Barris, seguretat i Rodalies: les primeres peces de la legislatura de Salvador Illa

BarcelonaAmb els 16 nous consellers ja nomenats, l’executiu de Salvador Illa ha començat a caminar mentre, per sota, el sottogoverno va prenent forma amb tota la celeritat que permet el mes d’agost. El president ha demanat als consellers posar-se a treballar "des del primer moment" i els ha citat un a un per encarregar-los un document que fixi les prioritats dels seus departaments. Ara bé, el full de ruta definitiu del Govern sorgirà d'una trobada "de reflexió" al monestir de Poblet prevista per al cap de setmana del 31 d'agost i l'1 de setembre, segons expliquen fonts de l'executiu. A l'espera del que es pugui discutir en aquesta trobada, en els primers dies de vida de l’executiu socialista hi ha hagut tres àrees que han agafat un pes preponderant: la promoció de barris dignes, la seguretat i les Rodalies. Per què aquestes tres?

"Per unir i servir", subratllen fonts del Govern repetint unes paraules que el president ha convertit en el seu lema, tot i que també admeten que, amb l'administració de vacances, no es poden arrancar totes les carpetes alhora. L'aposta per uns barris dignes s'ha concretat en la creació d'un comissionat de barris que tindrà com a missió lluitar contra la "segregació urbana" i, al mateix temps, adaptar els barris catalans a l’emergència climàtica. El desplegament de la llei de barris és una iniciativa pactada amb els comuns, i en l’imaginari polític va lligada al nom de l’expresident Pasqual Maragall, que va convertir-la, en les seves paraules, en un "signe d'identitat" del primer tripartit. Encara no se n'ha fet pública la dotació pressupostària, però se sap que tindrà fons europeus.

Més enllà de l'urbanisme

La intenció del Govern és que, més enllà de les modificacions urbanístiques que pugui impulsar, el comissionat de barris sigui una eina per millorar la convivència, regenerar zones degradades i actuar en barris vulnerables amb problemes de seguretat. Aquesta idea entronca amb la primera visita oficial d’Illa com a president al complex dels Mossos, acompanyat de la consellera Núria Parlon, on va reiterar que la intenció del Govern és arribar als 22.000 agents el 2030 i mantenir el cos "al marge de la confrontació política".

Fa dies que els socialistes catalans han situat la seguretat com una de les prioritats allà on governen. Des del partit (i sobretot, a escala municipal) defensen combatre la inseguretat sense caure en el "bonisme", però lluny dels discursos contra la immigració de Vox i Aliança Catalana, amb els quals Junts ha arribat a flirtejar. Segons expliquen fonts socialistes, una tesi que comparteixen tots els seus alcaldes metropolitans és que no abordar les preocupacions ciutadanes relacionades amb la inseguretat i l’incivisme adoba el camp en què l’extrema dreta guanya vots. En aquest sentit, Salvador Illa ha garantit que lluitarà contra l'extrema dreta desmuntant "un a un" els discursos d'odi amb mesures que facin front a les causes del seu ascens a Catalunya, que identifiquen sobretot amb la desigualtat social. La millora de l'educació i la sanitat, la promoció de millors condicions laborals i la lluita contra la pobresa –tres causes amb el segell del PSC més històric– també seran prioritats per al nou executiu.

Rodalies per "unir" el país territorialment

Al costat dels barris dignes i la seguretat, fonts del Govern també destaquen l'aposta per les Rodalies amb la ratificació de Pere Macias al capdavant del comissionat del traspàs. La figura de Macias és, en certa manera, un reflex de l’esperit transversal que ha inspirat el disseny de l’executiu de Salvador Illa: enginyer de formació, va ser conseller de CiU, va treballar sota les ordres de l'exalcaldessa Ada Colau per reintroduir el tramvia a Barcelona, va coordinar el pla de Rodalies per encàrrec del ministeri de transports del PSOE i, després, va assumir el comissionat pel traspàs per designació expressa de l'expresident Pere Aragonès. Més enllà de la picada d'ullet que suposa cap als republicans, des del Govern subratllen que les Rodalies són una prioritat per "unir" el país territorialment.

Cap consulta a l’agenda (de moment)

L'aposta de Salvador Illa, molt centrada en la gestió, deixa en un pla secundari la qüestió nacional, que el president vehicula (sobretot últimament) a través de la defensa de la llengua. Això contrasta amb els discursos dels seus últims quatre antecessors: d'Artur Mas el 2012 a Pere Aragonès el 2021, passant per Carles Puigdemont el 2016 i Quim Torra el 2019, tots quatre presidents van reivindicar a les seves preses de possessió que Catalunya pogués votar sobre la seva relació amb Espanya.

Illa ha instat a defensar la Catalunya "diversa" dins de l'Espanya "plurinacional", però, a l’espera dels debats que hi pugui haver a la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític pactada amb Esquerra, des que ha pres possessió no ha parlat de cap consulta, tampoc sobre l'Estatut. Així i tot, l'acord d'investidura entre socialistes i republicans recull el compromís d'arribar a un "consens ampli" dins la societat catalana que permeti "avançar" en la negociació amb l'Estat "per donar forma a un acord que sigui referendat per la ciutadania de Catalunya". Caldrà veure com interpreta el Govern aquest compromís, que forma part d'un pacte que el president ha dit que pretén complir "íntegrament".