Bárcenas confessa: "Rajoy va destruir els papers de la caixa B sense saber que jo en guardava una còpia"

MadridAmb la seva dona, Rosalía Iglesias, a la presó condemnada per la trama Gürtel, l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, s'ha decidit a destapar l'olla per implicar els pesos pesants del seu partit als tribunals. A només cinc dies de l'inici del judici a l'Audiència Nacional per la caixa B del PP (dilluns vinent), Bárcenas ha confessat i ha trencat la treva que mantenia amb l'expresident espanyol Mariano Rajoy. En un escrit enviat a la Fiscalia Anticorrupció, confirma la intenció de col·laborar amb el ministeri públic en totes les línies d'investigació obertes i que quedin per obrir, inclosa la trama Kitchen, que també esquitxa l'exlíder popular. Segons el text, avançat per El País i El Mundo i al qual ha tingut accés l'ARA, l'extresorer assegura que Rajoy era un "perfecte coneixedor" de la comptabilitat opaca al seu partit per cobrar sobresous, i l'acusa d'haver destruït una part dels denominats papers de Bárcenas a principis del 2009 en una reunió que tots dos van mantenir a la seu del partit.

Per primer cop Bárcenas confessa sentir-se enganyat per les promeses que el PP li va fer sobre la seva dona. En concret, que ella mai entraria a la presó. Admet que va ser aquest compromís el que el va portar a "firmar la pau" amb els populars "retirant la denúncia que havia interposat per la destrucció de la informació continguda als ordinadors de la meva disposició personal".

Recollim a continuació uns quants passatges literals de la confessió de Bárcenas, que tindria per objectiu aconseguir certs beneficis penitenciaris per a Rosalía Iglesias, condemnada a gairebé 13 anys de presó. Però a la pràctica suposa una bomba informativa per a l'excúpula del PP i també per a l'actual direcció de Pablo Casado, en un moment en què l'expresident espanyol i l'ex secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, han de comparèixer aviat al Congrés pel cas Kitchen.

1. La implicació de Rajoy

Era "perfectament coneixedor" de tota la trama

"De totes aquestes actuacions, n'era perfectament coneixedor Mariano Rajoy, fins al punt que a principis del 2009 vam fer una reunió al seu despatx en què li vaig mostrar els papers d'aquesta comptabilitat B i va exclamar que com podia continuar conservant tota aquella documentació comprometedora. La va acabar destruint, personalment, a la màquina destructora de papers sense saber que jo en guardava una còpia, gran part de la qual me la van robar de l'estudi de la meva dona quan hi van entrar a robar".

2. Qui va rebre sobresous?

Rajoy, Cospedal, Trillo i Rato, entre altres

"Les persones que van rebre els complements salarials van ser, en concret: Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal, Federico Trillo, Pío García Escudero, Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes, Javier Arenas, Rodrigo Rato i Jaime Ignacio Burgo. Les entregues les feia personalment don Álvaro [Lapuerta] –i de vegades jo–, amb el meu coneixement. Em donava instruccions per treure metàl·lic de la caixa forta situada al meu despatx amb una periodicitat que depenia de la liquiditat de la caixa, i introduïa els diners en un sobre on posava el nom de cadascú".

3. A quan es remunta el delicte?

Des del 1982 hi havia un sistema de finançament il·legal

"Des del 1982 hi havia, de manera institucionalitzada, un sistema de finançament del PP amb percepcions en B que es realitzaven a través de donatius".

4. De quants diners es tracta?

Bárcenas parla d'un milió d'euros

"El 2008 hi havia uns ingressos anotats en aquesta comptabilitat paral·lela d'1.000.000 d'euros. Al voltant de 900.000 es van destinar, amb càrrec als fons en B, a remodelar la seu del PP al carrer Génova, 13".

5. D'on provenien els diners?

Donatius a canvi d'adjudicacions públiques

"Aquests fons –caixa B– es nodrien generalment de donatius o d'aportacions efectuades per persones relacionades amb empreses beneficiàries d'importants adjudicacions públiques. Aquests donatius es realitzaven amb entregues en metàl·lic que es feien directament a Álvaro Lapuerta, i jo vaig ser present en algunes [...]. És cert que la immensa majoria dels donatius no tenien una naturalesa finalista, entenent per finalista una contraprestació per percentatge a l'adjudicació d'obra o servei públic adjudicat, però hi pot haver alguns casos concrets en què sí que hi va haver aquesta motivació".

6. Què van fer amb els diners?

A part de pagar les obres de la seu de Génova, van comprar accions del diari 'Libertad Digital'

"Pel que fa a la subscripció d'accions de Libertad Digital a mans d'Álvaro Lapuerta, per un import aproximat de 140.000 euros a finals del 2004, aquesta subscripció es va fer amb fons procedents de la caixa B. Em va demanar que li facilités els diners de la caixa forta del meu despatx [...]. Era un mitjà afí a les idees del PP i sobretot a les tesis de l'autoria d'ETA rere els atemptats de l'11-M que van tenir lloc uns mesos abans de la subscripció de les accions".