Baños obvia les pressions i reclama un nom de consens

BarcelonaLa CUP té la clau de la governabilitat i de la investidura d’Artur Mas com a president, però la porta que només ells poden obrir està tancada amb pany i forrellat. La victòria insuficient de Junts pel Sí ha traslladat tota la pressió als deu diputats cupaires, que ahir van insistir que no investiran Mas president de la Generalitat. “El procés no és una persona i ningú és imprescindible”, va manifestar la número 2 de la CUP, Anna Gabriel, que va avisar que la CUP no aplanarà el camí a Mas perquè al president “no se l’ha d’identificar amb les retallades, les privatitzacions i la corrupció”.

La CUP reclama un nom de consens que evidenciï que el procés entra “en una nova etapa”. Ells no faran cap proposta concreta -passen la pilota a Junts pel Sí-, però durant la campanya electoral van obrir-se a avalar un govern liderat per Raül Romeva o fins i tot Oriol Junqueras. Ahir no van descartar facilitar la investidura d’un candidat de CDC. “Si troben algú que no sigui retallador i corrupte, que el proposin”, va reptar el cap de llista, Antonio Baños.

S’enfronten ara a una autèntica guerra de nervis. Ahir van tancar files defensant la seva posició, però saben que les pressions (polítiques i mediàtiques) seran extremes. “Ens assetjaran com van assetjar ERC per la llista unitària”, avisava ahir un membre de la CUP. De fet, ahir el politòleg madrileny Ramón Cotarelo, que els va donar suport al míting final, va aconsellar-los que “pensin bé això de tancar-se en banda” a la investidura perquè té un “punt d’injustícia”. La intenció dels cupaires és mantenir-se ferms en les negociacions. Gabriel (ahir especialment taxativa) va anunciar que s’obriran converses avui amb Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i altres actors polítics -l’ANC i Òmnium podrien tenir un paper cabdal-, però va avisar que no participaran en cap “xou mediàtic” com el de les cimeres prèvies al 9-N. A més, es convocaran assemblees per explicar els avenços de les negociacions, però en cap cas s’abordarà el paper de Mas, un debat que consideren “superat”.

De fet, no volen sentir a parlar de repetir la fórmula que van utilitzar en la declaració de sobirania del gener del 2013, en què van donar un “sí crític” consistent en un vot a favor i dues abstencions. “Ja hem dit que no investirem Mas i no és no”, insistien, esquivant respondre què passarà si la investidura embarranca. Baños sempre ha dit que no farà Mas president però que tampoc permetrà que el procés “descarrili”. “Tenim un marró, és veritat”, admetia ahir un membre del secretariat. El desllorigador podria ser un pla de xoc antiretallades i antidesnonaments i la desobediència frontal a totes les lleis espanyoles. Només amb aquestes condicions s’avindran a negociar.

El que també caldrà entomar serà el full de ruta independentista. En no superar el 50% dels vots, Baños va admetre que el plebiscit “no s’ha guanyat” i, per tant, va refusar fer ara una declaració unilateral d’independència.