La comptabilitat secreta de Bárcenas revela sobresous en negre a tota la cúpula del PP
'El País' publica els comptes interns que van administrar els tresorers del PP entre el 1990 i el 2009. Rajoy hauria rebut 25.200 euros anuals durant 11 anys. Als extractes hi figuren diverses donacions de constructors, incloent-hi tres imputats pel cas Gürtel
BarcelonaEl diari 'El País' publica aquest dijous el que anomena "els papers secrets de Bárcenas" en què, segons el diari, es recullen pagaments periòdics, trimestrals o semestrals a les cúpules del PP (secretaris generals i vicesecretaris, fonamentalment) des de 1990 al 2009. Els llibres de comptabilitat –escrits a mà– formen part dels comptes que van administrar els tresorers Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas. Com a fonts d'ingressos s'hi citen donacions d'empresaris, i com a despeses, a part de les partides destinades al funcionament ordinari del partit, lliuraments a membres de la cúpula en aquests anys sense especificar el concepte. Diversos dirigents del PP neguen a la mateixa informació haver rebut aquests pagaments.
La comptabilitat B del PP reflecteix supòsits sobresous periòdics a Rodrigo Rato, Mariano Rajoy, Francisco Álvarez-Cascos, Jaime Mayor Oreja, Ángel Acebes o Dolores de Cospedal, al marge del pagament ordinari de les nòmines del personal del partit. Les anotacions també reflecteixen pagaments a serveis que contractava el partit (dictàmens jurídics o estudis demoscòpics, per exemple).
Segons 'El País', cada any es reservava una part de les donacions rebudes per ingressar en un banc (Banc de Vitòria, absorbit per Banesto el 2003), però només se n'ingressava una part. "El fet que només una part de tot el recaptat acabés transferit a un compte d'aquesta entitat com a 'donatius' suggereix un possible finançament irregular del PP, en el cas que no es declarés tot el que s'havia rebut", diu el diari.
Les suposades donacions a Rajoy
Rajoy comença a aparèixer en les anotacions el 1997 amb pagaments semestrals de 2,1 milions de pessetes o trimestrals d'1 milió de pessetes que a partir del 2002 passen a ser el seu equivalent en euros (12.600 euros semestrals o 6.300 euros trimestrals), sempre sense variar la quantitat anual de 25.200 euros. Els pagaments s'estenen fins al 2008.
Els papers de Bárcenas també registren lliuraments a Ángel Acebes i Jaime Mayor Oreja pel mateix import que Rajoy (6.300 euros trimestrals). La quantitat que figura en el cas de Rato és de 6.850 euros trimestrals, mentre que els pagaments més alts són els d'Arenas i Álvarez Cascos, amb 9.900 euros trimestrals.
Els primers mesos de 1990 i durant dos mesos de 1997 apareixen pagaments a "JM". Les úniques entregues que apareixen a la llista corresponent a l'any 1990 són les referides a "JM". José María Aznar era llavors president del PP.
Pagaments de constructores
Segons 'El País', la comptabilitat secreta de Bárcenas no té cap relació amb fons rebuts pel PP de l'Estat en el marc del finançament públic dels partits. Al contrari, reflecteixen exclusivament donacions privades d'empresaris i companyies conegudes, sobretot del sector de la construcció, i també de simpatitzants del partit. Entre els constructors que van donar diners hi ha tres imputats pel cas Gürtel.
Bárcenas confirma davant el jutge que va regularitzar 11 milions d'euros a Hisenda
Aquest dimecres es va saber que l'extresorer del PP Luis Bárcenas ha presentat al jutge del cas Gürtel a l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, documents que proven que es va acollir a l'amnistia fiscal aprovada pel govern espanyol per regularitzar el 2012, davant Hisenda, gairebé 11 milions d'euros que no havia declarat en el seu moment.
Bárcenas, que tenia diners en comptes bancaris a Suïssa, ha documentat davant el jutge, que n'ha donat trasllat al fiscal, com es va acollir a l'amnistia fiscal a través de la seva societat Tesedul. La defensa de Bárcenas ha presentat un escrit a l'Audiència Nacional en el qual explica que ha regularitzat 10.988.040 euros acollint-se al reial decret 12/2012, l'anomenada amnistia fiscal, reconeixent que corresponen "a fons a nom de Tesedul no declarats en el seu dia i ara regularitzats". Aquesta quantitat, segons la seva defensa, correspon a fons que no estarien prescrits.
Bárcenas ha aportat tres documents: la liquidació presentada per aquesta quantitat, de la qual ha pagat el 10%; una declaració complementària de l'impost de societats a nom de Tesedul (exercici 2011, presentada el 28 de desembre passat, per la qual va pagar 317.995 €), i els justificants de les dues quotes pagades pels documents un i dos. L'extresorer i exsenador va obtenir els diners d'activitats industrials desenvolupades en un país llatinoamericà amb altres socis.
D'acord amb el que preveu l'amnistia fiscal, Bárcenas va haver de pagar en concepte d'impostos, com a màxim, un 10% de la quantitat regularitzada (és a dir, un milió d'euros), una quantitat molt inferior que la que hauria d'haver abonat si hagués declarat aquests diners en el seu moment.
