Barcelona s’adhereix a la declaració rupturista

BarcelonaSuport de Barcelona a la declaració rupturista del Parlament del 9 de novembre i mà estesa als municipis investigats per l’Audiència Nacional. Ahir, l’Ajuntament de la capital, pilotat per Ada Colau, va fer un pas endavant per donar suport al procés independentista. En la comissió de Presidència -no en el ple- va aprovar la moció de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que reprodueix la resolució que Junts pel Sí i la CUP van fixar com a punt de partida de l’inici del procés de desconnexió. El Tribunal Constitucional (TC) va declarar il·legal la resolució el 2 de desembre.

Van votar a favor de la moció els sis regidors de CDC -integrats en el grup de CiU-, ERC i la CUP, mentre que els representants de C’s, PP, PSC i la regidora d’Unió, Sònia Recasens -cinc en total-, hi van votar en contra. Qui va mantenir el seu posicionament respecte a altres votacions de contingut sobiranista van ser els quatre regidors de Barcelona en Comú, que es van abstenir. Va ser la mateixa posició que van adoptar quan el consistori es va pronunciar sobre l’adhesió de Barcelona a l’AMI, a pocs dies de la mobilització de l’Onze de Setembre. En aquell cas, s’havia d’aprovar per majoria absoluta al ple i l’abstenció en bloc de Barcelona en Comú i els vots en contra de PP, PSC i C’s van rebutjar l’ingrés de la ciutat a l’entitat.

En la mateixa sessió es va programar una segona votació, la de la moció de suport als municipis investigats per sedició i rebel·lió. En aquest cas, va tenir més suport. Hi van votar a favor també la regidora d’Unió (Recasens) i Barcelona en Comú. Entre els ajuntaments investigats hi figuraven Sant Cugat, Igualada, la Seu d’Urgell, Girona i Celrà.

El tercer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, va defensar el sentit del vot. Va considerar que, en el cas dels municipis, no només “està en joc l’autonomia” local sinó també la llibertat d’expressió dels representants públics a les institucions. Un dels arguments dels sobiranistes, de fet, és que la resolució és fruit del debat i l’expressió política i que, per tant, no és impugnable als tribunals. Una tesi que no han comprat el govern espanyol ni el TC, que ha declarat contrària a la carta magna la resolució independentista.

En la mateixa línia, el portaveu de CiU a l’Ajuntament, Joaquim Forn, va donar suport a la declaració de ruptura com a líder de CDC al consistori, però va justificar el suport de Recasens a la moció remarcant que donar suport als municipis investigats no és adherir-se a la resolució independentista sinó defensar la “democràcia” i la llibertat d’expressió. La cap de files de la CUP, María José Lecha, va insistir en la necessitat de “trencar amb un estat que oprimeix”. El PP, PSC i C’s van recordar que la declaració era inconstitucional i, per tant, il·legal. Els populars van demanar un informe a la secretaria del consistori.

Quines conseqüències pot tenir el pas fet ahir? La resta de municipis que s’han adherit a la resolució han sigut investigats per l’Audiència Nacional, mentre que el TC no ha actuat, fins ara, d’ofici en virtut de les noves competències que li atorga la reforma exprés de la llei de l’alt tribunal. Fins ara, bona part dels consistoris havien donat suport a la moció mentre estava suspesa cautelarment, però a dia d’avui el TC ja ha dictat sentència ferma. És per això que les conseqüències de la decisió de Barcelona són incertes.