La batalla ideològica de PP-Vox i el PSOE sobre el franquisme arriba al TC

MadridLa batalla del govern espanyol contra les anomenades lleis de "concòrdia" impulsades pel PP i per Vox ja s'ha traslladat al Tribunal Constitucional (TC) després de mesos d'advertiments. L'executiu de Pedro Sánchez, amb l'aval de l'ONU, de la majoria plurinacional al Congrés i d'entitats memorialistes, planta cara al que tots ells denuncien com un intent de blanquejar la dictadura franquista i invisibilitzar les persones que la van patir. "Les lleis antimemòria són un atac al dret internacional i a la nostra democràcia", va afirmar el president espanyol a principis de mes en un acte d'homenatge a les víctimes de l'exili republicà, on va reiterar l'avís que utilitzarà "tots els mitjans" per protegir els passos fets des de la Transició i que l'arribada de l'extrema dreta a les institucions de la mà dels populars està posant en qüestió.

La croada ideològica de Vox, que el PP ha adoptat impulsant aquestes controvertides iniciatives a l'Aragó, Castella i Lleó i el País Valencià a canvi d'aconseguir governar en aquestes comunitats autònomes, "podria afectar l'obligació de l'estat espanyol de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans". És el que van afirmar tres relators de l'ONU en un informe emès després que el govern espanyol els elevés la problemàtica i en el qual instaven Sánchez a "adoptar totes les mesures necessàries per garantir l'estricte respecte dels estàndards internacionals dels drets humans". Emparant-se en aquesta instrucció de l'ONU i en un informe del Consell d'Estat favorable a anar al TC, Ángel Victor Torres va anunciar aquest dimarts la llum verda del consell de ministres a la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra l'única iniciativa aprovada fins ara, la de l'Aragó. Un cop l'admeti a tràmit el TC, la llei impugnada quedarà suspesa.

Va ser a mitjans de febrer quan les Corts aragoneses van derogar la llei de memòria democràtica que havia estat vigent fins a aquell moment en compliment de l'acord de coalició. L'objectiu és substituir-la per un "pla de concòrdia" encara en redacció que tant l'esquerra com les associacions de defensa de la memòria històrica consideren que atacarà la dignitat de les víctimes del franquisme per molt que PP i Vox assegurin que el que pretén és "reconèixer-les totes sense distinció". Es tracta del mateix argumentari utilitzat a Castella i Lleó i el País Valencià, on han registrat lleis encara en tramitació que suprimeixen la paraula dictadura i retallen les possibilitats de reparació de les seves víctimes. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica va avisar que si els textos no es modifiquen, també acabaran al TC.

Què ha derogat l'Aragó?

La derogació de la llei de memòria aragonesa implica la retirada de plaques de senyalització de camps de concentració i altres llocs de memòria, així com del mapa de fosses comunes, segons va destacar Torres en roda de premsa. La norma també estableix la supressió del registre d'entitats de memòria democràtica, del portal web institucional del govern de l'autonomia i de les actuacions a les escoles per difondre les conseqüències de la repressió franquista. "Invisibilitzen" les víctimes i dificulten la feina de les entitats, va criticar el ministre, que va argumentar que tot plegat incompleix el deure de l'autonomia de col·laborar amb l'Estat, que des del 2022 té en vigor la llei de memòria democràtica, que va ampliar la de memòria històrica que havia impulsat el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Una constatació que també recull l'informe de l'ONU, que veu aquesta "invisibilització" en el fet que la derogació aprovada per l'Aragó "no faci referència explícita ni condemni el règim, el seu caràcter dictatorial, o la seva responsabilitat pels crims comesos en aquest període". De fet, l'exposició de motius de la llei aragonesa, a banda d'obviar tot això, replica que la norma que deroga feia una "idealització extrema de la Segona República" i li atribueix una "visió partidista de la història", a parer seu, per haver "exclòs" les víctimes de la violència política republicana, que el PP i Vox equiparen amb la franquista.

El contraatac del PP

La direcció del PP ha mirat cap a una altra banda davant d'aquest intent de destruir la recuperació de la memòria històrica i del relat negacionista que adopten aquestes normes. Alberto Núñez Feijóo va argumentar que els populars no tenen "cap inconvenient" a dir que "el franquisme va ser una dictadura", si bé aquestes lleis ho obvien i defensen com a "concòrdia" un relat que minimitza els crims franquistes. La decisió del govern espanyol d'anar al TC es produeix en plena campanya de les europees, quan vencen els tres mesos de marge que tenia per arribar a un acord amb l'Aragó que no s'ha produït per la negativa de l'autonomia a negociar.

Els populars han deixat per a després del 9-J continuar impulsant les lleis de "concòrdia" a les altres dues autonomies i contraataquen posant el focus en la llei d'amnistia, que justament l'Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó han confirmat aquesta mateixa setmana que portaran al TC en el marc de l'ofensiva dels populars contra la norma que, a parer seu, sí que suposa un atac a la democràcia i no és "en defensa de la concòrdia entre espanyols", com ha argumentat el PSOE.