Barcelona ofereix 27 solars a la Generalitat per construir 1.764 habitatges públics

BarcelonaLa darrera vegada que el president, Pere Aragonès, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, van veure's al Palau de la Generalitat va ser el dia que el socialista va accedir al càrrec amb el pacte sorpresa entre el PSC, els comuns i el PP. "És un acord fet des de Madrid", va etzibar en aquell moment Aragonès a la mateixa recepció institucional, després que el PSC deixés en paper mullat el pacte JxCat-ERC per governar la capital. Però aquell clima hostil ja s'ha esfumat: aquest dimecres el president Aragonès i l'alcalde Collboni han mantingut la primera trobada institucional i ja han anunciat un pacte. Després de gairebé dues hores de conversa, han traslladat que Barcelona ha ofert cedir fins a 27 solars a la Generalitat amb l'objectiu de construir fins a 1.764 habitatges públics.

Ho ha explicat en una compareixença la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha posat l'acord com a exemple de treball conjunt entre les dues administracions. "Aquest és un govern municipalista, és un aliat dels ajuntaments", ha proclamat Vilagrà, que ha situat l'habitatge com una "prioritat" compartida tant per l'executiu d'Esquerra com pel consistori barceloní. En què consisteix aquest pacte? Els solars cedits per l'Ajuntament de Barcelona a la Generalitat estan situats als districtes de Sant Martí, Nou Barris i Sants, però no tots estaran disponibles immediatament. Dels 27 n'hi ha 14 on es pot construir a curt termini uns 811 pisos, mentre que la resta estaran disponibles al llarg del mandat. Tanmateix, els dos executius han admès que el ritme per tirar endavant l'habitatge protegit dependrà de la disponibilitat pressupostària de l'Incasòl, l'ens de la Generalitat que s'encarrega de la promoció de l'habitatge públic.

Per a Collboni, que ha comparegut després de Vilagrà, l'habitatge és el "cavall de batalla" de l'Ajuntament en aquesta legislatura i ha celebrat que el govern català s'hi impliqui, ja que –ha ressaltat– és la seva competència. En aquest sentit, ha posat en relleu que la reunió amb Aragonès hagi estat "profitosa, productiva i amb resultats concrets" en aquesta matèria. L'alcalde ha evitat valorar si hi havia hagut un canvi de to d'Aragonès respecte al dia en què va ser investit i s'ha limitat a destacar la col·laboració entre els dos governs: "1.764 pisos [...]. Anem pel bon camí". A més, ha agraït l'esforç per desplegar 215 mossos d'esquadra més a Barcelona. De fet, fins i tot ha reiterat la voluntat de teixir un "govern progressista" a la ciutat, un escenari que podria incloure els republicans. De fet, aquesta ha estat des del primer moment la proposta que des dels comuns s'ha fet al dirigent socialista.

En tot cas, tant Vilagrà com Collboni han rebutjat concretar possibles pactes d'estabilitat a Barcelona o a Catalunya –s'han escudat en la institucionalitat de la trobada– i també han volgut mantenir distàncies respecte a les negociacions sobre la investidura espanyola. L'alcalde de Barcelona, això sí, ha reclamat un govern progressista i ha posat en valor el "diàleg" quan se li ha preguntat sobre l'amnistia que demanen els independentistes. La consellera de la Presidència, en canvi, ha carregat contra la proposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo: "Va contra els interessos de Catalunya".

A banda d'aquest acord en matèria d'habitatge, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona han anunciat la reactivació de la comissió mixta, que es reunirà per abordar els temes compartits el 20 d'octubre, amb el transport públic com a tema central.

Ronda de contactes

La trobada amb Collboni forma part d'una ronda de contactes que ha engegat el president Aragonès amb els alcaldes de les principals ciutats catalanes, començant per les capitals de província. Aquest dijous serà el torn de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i la setmana que ve el cap de l'executiu es veurà amb el de Tarragona, Rubén Viñuales, i el de Lleida, Fèlix Larrosa.