Serafín Castellano, l’últim detingut del PP valencià

ValènciaL’ombra de la corrupció ha acompanyat el Partit Popular valencià durant tota la legislatura. I tampoc ara que la formació està encara en estat de xoc després de perdre les eleccions autonòmiques se’n pot desempallegar. L’últim peix gros popular a caure ha sigut Serafín Castellano, que ocupava el càrrec de delegat del govern espanyol al País Valencià. El president del PP valencià, Alberto Fabra, s’acomiada del seu mandat de la mateixa manera que va arribar al càrrec: enmig d’escàndols de corrupció.

I és que Fabra i la resta del PP valencià es van despertar ahir amb la notícia de la detenció del que fins ahir era el delegat del govern espanyol. Se’l va detenir, segons la investigació judicial, per presumptes favors a una empresa a la qual es van adjudicar contractes per a l’extinció d’incendis quan Castellanos era conseller de Governació. Concretament, la investigació judicial actual -dirigida pel jutjat d’instrucció número 1 de Sagunt- sorgeix de la que va obrir la Fiscalia del TSJ del País Valencià l’octubre passat. Les diligències fetes pel TSJ es van remetre al seu dia a la Fiscalia de Madrid després d’una denúncia interposada per l’exgerent d’Avialsa -empresa adjudicatària dels contractes-. L’exgerent alertava de diferents irregularitats tant en l’adjudicació com en la gestió dels contractes atorgats per la conselleria dirigida per Castellano a aquesta empresa mercantil entre els anys 2008 i 2010, que sumaven més de 33 milions d’euros.

La detenció de Castellano va obligar el Partit Popular a reaccionar amb rapidesa. Primer va ser la direcció a València la que va tramitar la suspensió cautelar de militància del que encara era formalment el seu secretari general i poc després el consell de ministres acordava el cessament de Castellano com a delegat del govern espanyol al País Valencià.

Tot això va succeir en el període de temps en el qual desenes de policies escorcollaven el seu domicili i la seu de conselleries de la Generalitat Valenciana com les d’Infraestructures, Sanitat o Governació buscant determinats expedients. Després d’unes quantes hores amb els agents dins de casa seva, Castellano va sortir detingut i emmanillat en un cotxe de la policia en direcció als jutjats de Sagunt, on va arribar poc abans de les set de la tarda.

Amb el cap baix i amb una jaqueta que li amagava les mans emmanillades, Castellano va arribar als jutjats, on l’esperaven desenes de persones que el van escridassar en el curt recorregut des del cotxe policial fins a la seu judicial. Després d’aproximadament mitja hora de declaració, va abandonar el jutjat en qualitat d’imputat, però en llibertat provisional. La jutge instructora va acordar també retirar-li el passaport i li va imposar la restricció de no abandonar el territori espanyol i l’obligatorietat de presentar-se davant la justícia tantes vegades com sigui citat. Per aquest jutjat també hi passaran els altres vuit detinguts.

Com en altres trames de corrupció investigades al País Valencià, en aquesta també s’obsequiava amb regals els polítics dels quals depenien els contractes. Així, segons fonts de la investigació, l’empresa Avialsa va regalar a Serafín Castellano un rifle de caça i li pagava les despeses de les caceres a les quals assistia amb l’empresari Vicente Huertas.

A última hora de la jornada el jutjat va informar dels delictes de què s’acusa els detinguts: malversació de cabals públics, suborn, delicte contra la hisenda pública, falsedat documental, prevaricació i blanqueig de capitals.

L’anticatalanisme per bandera

Serafín Castellano no era una persona qualsevol al PP valencià. No tan sols pel seu càrrec públic sinó també perquè formalment encara era el número dos del partit, malgrat que en la pràctica va ser rellevat de la secretaria general el juny del 2014. Ell és qui la nit de les eleccions consolava Rita Barberá mentre ella reconeixia que el PP s’havia clavat una gran “hòstia” a les urnes. I també és el precursor de la polèmica llei de senyes d’identitat que el seu successor a la conselleria de Governació, Luis Santamaría, es va encarregar d’arrodonir. A més, era el flagell de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el polític que clavava la seva mirada en els periodistes que gosaven preguntar-li referint-se al territori com a “País Valencià”.

Políticament ha sabut moure’s amb intel·ligència. El va fitxar Eduardo Zaplana i, malgrat que en la guerra entre l’exministre i Francisco Camps es va posicionar amb els zaplanistes, va acabar ocupant diverses carteres amb Camps. També va ser conseller amb Fabra, que a més li va confiar durant dos anys la secretaria general del PP valencià. Els mals resultats de les europees van obligar Fabra a rellevar-lo del càrrec, però el va voler premiar amb el càrrec de delegat del govern espanyol.

Bárcenas portarà el partit als tribunals

L’extresorer dels populars Luis Bárcenas portarà als jutjats el PP per demanar judicialment el seu reingrés com a treballador al partit. Ho farà després de no arribar a un acord amb la formació al Servei de Conciliació i Arbitratge de la Comunitat de Madrid (SMAC). L’encarregat d’anunciar la decisió va ser el lletrat de l’extresorer, Enrique Villegas, que va avançar que si la demanda no prospera reclamaran una indemnització. En aquest cas, Bárcenas demanarà 900.000 euros, una quantitat similar a la que va exigir per acomiadament improcedent.