Els asos de la CUP per negociar: desconnexió, eleccions generals i desobediència

BarcelonaUn cop passat el 27-S, la contrarellotge per formar govern està farcida d'incògnites i estira-i-arronses. La clau a hores d'ara la té la CUP, que amb els seus 10 diputats té la clau per fer possible que Artur Mas sigui de nou, o no, president de la Generalitat. Per ara, però, la candidatura encapçalada per Antonio Baños té la intenció de deixar aquesta qüestió per al final de la negociació, conscient que serà d'alt voltatge i que tots els ulls estaran posats en aquest punt. Ho ha deixat clar aquest dijous la número dos, Anna Gabriel, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha reivindicat que no se'ls pressioni sota l'argument que per culpa seva el procés pot descarrilar. Perquè per a la CUP, no es pot reduir el procés a Mas.

Hi ha un calendari reglamentari que estableix que el Parlament ha d'estar constituït abans del 27 d'octubre i que la investidura del nou president ha de ser abans del 9 de novembre. Però la CUP, que delega les decisions definitives a les assemblees, té també el seu propi 'timing' i metodologia per prendre les decisions, que pivotaran en diverses qüestions que aniran desgranant en les pròximes setmanes.

Desconnexió d'Espanya

D'entrada, veuen urgent llançar un missatge clar de desconnexió amb l'estat espanyol abans que arribin les eleccions espanyoles, a les quals no tenen cap intenció de presentar-s'hi perquè veuen ja "inútil" la presència al Congrés. L'objectiu és "blindar" un punt de no retorn per evitar "temptacions de subordinació a les lògiques estatals". Aquesta mena de desobediència volen que es faci palesa just quan es constitueixi el Parlament amb l'aprovació d'una declaració en la qual Catalunya es reconegui com a sobirana per actuar al marge de l'estat espanyol.

Seguint aquesta premissa, la CUP defensarà en les negociacions que es comencin a desobeir algunes de "les suspensions cautelars" dictades pel Tribunal Constitucional. Posaran sobre la taula mesures que no tinguin, diuen, cap cost, com seria deixar sense aplicació la llei Wert. De fet, ja durant la campanya van insistir moltíssimes vegades que obeir-la era com actuar en "complicitat" amb l'Estat.

Rescat social

El rescat social és un altre dels pilars d'entesa per a la investidura. Gabriel ha assegurat que la CUP és conscient del "problema estructural" de finançament que pateix Catalunya, però també ha defensat que els governs autonòmics "no han gestionat de la millor manera" els recursos. De fet, plantegen un pla de xoc antiretallades i antidesnonaments i, a mitja campanya, van afegir una nova condició per negociar: que cap responsable polític relacionat amb el cas Ester Quintana formi part del Govern.

Sens dubte, la qüestió més espinosa serà la de la presidència de la Generalitat. Després d'haver dit per activa i per passiva que no pensa votar a favor de la investidura d'Artur Mas, la CUP vol que es "replantegi" el paper del president. Si ahir l'exdiputat Quim Arrufat va avisar que "l'oferta de la CUP té molt més recorregut que seguir girant a l'entorn d'un president i els seus fans", avui Gabriel ha matisat la proposta.

Presidència coral

De fet, d'entrada aposten per un model menys presidencialista i han llançat la proposta de configurar una "presidència coral" que recaigui en quatre figures que representarien les diferents sensibilitats independentistes. En aquesta responsabilitat col·legiada demanen que la dona hi tingui un paper rellevant. "Volem un Govern excepcional per fer el millor país del món", ha advertit Gabriel. L'ARA ja va avançar que sectors de la CUP s'obren a investir president algú de CDC que no sigui Mas. Gabriel no ha concretat qui podria formar-ne part i s'ha limitat a dir que la presidència podria estar formada per "tres o quatre persones".