La batalla dels partits a Facebook

BarcelonaLes xarxes socials no només han canviat la forma de relacionar-se, sinó que han revolucionat la política i, fins i tot, poden arribar a determinar el resultat de les eleccions. Jamie Bartlett a The People vs. Tech (Penguin Random House) explica com en la campanya nord-americana del 2016 el big data (i concretament Facebook) va ser clau per a la victòria de Donald Trump. Espanya i Catalunya no són alienes a aquesta realitat i els partits polítics ja aboquen milers d’euros per enviar missatges a segments concrets de votants més sensibles al seu espot per augmentar suports. Diumenge 26 d’abril el programa No pot ser de TV3 exposava, entre altres, el cas de Vox, que a l’octubre havia difós un anunci a Andalusia amb imatges de les protestes per la sentència del Procés on presumptes “separatistes” apallissaven un home que intentava apagar un contenidor. Per augmentar la transparència, des de fa un any Facebook publica les dades dels seus anunciants. A través d’aquesta eina, l’ARA ha recopilat diversos anuncis difosos entre el 2019 i el 2020 per part dels partits polítics per analitzar a qui van dirigits, així com els diners que han costat.

Els dos grans partits estatals, PSOE i PP, han abocat a la plataforma 233.808 euros i 414.326, respectivament, des de l’abril de l’any passat. La majoria d’anuncis es concentren en període electoral, tant del 28-A com del 10-N. Posem exemples. Els socialistes, a l’inici de la campanya del 10-N, van engegar un espot en què apostaven “per un finançament més just de les comunitats autònomes”. A quin target el van dirigir? Al País Valencià i, amb caràcter preferent, a dones de 25 a 54 anys. En un altre anunci en què el missatge era “llei i diàleg”, les comunitats d’Andalusia, Catalunya i Madrid eren les prioritàries; i quan prometien un govern “que defensi una Espanya i una Catalunya diverses i unides”, ho van emetre majoritàriament a Catalunya.

Al seu torn, el PP va centrar la seva campanya en apel·lar al vot útil davant de Cs i Vox i això es reflecteix en la publicitat a Facebook. En un anunci del 8 de novembre, el PP demanava el vot així: “En les últimes eleccions, a Àlaba 7.039 votants van escollir Cs, però no van aconseguir cap escó. Si votes Cs donaràs el teu vot a Pedro Sánchez”. Aquest missatge es va dirigir al País Basc i a homes de 35 a 54 anys. Un altre exemple: els populars van fer córrer com a publicitat una notícia de l’ ABC en què el presentador Jorge Javier Vázquez deia que votaria el PP i ho van enviar a dones d’entre 45 i 64 anys a Andalusia (i en menor mesura País Valencià i Catalunya). Quan ERC i el PSOE van fer el pacte d’investidura el gener, el PP va engegar un vídeo en què el seu líder, Pablo Casado, defensava la unitat d’Espanya: dirigit preferentment a homes d’Andalusia d’entre 35 i 55 anys.

Ara bé, qui més diners ha destinat a publicitat a Facebook és Podem: 1.323.709 euros. Recentment promocionaven el seu compte de TikTok en un vídeo en el qual sortia Pablo Iglesias ballant, dirigint-se a joves d’entre 13 i 17 anys i, en menor mesura, de 18 a 24 (prioritàriament a dones). Per exemplificar un cas de la campanya, Podem va difondre, sobretot a Andalusia i a Catalunya, un vídeo d’un acte públic en què Iglesias assegurava que el patriotisme són els serveis públics mentre l’increpaven amb un “ viva España ”.

Cs s’ha gastat 495.988 euros en un any i una de les qüestions més explotades és Catalunya. Pel 28-A va difondre un vídeo d’Inés Arrimadas al Parlament en què afirmava que el president, Quim Torra, havia anomenat “bèsties humanes” els que parlaven en castellà. El partit va pagar perquè es mostrés principalment a Andalusia, abans que a Catalunya i al País Valencià. Un altre vídeo en què Arrimadas carregava contra l’independentisme també es va publicitar a Andalusia, Madrid i el País Valencià. Vox és el partit que menys s’ha gastat, amb 6.101 euros, un miler dels quals entre el 20 al 26 d’abril. En un vídeo emès durant l’estat d’alarma es dirigia sobretot a homes andalusos afirmant que els musulmans podien resar durant el confinament i els adeptes a l’església no. Amb un cost de 300 euros, s’ha reproduït uns 350.000 cops.

El consultor de comunicació política, Xavier Tomàs, explica a l’ARA que Facebook va prendre mesures de transparència fa un any davant les crítiques per la influència en el debat polític. Des de llavors monitoritza el contingut i obliga els partits a donar les seves dades per autentificar que darrere un anunci hi ha una persona física o jurídica. “Això ha fet que Vox hagi tingut més problemes a l’hora d’invertir en publicitat a Facebook”, aclareix Tomàs.

Partits i entitats a Catalunya

La praxi és menys estesa a Catalunya. ERC hi ha destinat 77.733 euros en l’últim any, JxCat 15.427 euros, el PSC 47.567, Catalunya en Comú menys de 100 euros (contrasta amb Barcelona en Comú amb 17.989 euros) i del PP i Cs, tot i tenir una pàgina creada, no consten dades. La CUP no apareix a la biblioteca d’anuncis. El target que va seleccionar ERC, primera força el 10-N, per difondre l’espot electoral van ser dones d’entre 25 i 44 anys. JxCat, que va guanyar les europees, va triar homes d’entre 18 i 35 anys i dones de més de 55 com a públic d’un vídeo de l’expresident Carles Puigdemont.

Aquest mecanisme també l’usen entitats. Òmnium ha gastat 34.625 euros en un any. Per a fer nous socis difon vídeos de Jordi Cuixart o imatges de violència policial de l’1-O a homes de 25 i 54 anys. Quan es tracta de marxandatge l’objectiu és gent més gran. Pel que fa a l’ANC, només hi apareix un anunci de venda de samarretes de la Diada dirigit majoritàriament a dones de més de 55 anys. El Consell per la República, amb 329 euros gastats, també es dirigeix a majors de 45 per fer nous socis. Les entitats dirigeixen majoritàriament els missatges a Catalunya. En canvi, Espanya i Catalans, l’entitat unionista que impulsa el 12-O, va publicitar la manifestació a majors de 55 també a Andalusia, País Valencià i Madrid.