Política07/06/2017

Les bases de Podem, entre la consulta pactada i un nou 9-N no vinculant

Els militants rebutjaran donar validesa a la via unilateral

Xavi Tedó
i Xavi Tedó

BarcelonaLes bases de Podem estan dividides davant del referèndum sobre la independència no pactat amb l’Estat. Així ho evidencien els debats interns que estan realitzant els cercles a proposta de la direcció des del passat 26 de maig, que es tancaran aquest divendres. Segons ha pogut saber l’ARA, les dues opcions que compten amb més suport de moment són rebutjar la consulta si no és acordada amb l’Estat i avalar-la però com un “acte de mobilització cívica i empoderament social”, sense caràcter vinculant, en línia amb el que va representar el 9-N. Aquesta segona opció és la que defensa la direcció del partit lila, que considera que no pot mostrar-se indiferent davant la negativa de l’Estat a acordar la consulta i que cal sumar-se a la mobilització ciutadana per reclamar el dret a decidir. L’altre escenari possible, que passa per donar tota la validesa al referèndum unilateral sempre que hi hagi una “participació massiva”, que es mouria entre el 55% i el 60%, és la que compta amb menys partidaris, amb molta diferència. El rebuig a la consulta no pactada amb l’Estat s’ha imposat en capitals de demarcació com Girona. “La majoria hem decidit que ha de ser pactat perquè tot el que no sigui acordat no servirà de res”, explica Teresa Palmer, del Consell Ciutadà de Girona.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

També s’oposen a qualsevol referèndum que no sigui acceptat per l’Estat els cercles de Podem Berguedà i de capitals com Reus o Manresa. La portaveu d’aquest nucli del Bages, Mercedes Bayot, explica que han “acordat per unanimitat que si no rep l’aval de l’Estat no es faci la consulta ni com a acte de protesta, perquè no en faran cas”. Bayot deixa clar que el de Manresa “no és un cercle partidari de la independència”, sinó “pel dret a decidir de tot”. L’assemblea de Reus tampoc és partidària de convocar una consulta no vinculant. “Hem pres la decisió unànime de donar suport a un referèndum pactat perquè un nou 9-N és frustrar més la gent”. Un argument que comparteixen els militants de Terrassa, que anoten que “de 9-N ja en vam tenir un i no cal repetir”.

Cargando
No hay anuncios

Que la prioritat siguin les polítiques socials i no la independència és l’argument que utilitzen altres cercles per refusar la via unilateral, sigui vinculant o no. És el cas de Calafell: “El referèndum és una trampa per refundar Convergència i no tenim cap necessitat d’entrar en aquest joc”, remarca Francesc Vázquez, membre d’aquest cercle, que afegeix que “no ens hi posarem en contra, però”.

Barcelona, dividida

Cargando
No hay anuncios

Si a les Corts o Nou Barris els simpatitzants de la formació lila advoquen per la consulta acordada, al Poble-sec-Sant Antoni, en canvi, el debat està entre si la consulta ha de ser vinculant o no, perquè rebutgen el veto del govern espanyol. A Sant Andreu de la Barca també hi ha un empat tècnic entre validar la votació o donar-li un caràcter simbòlic. A Manlleu, l’únic cercle que té el partit a Osona, un 60% dels adherits s’inclinen per donar suport al posicionament de la direcció d’avalar la consulta com a acte de mobilització, però un 40% reclama legitimar la consulta. En aquest cas, cap persona ha votat a favor del referèndum pactat, en una decisió sense precedents a la resta de nuclis. A Esparreguera i a la capital del Maresme, Mataró, així com a la localitat veïna de Premià de Mar, el referèndum no vinculant també és l’escenari preferit per les bases.

El resultat ajustat dels cercles, que es va fer visible ahir a Cornellà de Llobregat amb un empat entre les tres opcions, farà que la direcció, que donarà a conèixer els resultats dilluns, impulsi una consulta telemàtica entre els més de 40.000 adherits al partit per consensuar un posicionament definitiu. En cap cas la direcció, que assumirà la decisió que prengui la militància, fixarà el sentit del vot en el referèndum si els adherits aposten finalment per anar a les urnes.