La batalla per consolidar l’espai polític s’endureix també a la dreta
MadridL’ens demoscòpic del govern espanyol, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), va fer pública ahir la seva enquesta postelectoral. Més de 6.000 entrevistats entre el 7 de gener -dues setmanes després de les eleccions del 20-D- i el 19 de març -dues setmanes després de la investidura fallida de Pedro Sánchez i quan ja s’havia estès la sensació que la legislatura fracassaria- que donen moltes pistes sobre quines poden ser les claus de la campanya del 26 de juny. D’entrada, dues de molt evidents: malestar ciutadà i una forta lluita de sigles tant a la dreta com a l’esquerra.
Els partits encara no treballen en la primera evidència. El rei va signar ahir al matí el decret de convocatòria de les eleccions i a la tarda ja el va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat. La precampanya formal, doncs, ja ha començat, però els discursos encara estan més en la fase del retret i de buscar els culpables del fracàs col·lectiu que no en la de les propostes.
La batussa puja de to
En la segona clau sí que hi treballen. El CIS pregunta als ciutadans entre quins partits van dubtar a l’hora de votar. El grup més majoritari (16,9%) ho va fer entre el PP i C’s, seguit dels que ho van fer entre el PSOE i Podem (11,6%). Els últims dies la batussa entre populars i liberals ha pujat de to i el mateix ha passat a l’esquerra entre el PSOE i Podem. I amb raó els socialistes i C’s estan preocupats per com gestionen la campanya i la relació bilateral un cop el seu pacte per investir Pedro Sánchez ha quedat amortitzat. Un 9,6% dels que dubtaven ho van fer entre aquests partits.
Els populars, que mantindran com a cap de campanya Jorge Moragas, sembla que hagin patit poc desgast malgrat que els escàndols de corrupció han anat a més, i ahir seguien disparant contra C’s per haver pactat la investidura amb el líder del PSOE. A la seu del carrer Génova estan segurs que s’acostaran a la majoria absoluta sumant amb els liberals, però volen pactar-hi des d’una posició molt de força que desactivi l’exigència d’apartar Mariano Rajoy. La secretària general, María Dolores de Cospedal, va recordar l’“obvietat” que només C’s va votar sí al PSOE amb un acord que volia “derogar totes les reformes del PP, que són les que van evitar la fallida i el rescat d’Espanya”.
Rivera, que no preveu retocar el seu programa electoral ni fer primàries, va insistir ahir que Rajoy ha de plegar “per facilitar la regeneració”. Cospedal va ser taxativa en afirmar -també davant les noves andanades d’Esperanza Aguirre, que va suggerir canviar de candidat- que Rajoy és intocable. El líder de C’s va lamentar que el PP el percebi com un enemic. Recuperar l’equidistància és urgent per a Ciutadans tenint en compte les dades que ofereix el CIS. Si bé Rivera és el candidat amb més predicament entre els seus votants (el 25% dels electors de C’s van triar la seva papereta pel candidat enfront d’un 10% dels del PSOE), bastants d’ells estan ara decebuts.
Quan es pregunta si, vist el que ha passat després de les eleccions, canviarien de vot, un 14% d’electors liberals diuen que sí, frustrats pels acords o pel pobre resultat del 20-D. Un potencial nombre de desertors que poc té a veure amb els del PP (1,4%), Podem (5,6%) o el PSOE (6,5%). No és nou a C’s: fa quatre mesos un 36% dels que els van acabar votant ja ho van fer amb molts dubtes. El PP mira de seduir-los.
