Les primàries d’ERC a Barcelona enfrontaran Alfred Bosch i Oriol Amorós

BarcelonaTotes les famílies d’ERC a Barcelona s’havien conjurat per mantenir la pau en una campanya de les eleccions europees que preveien històriques, com va acabar sent. Ara bé, quasi sense poder pair la victòria, la federació d’ERC a la Ciutat Comtal donarà demà el tret de sortida a les primàries per triar cap de llista per a les municipals del 2015. Un congrés regional dels republicans de Barcelona convocarà oficialment el procés, i dijous els diversos aspirants ja podran recollir avals per participar-hi. I fins ara, segons ha pogut saber l’ARA, ja han estat treballant discretament per bastir la candidatura el portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, i el portaveu adjunt d’ERC al Parlament, Oriol Amorós. En els pròxims dies, a més, l’actual regidor i veterà líder dels republicans a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, acabarà de decidir si vol seguir-hi o, per contra, deixa pas.

El primer serà Bosch, que avui mateix es postularà públicament en roda de premsa. De fet, ja va encapçalar la llista d’ERC a les estatals del 2011 després d’un procés de primàries que el va enfrontar a Joan Ridao. Llavors, però, va comptar amb un clar suport d’un Oriol Junqueras a punt de ser president. Aquest cop, però, el líder dels republicans té intenció de jugar un paper més neutral i no preveu mullar-se per cap candidat, segons la cúpula.

Bosch juga la carta de renovador

Entre els suports amb què compta Bosch hi ha la senadora i exregidora Ester Capella, amb qui coincideix a Madrid, i l’històric sector d’ERC a la capital pròxim a Joan Puigcercós i crític amb Portabella. “Si no canviem nosaltres, no serà creïble que volem canviar la ciutat”, explica una font pròxima a Bosch, que defensa que “s’ha d’aplicar a ERC el que s’ha aplicat a altres convocatòries”. Bosch jugarà la carta de renovació plena en les primàries, i apostarà per “tancar el procés de renovació iniciat fa uns anys” amb l’arribada de Junqueras.

L’equip del líder d’ERC a Madrid presentarà aquesta setmana el projecte de ciutat, que buscarà “reequilibrar la ciutat” amb “sensibilitat social i una visió d’esquerres” que superi el model de les convencions i creuers i “aprofiti la capitalitat” de Barcelona d’un nou estat.

Mentrestant, Amorós es prepara també per ser alcaldable, però prefereix no presentar candidatura encara per buscar una entesa d’última hora que eviti la pugna. Sobretot després dels resultats de diumenge, que van situar els republicans com a primera força a Barcelona. El seu equip és conscient de la dificultat d’un acord amb Bosch, però no vol estripar les cartes abans d’hora i en especial espera que Portabella no es presenti i li cedeixi el pas. Els partidaris d’Amorós defensen, de fet, que ell també és renovador, ja que fins ara no ha ostentat càrrecs institucionals a la ciutat i aspira a protagonitzar un gir a l’esquerra al consistori per liderar l’espai socialdemòcarata. Així, afirmen que la seva candidatura compaginaria la novetat i l’experiència d’algú que fa anys que trepitja la Ciutat Comtal.

I és que algunes crítiques que rep Bosch és que no coneix prou Barcelona, que la seva candidatura força una pugna contraproduent i que deixaria desatès Madrid. L’equip de Bosch, però, replica que fa mesos que treballa en el seu projecte i que, si es demana exercir la democràcia, “també s’ha de poder fer internament”. Pel que fa al seu paper al Congrés, té la intenció de compaginar la tasca de diputat i la d’alcaldable, si sortís elegit. Després dels comicis locals, però, deixaria l’escó al juny o juliol, que probablement quedaria vacant fins a les estatals de la tardor del 2015 si Rajoy esgota legislatura.

Al seu torn, Portabella encapçala les llistes municipals d’ERC des del 1999, però aquest seria el primer cop que ho faria amb possibilitats de guanyar. D’aquí, i del fet que sectors de la ciutat li demanen que repeteixi, és d’on li vénen els dubtes, sobretot des de la nit de diumenge.

Tanmateix, és poc probable que els tres candidats arribin al final, ja que Portabella i Amorós han representat històricament el mateix sector. Encara que tots ells comencessin a recollir avals, per tant, les converses previsiblement seguiran per buscar una entesa al màxim d’àmplia en un procés que durarà prop d’un mes. El problema és que tots volen obrir les respectives candidatures sempre que les liderin ells.

Toni Comín, a l’espera

Al seu moment, un cop se sàpiga el candidat, començaran les negociacions per sumar socialistes desencantats a la llista. L’exdiputat Toni Comín, per exemple, sona amb força com a possible número dos.