Les bases de Junts s'activen contra les llistes bloquejades
Prosperen 5 de les 61 esmenes al territori presentades per canviar aquesta qüestió
BarcelonaUn dels canvis més importants que Junts planteja fer als seus estatuts en el congrés del cap de setmana del 27 d'octubre és modificar el sistema d'elecció de la direcció per evitar el vot de càstig. És a dir, la cúpula actual proposa passar del sistema actual de llistes desbloquejades a un mètode on es vota la cúpula en bloc, en què la militància no té la capacitat d'expressar el seu suport o càstig individualment als membres que aspiren a ser part de la direcció. Això està generant malestar entre alguns sectors, segons apunten diverses fonts a l'ARA, i per aquest motiu s'han aprovat algunes esmenes a assemblees territorials i sectorials per mantenir el mètode d'elecció actual. En total, de les 61 que s'havien presentat per aquesta qüestió, les assemblees territorials i sectorials només n'han avalat 5 que ara queden vives.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat les llistes tancades i bloquejades en diversos debats al territori. Un dels arguments que ha posat sobre la taula és que aquest model permet als líders triar el seu equip i també l'alineació. Per convèncer-los han utilitzat un símil futbolístic: que els socis d'un club de futbol no li diuen a l'entrenador amb quins jugadors ha de comptar ni quin rol han de jugar.
La presidenta de Junts, Laura Borràs, consultada per aquesta qüestió en una entrevista a l'ARA, no es va voler mullar: va considerar que la "democràcia interna" fins ara havia estat un "segell important" de Junts. També va negar que aquest canvi d'estatuts s'hagi pensat per salvaguardar-la a ella d'un eventual vot de càstig o els seus afins, tenint en compte que van ser dos càrrecs de la seva confiança els que en el congrés del 2022 van patir per la votació dels afiliats. "Desmenteixo que això pugui ser fet per intentar protegir algú que el que ha fet sempre és anar a cara descoberta", va afirmar sobre ella.
Els que han fet esmenes a aquest punt dels estatuts demanen un sistema amb més participació de la militància. Una de les esmenes aposta per mantenir les llistes desbloquejades que hi ha ara, en què els afiliats tenen capacitat de fer caure persones de la direcció –si no superen un llindar concret de suport–; i n'hi ha d'altres que fins i tot advoquen per un sistema de llistes no només desbloquejades –ara es podien triar persones diferents però totes de la mateixa candidatura– sinó també obertes –que es puguin triar persones de diferents candidatures.
Què pot passar, doncs, a partir d'ara? Diverses fonts consultades per aquest diari expliquen que aquestes esmenes s'han aprovat ja en assemblees territorials i sectorials, però ara s'obre un període perquè les persones proposants negociïn amb els redactors de les ponències (i la cúpula) per tal d'intentar arribar a un acord. Si no hi ha pacte, aquestes esmenes arribaran vives al congrés, i si tiressin endavant, forçarien els nous membres de la direcció a sotmetre's un per un a l'opinió de la militància. En cas que hi hagi pacte, decaurien i no es votarien en el conclave.
L'antiguitat dels sis mesos
La de les llistes tancades i bloquejades no és l'única esmena als nous estatuts de Junts. Si bé la direcció ha suprimit el requisit de l'antiguitat de sis mesos per incorporar gent d'altres partits a la nova cúpula de Junts –com el líder de Demòcrates, Toni Castellà–, hi ha militants del partit que demanen que torni a ser necessari demostrar una mínima antiguitat per optar a càrrecs en les estructures orgàniques. El seu argument, més enllà d'aquest congrés, és evitar que una entrada massiva de persones no militants pugui canviar la idiosincràsia de l'organització, sobretot a les assemblees locals i de cara a l'elecció dels candidats.
Al mateix temps, també hi ha esmenes que demanen més autonomia municipal: consideren que els estatuts situen a un nivell equivalent la capacitat de decisió de la direcció nacional i les agrupacions locals a l'hora d'escollir el cap de llista de pobles i ciutats, de manera que demanen que es decideixi "prioritàriament" en l'àmbit municipal.