Barrionuevo incomoda el PSOE amb la justificació dels GAL
Marlaska ho veu d'una "gravetat màxima", mentre el Govern Basc diu que l'exministre "humilia" les víctimes
MadridL'exministre de l'Interior José Barrionuevo, condemnat pels GAL a deu anys de presó, justificava aquest diumenge haver estat al darrere del terrorisme d'estat que va intentar acabar amb ETA. En una entrevista a El País, Barrionuevo admet la "guerra bruta" contra l'organització terrorista, que la policia tenia "certa autonomia" per tirar endavant les seves accions i que va ser ell qui va ordenar alliberar Segundo Marey, a qui la policia va detenir i retenir durant dies per error. "Els etarres deien que era una guerra. Jo no podia actuar contra els que estan disparant des de la meva trinxera tot i que facin algun tret equivocat", diu, per exemple, Barrionuevo. Les paraules de l'exministre socialista han aixecat polseguera i enorme rebuig entre diferents dirigents polítics, sobretot del País Basc; entre les associacions de víctimes del terrorisme, i també han incomodat el PSOE. Els socialistes han mantingut silenci durant hores i l'únic que s'hi ha referit aquest dilluns ha estat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha considerat "d'una gravetat màxima" les declaracions de Barrionuevo.
"Els GAL els anomenaria actuacions terroristes, com va dir la justícia", ha afirmat Marlaska, que s'ha desmarcat totalment d'un dels seus predecessors en el càrrec i ha recordat que a ETA se la "va derrotar" amb "l'estat de dret". Marlaska ha contestat així a les preguntes que li han formulat els periodistes després d'un acte a Conca, a diferència de la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, que no s'ha pronunciat sobre la qüestió en la roda de premsa d'aquest dilluns. Els socialistes, de fet, no han donat la paraula als periodistes bascos que volien preguntar-li sobre aquest tema. Sí que s'hi han pronunciat des del PSE, que han sortit en tromba contra Barrionuevo.
S'hi ha referit a primera hora del matí a Radio Euskadi Rafaela Romero, diputada de Guipúscoa, que ha comparat els ongietorri amb les paraules de l'exministre socialista, i poca estona després també ho ha fet el líder dels socialistes a Euskadi, Eneko Andueza: "Són unes declaracions inacceptables que pretenen justificar fets molt greus, repugnants, que van en contra la democràcia i l'estat de dret". En un vídeo fet públic a través de Twitter, Andueza demana que la justícia "determini" si de les paraules de Barrionuevo se'n "deriva alguna responsabilitat".
Des del Govern Basc –format pel PNB i el PSE–, la seva portaveu, Bingen Zupiria, també ha carregat contra les paraules de Barrionuevo perquè considera que "humilien" les víctimes. "El Govern Basc exigeix reparació, justícia, veritat i solidaritat amb totes les víctimes; la violència és inacceptable i la violència d'estat és, a més, il·legal i il·legítima", ha afirmat en una entrevista a Radio Euskadi.
Des de l'esquerra abertzale, el coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha censurat que Barrionuevo hagi "reivindicat el terrorisme d'estat" amb "total impunitat", ha afirmat en un tuit. A més, la formació ha demanat la compareixença de Barrionuevo al Congrés perquè expliqui les seves declaracions, però també la del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, perquè les valori i també expliqui si se'n poden derivar "conseqüències" amb l'actual llei de memòria democràtica ja vigent. El PNB, per la seva banda, també té previst preguntar a Bolaños al Senat sobre si investigarà les declaracions de Barrionuevo.
Les associacions de víctimes del terrorisme també han censurat de dalt a baix les paraules de Barrionuevo. Covite, en un tuit, les ha considerat "absolutament inacceptables i indignes". "Els GAL mai haurien hagut d'existir. Van ser un error i un horror. És lamentable que hi hagi qui els defensi", ha lamentat. La Fundació Fernando Buesa s'hi ha pronunciat gairebé en els mateixos termes. "És profundament ofensiu i dolorós per a les víctimes dels GAL i per a la societat llegir aquesta entrevista", han assenyat també en una piulada a Twitter, a més de qualificar "d'inacceptable i indigne defensar la guerra bruta contra ETA en un país democràtic".