Les bases de l'ANC esmenen la direcció i rebutgen promoure l'abstenció el 23-J

BarcelonaL'ANC no serà un dels actors de l'independentisme que promourà l'abstenció en les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Així ho han decidit les seves bases en la consulta interna que s'ha celebrat entre el 30 de juny i aquest dimarts i en la qual han participat 3.773 persones. La pregunta que formulava l'entitat que presideix Dolors Feliu era clara: "¿Estàs d'acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l'Assemblea promogui l'abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del «Sí a la independència» del Primer d'Octubre?” I la resposta no ha estat menys clara: un 59,71% –2.253 vots– dels socis de l'entitat han rebutjat aquest posicionament polític, mentre que el 38,67% –1.459– s'hi han mostrat a favor i un 1,62% –61– han votat en blanc.

Els resultats d'aquesta consulta són un baló d'oxigen per a ERC, Junts i la CUP, que temen que els puguin passar factura les crides a l'abstenció massiva que es fan des de certs sectors de l'independentisme. En aquest sentit, l'ANC es podia convertir en l'actor més important que promogués aquesta abstenció, però finalment els seus propis socis ho han vetat. Les eleccions generals ja són uns comicis en què tradicionalment a l'independentisme li costa més mobilitzar els seus votants, per la qual cosa, si les crides a l'abstenció fructifiquen, les conseqüències per a aquests tres partits podrien ser letals. El candidat de la CUP al Congrés, Albert Botran, ha celebrat la decisió de les bases de l'ANC: "Les institucions són només una part de la trinxera, però cal ser-hi". També ho ha fet la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha fet una crida a la participació: "La millor manera de defensar Catalunya és exercint el vot".

Els resultats també ofereixen una segona lectura: suposen una desautorització de les bases a la direcció de l'entitat que lidera Dolors Feliu, que, des del moment en què van plantejar la consulta, s'oferia per ser un dels actors decisius en la defensa d'aquesta abstenció. De fet, l'ANC va convocar la consulta denunciant "l'absència d'una acció efectiva dels partits independentistes per aconseguir la independència" i reivindicant que a les eleccions municipals ja hi havia hagut un moviment cívic que havia expressat la seva insatisfacció amb els partits a través de "l'abstenció i el vot nul o en blanc". En definitiva, que veia amb bons ulls que aquesta abstenció fos un càstig als partits tradicionals.

A través d'un comunicat, l'ANC s'ha limitat a felicitar-se pel "debat constructiu i l'exercici de la democràcia interna" i ha confirmat que es mantindrà "neutre respecte a l'opció electoral en les eleccions espanyoles" sense oblidar que la seva aposta és "la confrontació amb l'estat espanyol".

Discrepàncies internes

No és la primera desautorització que rep Feliu en els seus plans. A principis d'any, la mateixa direcció de l'entitat ja li va tombar els plans per impulsar una llista electoral cívica a les pròximes eleccions al Parlament, cosa que en definitiva suposava crear un quart espai independentista en competició amb Junts, ERC i la CUP. A més, tot aquell debat va generar una trencadissa interna important que va acabar amb tretze dimissions i algunes peticions de què Feliu plegués.

La consulta encara deixa una última lectura que tampoc és positiva per a la direcció: la baixa participació que s'ha registrat. El dia que es va convocar la votació, fonts de l'entitat situaven el cens de participants en les 40.000 persones, cosa que significa que els 3.773 vots totals emesos no superen el 10% de participació. En definitiva, que els socis de l'ANC no només s'oposen a fer una crida a l'abstenció el 23-J, sinó que no s'han sentit interpel·lats a participar en el debat.