Colau i Bosch negocien que Barcelona entri a l’AMI com a membre observador

BarcelonaL’entrada de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) està ara mateix en una situació complexa, encara que sigui com a membre observador. La negociació per fer-ho possible estava avançant discretament des d’abans de la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa, entre Barcelona en Comú (BComú) i ERC, però ara l’entesa és més complicada que fa unes setmanes. Què ha fet que es torcés? Colau i el líder republicà a l’Ajuntament, Alfred Bosch, tenien previst portar a debat la qüestió després del 27-S. Era, de fet, una peça clau en una altra negociació sobre una eventual entrada d’ERC al govern local que les dues forces havien ajornat fins passades les eleccions. CiU i la CUP, però, van acordar forçar un ple extraordinari sobre la qüestió abans de la Diada -els republicans es van sumar a la petició fa una setmana, afirmen, per no quedar despenjats-, cosa que ha tensionat un sector de BComú, que veu “electoralista” la petició, ja que se situa a les portes de la campanya.

Després de forçar el ple, Colau ja va avançar que probablement la seva formació s’abstindria, malgrat que els impulsors de la iniciativa li reclamaven que donés llibertat de vot. Com que els partits independentistes sumen 17 regidors -8 de CDC, 5 d’ERC, 3 de la CUP i 1 d’Unió que ha passat a Demòcrates de Catalunya-, aspiraven a sumar el suport de quatre regidors de BComú per assolir la majoria de 21 necessària. Argumentaven que, ja que la coalició que ostenta l’alcaldia va fer bandera d’aglutinar independentistes i federalistes, havia de permetre que els primers es visualitzessin. Tot i això, fonts de BComú expliquen a l’ARA que la decisió d’abstenir-se en bloc és força ferma, ja que en campanya Colau també va apostar per una consulta ciutadana per decidir si s’entrava a l’AMI.

Un pla B com a sortida temporal

A partir del moment en què la majoria absoluta s’allunyava, algunes entitats van activar un pla B i van suggerir que Barcelona se sumés a l’associació com a “membre observador”, encara que fos amb caràcter temporal, ja que això no és contradictori amb la celebració de la consulta més endavant per obtenir un mandat clar. El mateix president de l’AMI, Carles Puigdemont, alcalde de Girona per CiU, va obrir la porta a aquesta entrada a mitges de la capital catalana, una possibilitat que també va secundar el president d’Òmnium Cultural, Quim Torra.

De fet, BComú també veia bé que Barcelona entrés a l’AMI com a municipi observador i fins i tot el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va assistir a l’última reunió de l’associació. Fonts de la coalició, però, expliquen que l’acceleració del procés i el que entenen com a ús “partidista” de la petició ha fet menys clara aquesta postura. Colau, que tindrà un paper secundari en la campanya, no vol afavorir el bloc sobiranista amb aquesta mesura, però sap que oposar-s’hi dificultaria futures enteses amb ERC. De fet, la formació celebrarà en les pròximes hores una reunió clau per desencallar la postura, un fet imminent, ja que algunes dates que s’estudien per al ple són el 3 o el 7 de setembre.

Així mateix, ERC continua reclamant a Colau que atorgui llibertat de vot als seus regidors, però, conscient que això serà complicat, intentarà assegurar ara com a mínim l’opció de l’adhesió com a ciutat observadora. Segons fonts dels republicans, el partit liderat a l’Ajuntament per Alfred Bosch no vol que una majoria simple es pugui llegir com una derrota, en especial en unes dates pròximes a l’Onze de Setembre i en plena campanya d’unes eleccions que considera plebiscitàries, ja que això podria afectar la moral de l’independentisme. Per això, ERC vol blindar el pla B, tot i que pretén fer constar explícitament que l’estatus d’observador sigui temporal fins que s’aconsegueixi un mandat ciutadà dels barcelonins favorable a la independència. I quan serà això? Els republicans aspiren a deixar-ho obert, per poder considerar-ho tant després dels resultats del 27-S com d’una consulta ciutadana com la prevista.

La CUP vol un ple rupturista

Igualment, la CUP no es tanca a negociacions de cara al ple, però insisteix a demanar llibertat de vot per als regidors de BComú, ja que “el mandat de la ciutadania és clar”. Sigui com sigui, fonts de la formació avancen que la setmana que ve presentaran propostes “en clau de ruptura” que, més enllà de l’AMI, volen portar al ple extraordinari i en què aspiren a acords. De fet, la CUP va reclamar inicialment que al ple es plantegés suprimir els noms de Borbons del nomenclàtor -com va demanar ERC-, retirar la bandera espanyola d’edificis o una proposta per “replantejar” l’estada a la ciutat de persones responsables de l’administració estatal, així com dels espais militars de l’exèrcit.

736 municipis independentistes adherits

L’AMI compta ja amb l’adhesió de 736 municipis, el 77,7% del total. Malgrat tot, el punt feble de l’associació era fins ara que les principals ciutats del país no en formaven part. Fins a les últimes eleccions municipals, de fet, el municipi més gran adherit era Girona. Des de llavors, però, la renovació dels plens i l’ascens del sobiranisme ha permès que s’hi sumessin altres ciutats com Castelldefels o Reus, que va convertir-se en el principal municipi a l’AMI. Aquest títol, però, l’hi va arrabassar fa un mes Terrassa, que va unir-se a l’associació amb els vots de CiU, ERC, la CUP i 7 dels 9 regidors del PSC.

Així mateix, 32 dels 41 consells comarcals també estan adherits a l’AMI, així com les diputacions de Girona i Lleida, tot i que des de les eleccions municipals noves comarques han passat a tenir majoria independentista, així com les diputacions de Barcelona i Tarragona, i per això es preveuen noves incorporacions. Set entitats municipals descentralitzades i el consorci del Lluçanès ja en formen part.