ERC obre la porta a una qüestió de confiança a Torra

BarcelonaSi no són eleccions, qüestió de confiança. La resposta al Tribunal Suprem no és l’únic que genera maldecaps al Govern. Els pressupostos del 2020 s’han convertit en un caixa o faixa per a la conselleria d’Economia, que capitaneja Pere Aragonès, i l’hipotètic fracàs dels comptes per tercer any consecutiu posaria l’executiu en una situació molt delicada. El vicepresident de la Generalitat ja advertia ara fa uns dies des del Parlament que una nova pròrroga seria “insostenible per als serveis públics del país”. Fins i tot posava en dubte que la legislatura pogués continuar. Divendres va ser el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, qui va posar veu a una de les respostes que es valora dins d’ERC: “Si no hi ha pressupost, hauríem de presentar una qüestió de confiança”.

Entrevistat a Catalunya Ràdio, Bargalló va remarcar que la seva principal preocupació és la manca de pressupostos, més que no pas la resposta a la sentència del Suprem contra els líders independentistes. “Una altra pròrroga pressupostària seria insostenible per al sistema educatiu”, va exposar, en una línia molt similar a la d’Aragonès.

La qüestió de confiança emergeix com una alternativa a la convocatòria electoral, tot i que encara n’hi ha una tercera: seguir governant un any més amb els comptes del 2017 prorrogats. Divendres, la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, va descartar ràpidament la proposta del conseller republicà. “Tant la convocatòria d’eleccions com d’una qüestió de confiança corresponen al president i no ha manifestat cap voluntat de recórrer-hi, perquè confiem en aprovar els pressupostos”, va indicar.

De pròrroga en pròrroga

Davant la manca de majoria a la cambra catalana, l’executiu ni tan sols va intentar aprovar ni els pressupostos del 2019 -per als quals sí que va iniciar reunions sectorials- ni els del 2018. Els últims que van sortir endavant van ser els del 2017, amb el suport de la CUP. Els anticapitalistes havien rebutjat els del 2016 i aquell cop de porta va servir d’argument perquè l’aleshores president del Govern, Carles Puigdemont, convoqués la primera i, de moment, única qüestió de confiança de les dotze legislatures catalanes en democràcia.

Fonts republicanes recorden ara aquell episodi com a mostra que convocar-ne una altra no seria res excepcional. El context polític del 2016, però, s’assembla poc a l’actual. Aleshores l’únic soci potencial per a l’executiu era la CUP -ara els comuns semblen els més ben situats- en una legislatura marcada per la promesa de construir la independència en divuit mesos. Aquell dia Puigdemont es va treure un as de la màniga plantejant el referèndum com a idea per convèncer els anticapitalistes. Va funcionar.

En tot cas, tant Esquerra com la conselleria d’Economia subratllen que confien aprovar els comptes de l’any que ve -aquest cop sí, el vicepresident els portarà al Parlament- i només en cas que això no fos possible es plantejaria una resposta que hauria de ser debatuda i avalada pel conjunt del Govern.

Quan els pressupostos del 2016 van ser rebutjats per la cambra catalana, algunes fonts del PDECat van atribuir el fracàs principalment a l’aleshores vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras. Era la primera vegada que el ple tombava els comptes de la Generalitat. Ahir, a Twitter, la diputada de JxCat Gemma Geis va recordar que “la màxima responsabilitat política del vicepresident Aragonès és l’aprovació dels pressupostos”. “Des de JxCat donem el màxim suport al vicepresident i al seu equip per tal d’aconseguir-ho”, va piular per respondre als comentaris de Josep Bargalló.

Negociacions amb l’oposició

La setmana que ve, Economia començarà la ronda de contactes amb els grups de l’oposició. La premissa és que la despesa del projecte del 2020 creixerà en 800 milions respecte de la que es preveia per al 2019. Dimarts, la reunió amb la CUP serà una de les més esperades. JxCat els situa com els socis preferents, ERC els equipara als comuns, i els anticapitalistes, a diferència del que havien fet fins ara, es deixen estimar.

A principis del mes d’agost, el diputat cupaire Vidal Aragonès es va mostrar disposat a negociar els comptes sempre que suposessin “avançar socialment i nacionalment”. Una posició sensiblement oposada a la que havien mantingut amb els pressupostos del 2019. Aleshores es van negar en rodó a entrar a debatre les partides assumint que el Govern havia optat per “l’autonomisme”. Des del Parlament, tant ell com els seus companys de grup havien anat repetint en nombroses ocasions que la legislatura estava “esgotada” i no s’havien estat de reclamar la convocatòria d’eleccions.

Si no és la CUP, haurien de ser amb els comuns el grup amb qui l’executiu s’acabés entenent. Ells van ser precisament els que més rondes de negociació van compartir amb el Govern a principis d’any, però aleshores la negativa a avalar els pressupostos del 2019 es va mantenir ferma. La CUP i els comuns exigeixen una reforma fiscal que modifiqui els principals impostos catalans, l’IRPF, successions i patrimoni, per a les rendes altes. I aquest cop el vicepresident Aragonès s’ha mostrat més obert a incorporar al projecte propostes en aquest sentit.

Ni el PSC ni el PP ni Cs tenen interès en compartir projecte polític amb ERC i JxCat, però, com l’any passat, també participaran en aquesta primera ronda de contactes que planteja el departament d’Economia. Fonts governamentals expliquen que, de moment, encara no hi ha ni esborrany dels comptes i que tot just es comença a posar negre sobre blanc. Una repetició electoral a l’Estat -reconeixen fonts de diversos partits- perjudicaria les negociacions i podria ajornar el debat al Parlament. I ningú oblida que, pel mig, també hi haurà la sentència del Suprem.

Hi acabi havent o no qüestió de confiança, si el Govern torna a fracassar amb els pressupostos es farà més evident que mai la manca de suports per tirar endavant les qüestions principals de la legislatura.