San Fernando de Henares"Apareixen als papers, però si vol els anomeno: Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes, Rodrigo Rato, Javier Arenas, Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Jaime Mayor Oreja, Federico Trillo, José Miguel Ortí i Pedro Arriola". Així és com l'extresorer del PP Luis Bárcenas ha explicat, amb naturalitat, qui rebia sobresous en negre al PP quan ell era primer gerent i després tresorer de la formació conservadora. Als seus documents publicats a El País el febrer de 2013 hi deia M. Rajoy i la justícia encara no ha determinat si es tracta de l'expresident del PP -cap d'aquestes persones està o ha estat investigada pel finançament irregular del partit i el seu enriquiment personal en diner negre.
Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Però Bárcenas està decidit a aixecar catifes al PP, sense gaire a perdre perquè ja està condemnat per la primera època de la Gürtel i ara s'enfronta a un nou judici en què ell i l'exgerent Cristóbal Páez carreguen amb la presumpta culpabilitat d'haver finançat amb diner negre les obres de la seu del carrer Génova, 13, de la qual ara Pablo Casado vol fugir per deixar enrere l'ombra de la corrupció. L'extresorer del partit ja va donar un cop d'efecte amb la confessió de principis de febrer d'aquest any enviada a la Fiscalia, i els darrers dies, en algunes declaracions en altres causes en fase d'instrucció, ha anat alimentant les seves acusacions a exdirigents del PP, com l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre.
En la seva primera resposta, Bárcenas ha ratificat la seva declaració de 15 de juliol de 2013 davant el jutge Pablo Ruz, on tot va començar. En aquella declaració l'extresorer va explicar el funcionament de la caixa B davant el magistrat, que anava repassant una per una les seves anotacions: anomenava el nom d'un empresari, Bárcenas el posava en context i explicava quines operacions s'havien tancat, especialment donacions. Aquell dia també va donar per bones les informacions que s'havien publicat a El País, tal com ha fet aquest dilluns a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Uns dies abans havia entregat ell mateix la documentació a l'expolític Jorge Trias Sagnier, que va reconèixer haver-la facilitat al diari.
L'extresorer ha reviscut gairebé vuit anys després aquesta escena, tot i que en unes circumstàncies molt diferents. Bárcenas no ha amagat la seva fixació per socialitzar la responsabilitat i s'ha centrat especialment en Rajoy. En el seu interrogatori, ha recordat que hi ha un document manuscrit reclamat per l'extresorer Álvaro Lapuerta en què apareix el nom de l'expresident del PP, tot i que en l'original no hi sortia. Bárcenas ha explicat que el que va entregar al seu superior se'l va "inventar" perquè, segons ha dit, Lapuerta "volia que [Rajoy] figurés com a preceptor i perquè es veiés retratat en el paper que estava a punt de rebre". L'acusat ha fet esment dues dies personals de diners en negre mentre ell va ser tresorer (a partir de 2008): 25.000 euros en sobres a Rajoy i Cospedal procedents d'una donació de 50.000 euros vinculada a un embargament de 70.000 euros com a conseqüència d'un deute del partit a Pontevedra.
El fiscal s'ha mostrat molt insistent en algunes imprecisions dels documents sobre la comptabilitat paral·lela, i n'hi podria haver hagut més. Bárcenas ha revelat que, després que es publiquessin els papers a El País, l'advocat del partit Javier Iglesias el va citar a una reunió en la qual se li va oferir 500.000 euros en negre a canvi de manipular els documents. Ell ho va rebutjar i ha dit que va demanar-ne 975.000 -sense ocultar-los a Hisenda- com a indemnització pel seu acomiadament. En el primer tram de l'interrogatori, abans del recés, el nom de Rajoy ha planat sobre moltes de les preguntes i respostes, fins al punt que el president del tribunal, José Antonio Mora, ha tingut un lapsus quan ha dictat la pausa: ha demanat als funcionaris policials que acompanyessin el "senyor Rajoy" a sortir de la sala en lloc de dir "senyor Bárcenas".
El tribunal rebutja l'acarament
En principi, en dates posteriors, Rajoy sí que seurà a declarar davant el tribunal, però com a testimoni. Els jutges han acceptat la prova sol·licitada per les parts, entre els testimonis de les quals hi ha l'expresident del PP. L'advocat de Bárcenas, Gustavo Galán, va demanar anticipadament en la fase de qüestions prèvies que se celebri un acarament entre Rajoy i el seu client, davant la hipòtesi que quan l'expresident del govern espanyol declari ofereixi una versió oposada a la de l'extresorer. El tribunal, però, ha rebutjat aquest acarament en considerar que és una diligència més pròpia de la fase d'instrucció i que, en tot cas, no li correspon a un advocat defensor valorar la contradicció que es pugui donar en les declaracions que es produeixin durant el ple.
Reconeix irregularitats en les obres de Génova i la compra d'accions de Libertad Digital
La segona part de l'interrogatori del fiscal Antonio Romeral ha girat al voltant de les obres de reforma de la seu de Génova i la compra d'accions del mitjà Libertad Digital, que és el que realment es jutja en la causa. Bárcenas no ha tingut problemes en reconèixer que Lapuerta i ell eren conscients que estaven "actuant irregularment conforme les normes generals". Bárcenas ha relatat que els dos infractors van comunicar a Gonzalo Urquijo, un dels socis de l'empresa Unifica, que va realitzar els treballs a la seu del PP, que havia d'acceptar que una part del pagament fos en "comptabilitat extracomptable". Urquijo i la seva sòcia, Belén García, tots dos acusats, van acabar acceptant si era una "quantitat raonable".
Bárcenas no ha reconegut algunes factures i certificats, i d'alguns en què apareixien anotades xifres inferiors a les pressupostades, ha afirmat que era així perquè la diferència es pagava en negre. Sobre aquesta qüestió ha desvinculat l'exgerent del PP Cristóbal Páez, també acusat, i ha circumscrit el seu paper al seguiment de les obres, però no a la vessant econòmica. Preguntat per si el llavors secretari general, Ángel Acebes, coneixia el mètode de pagament, ha dit que ho desconeix perquè era Lapuerta qui mantenia la comunicació amb ell.
En canvi, sí que ha asseverat tenir constància que Acebes va promoure la compra d'accions de Libertad Digital. Bárcenas ha descrit un mecanisme complex en què es va demanar a persones de confiança que s'oferissin a adquirir en nom seu títols del mitjà de comunicació, entre les quals la seva dona, Rosalía Iglesias. Ells feien una transferència al partit i se'ls retornaven els diners en efectiu provinents de la caixa B. Lapuerta va ser un altre dels qui van subscriure la compra d'accions i consta en els papers de Bárcenas un ingrés al seu antic cap amb fons de la comptabilitat paral·lela que, segons ha dit, no li consta que fossin retornats.