La batalla de l'absolució de Trapero

MadridEl tribunal de la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha de dictar pròximament la seva sentència sobre la conducta del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana i els càrrecs polítics Cèsar Puig i Pere Soler durant els esdeveniments de 2017 (la manifestació del 20 de setembre davant la seu d'Economia i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017). La deliberació formal va començar a l'acabar el judici, el 17 de juny.

La vista oral va arrencar el 20 de gener i quan el 10 de març va acabar tota la prova –testifical i documental– i el tribunal es disposava a escoltar el 16 de març els informes de l'acusació –el ministeri fiscal–, la crisi del coronavirus va modificar el calendari.

El 12 de març la secció primera del penal –integrada per Concha Espejel, presidenta, i els magistrats Ramón Sáez, ponent, i Francisco Vieira– va cursar instruccions perquè la vista se celebrés a través de videoconferència entre l'Audiència Nacional i el Palau de Justícia de Barcelona. Però l'endemà, el 13 de març, l'imminent estat d'alarma va obligar a suspendre totes les activitats.

No obstant això, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira van fer els deures i van elaborar les seves conclusions finals. I les van sotmetre a consideració de la nova fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado.

Ja al llarg del judici, des de la jornada de les qüestions prèvies, van admetre de facto que el delicte de sedició els seria molt difícil de provar.

La munició que els havia aportat l'equip del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena –la mateixa que va fer servir el Tribunal Suprem en el judici del Procés però aplicada als convocants del referèndum– no aconseguia resoldre els principis bàsics del delicte de sedició: ni Trapero ni els altres tres acusats van tenir al setembre/octubre de 2017 ni l'autoria, o coautoria, ni el domini de fet o el pla sediciós.

Per això, ja des de la primera jornada, Rubira va oferir la pista del que al final del judici seria la versió oficial. "L'important i el transcendent és l'incompliment d'una ordre que obliga a tots. I aquí el que han fet els acusats és precisament incomplir el que s'ha ordenat per part del poder judicial. Aquí el que s'ha de dilucidar és si els acusats han incomplert una norma, res més ".

És a dir: el delicte de desobediència.

El canvi dels fiscals

"Res més". Per a un judici que comença, no només amb una acusació per sedició sinó per rebel·lió –la Fiscalia va rebutjar canviar l'escrit a l'inici del judici–, la matisació del fiscal era extraordinària.

I, en efecte, en l'esborrany de conclusions finals que els fiscals van presentar a la fiscal general de l'Estat a mitjans de març van proposar introduir una qualificació alternativa a la de sedició: en cas que el tribunal no acceptés la sedició l'acusaven per desobediència.

A la vista de les conclusions, en efecte, van exposar amb cruesa que els acusats no tenien el domini de fet del delicte de sedició (ni autoria ni coautoria) i van demanar que en cas que no s'acceptés la sedició se'ls condemnés per desobediència.

El tribunal, segons va transcendir durant el judici, va considerar molt poc sòlid el material probatori de la sedició i va observar que els acusats havien sortit "vius" durant les seves declaracions testificals.

Va haver-hi testimonis clau. Com, per exemple, el del lletrat de l'administració de justícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Joaquim Martínez Sánchez, en la primera setmana de març del 2020.

El lletrat va narrar que Trapero el va trucar per telèfon entre les 10 i les 11 del matí de l'1 d'octubre i li va demanar una reunió amb la magistrada Mercedes Armas perquè passaven uns fets que ell considerava greus. Tant la magistrada com el lletrat van rebre Trapero sobre les 12.00 hores. Però la magistrada va citar també el coordinador del dispositiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos.

"El senyor Trapero va traslladar a la magistrada el que m'havia avançat, que s'estaven produint aquestes circumstàncies greus. No sé si ho va dir explícitament o serà un sobreentès, però es tractava de l'actuació dels altres cossos policials. La magistrada es va dirigir a Pérez de los Cobos perquè donés una explicació, i va reconèixer que, efectivament, s'estaven produint situacions (no sé si va dir difícils o complicades), però va assegurar que tot i això la situació estava sota control".

El lletrat va prosseguir: "La magistrada els va dir que si havien de comentar alguna cosa sobre les respectives actuacions o sobre una possible descoordinació posada de manifest podien quedar-se al despatx per comentar-ho. La magistrada i jo vam sortir i ells dos es van quedar sols i jo em vaig quedar al despatx contigu. I vaig sentir que marxaven".

Què li va dir Pérez de los Cobos? Segons Trapero, que el coordinador havia decidit posar fi al dispositiu conjunt.

El relat de Trapero

Però aquest relat és significatiu. No va ser el coordinador qui va demanar la reunió per denunciar la presumpta deslleialtat dels Mossos sinó Trapero per denunciar la ruptura de facto de la coordinació a través de la decisió dels caps policials de marcar territori: iniciar les càrregues sense que ho haguessin sol·licitat els Mossos.

Ja era difícil que el ponent –el penalista Ramón Sáez, ponent també de la sentència absolutòria del setge al Parlament– comprés el delicte de sedició, però els testimonis i algunes conductes –com la de Trapero de posar-se al servei del president del TSJC i del fiscal superior el mateix 27 de octubre del 2017 per si calia detenir els membres del Govern– tampoc avalaven l'acusació per desobediència.

A què va quedar reduïda aquesta qualificació?

Segons el magistrat emèrit del Tribunal Suprem Joaquín Giménez, "podria interpretar-se com un intent de la Fiscalia d'evitar tant sí com no una sentència absolutòria, que pogués ser considerada en moltes capes polítiques i en mitjans de comunicació com una insofrible derrota".

Trapero ha sigut el cap de turc des del setembre i l'octubre del 2017. Ha pagat pena de banc dels acusats i ha estat sotmès a mesures cautelars personals, i els seus tres col·legues igual.

Com va demanar al tribunal l'advocada Olga Tubau en les seves conclusions finals, citant Manuel Alonso Martínez a l'exposició de motius de la llei d'enjudiciament criminal del 1882, "un ciutadà d'un poble lliure no ha d'expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència o de l'egoisme de l'Estat".

El magistrat Giménez recorda "que el sistema de justícia penal compleix la seva funció tant quan el tribunal sentenciador arriba a un pronunciament condemnatori com absolutori, de manera que l'absolució mai es pot entendre com un fracàs del sistema de justícia penal, i encara menys quan hi hagi dubte raonable i raonat; la sentència s'ha de resoldre en favor de l'absolució".