a l'alça perquè hi ha gent atrapada per falta d'alternatives". Els experts avisen que si no hi ha un desallotjament ràpid l'habitatge pot sortir del mercat del lloguer tan bon punt el propietari el recuperi. En tot cas, Sala argumenta que "és difícil de dir si s'ha magnificat" el fenomen, però que "s'ha normalitzat" sense haver endurit polítiques. Això sí, matisa que "en àmbits territorials més densificats és difícil que es produeixi la inquiocupació per l'elevada demanda". També reben la mesura pactada del decret amb escepticisme perquè el "viacrucis" pel desallotjament continuarà i posen l'accent en què cal augmentar el parc públic d'habitatge.
La pugna
El politòleg Eli Gallardo, consultor de l'agència Neula, assegura que la dreta i una part de l'esquerra "dibuixen una iconografia per donar valor a la propietat situant-la enfront dels ocupes o inquiocupes". Alhora, Marc Guinjoan, professor de ciència política de la UAB, detalla que és "un cavall de batalla" que serveix per marcar "distàncies" políticament i que Vox també ho fa servir respecte al PP. Afegeix que "la dreta sempre ha intentat fer ús del fenomen de l'ocupació i fer més rellevant en un moment que interessa" i posa d'exemple un cas paradigmàtic recent: el cas dels edificis ocupats del Kubo i la Ruïna, del barri barceloní de la Bonanova, en què just abans de les eleccions municipals del 2023 es va tornar a explotar sobretot per part de Ciutadans, tot i que també per Vox i el PP, fins i tot amb concentracions. Apunta que en "habitatge és molt fàcil de fer manipulacions, fent de l'anècdota el cas per treure conclusions en polítiques" i que els mitjans i les xarxes hi juguen un paper clau. En el matís, apunta que "Junts ha introduït part del discurs més liberal de protegir el propietari". Gallardo puntualitza que és una política win-win (de guany segur) perquè dona seguretat al propietari i és una garantia per als llogaters.
