La triple dreta retalla distàncies amb el bloc d'investidura, segons el CIS

MadridEl govern de coalició espanyol tanca el 2020 amb un estimació de vot inferior a com el va començar, just quan va ser investit Pedro Sánchez, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del desembre. Ni l'aprovació per part del Congrés dels pressupostos generals de l'Estat amb els socis d'investidura, amb una majoria ampliada amb el PDECat i el canvi de l'abstenció d'ERC i EH Bildu al sí, han fet millorar el resultats, sinó tot el contrari. Segons la darrera enquesta, elaborada entre l'1 i el 9 de desembre –just quan es van aprovar els comptes i ja es coneixia el sí d'ERC, el PNB i EH Bildu–, el PSOE perd gairebé un punt percentual respecte al novembre i baixa d'un 30,4% d'estimació de vot a un 29,5%.

Unides Podem també continua retrocedint i es col·loca gairebé al mateix nivell de Ciutadans, amb un 10,6% –els taronges pugen fins a un 10,5%–, sis dècimes percentuals per sota que l'anterior mes. Cal remuntar-se al gener, just quan es va formar el govern, per trobar una estimació de vot tan baixa dels liles (llavors era del 10,3% però la de Cs era del 6,5%). Els mals resultats a nivell demoscòpic inquieten els de Pablo Iglesias, que tot i l'aprovació dels comptes no han deixat de gesticular les últimes setmanes, amb múltiples xocs en el si del govern espanyol amb el PSOE, per demostrar que la legislatura no pren un altre rumb i es compleixen les condicions de l'acord de coalició.

En canvi, la triple dreta creix i retalla distàncies amb el bloc de la investidura de Sánchez, tot i que el PP continua a més de deu punts percentuals dels socialistes. Si al novembre tenia un 18,6% d'estimació de vot, ara augmenta sis dècimes, fins al 19,2%. Però qui té una tendència creixent més accentuada és Vox, que en l'anterior sondeig ja obtenia un repunt important arran de la moció de censura de Santiago Abascal. Obté el millor resultat des del març –quan es va aplicar l'estat d'alarma per primer cop amb el confinament domiciliari– amb un 14% i s'aproxima poc a poc a revalidar els resultats de les anteriors eleccions generals, quan va obtenir un 15,1%.

La factura dels pressupostos estatals

Pel que fa els partits independentistes catalans, a ERC li passa factura l'aval als comptes i passa d'un 3,2% d'estimació de vot al novembre a un 2,7%. Junts per Catalunya, en canvi, no varia i es manté en un 1,7%. Cal tenir en compte que al Congrés ara ja és un partit escindit amb el PDECat, que sí que va votar a favor dels pressupostos. Pel que fa la CUP, que també va rebutjar els comptes, augmenta una dècima i passa d'un 0,7% d'estimació de vot a un 0,8. Qui treu més rèdits en el baròmetre, per sorpresa, és el partit d'Íñigo Errejón, Més País, que en les anteriors eleccions es va presentar amb Compromís i que passa d'un 1,8% a un 2,4%. Es tracta d'un resultat millor fins i tot que el de les generals de l'any passat.

El partits bascos, en canvi, afronten de forma diferent l'aval als comptes. Mentre que el PNB perd una dècima percentual, d'un 1,5% a un 1,4%, EH Bildu creix amb força i passa d'un 0,7% a un 1,2%. És a dir, es converteix en l'únic partit, a més de Més País i Compromís, que surt beneficiat d'haver donat suport al govern de coalició en l'aprovació al Congrés dels pressupostos estatals.

Casado augmenta en valoració

Pel que fa la valoració dels líders estatals, s'aprecien pocs canvis respecte l'anterior baròmetre, tot i l'augment demoscòpic de la triple dreta. Des de la crisi del coronavirus que el CIS ofereix dos rànquings: un per la gestió habitual i un altre per la gestió de la pandèmia, que a efectes pràctics ofereixen poques diferències –cap d'ells aprova–. Sánchez continua al capdavant com el líder més valorat amb un 4,3 sobre 10 (perd una dècima respecte al novembre), tot i que manté la nota pel que fa a la gestió del coronavirus, amb un 4,4. El segueix amb un 3,9 la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas (puja dues dècimes i recupera la nota de l'octubre).

La nota amb més increment és la del líder del PP, Pablo Casado, que passa d'un 3,4 a un 3,6 (a l'octubre era de 3,3). Pablo Iglesias torna a baixar, de 3,3 a 3,2, i Abascal creix en consonància amb el cap de l'oposició, dues dècimes, de 2,3 a 2,5, i recupera els nivells de l'octubre. Pel que fa la confiança en el president espanyol es manté baixa, tot i que augmenta gairebé 1,5 punts: si fa un mes un 26,9% n'hi tenien molta o força, ara són un 28,3% dels enquestats. Però un 29,5% n'hi tenen poca i un 39,2% gens.