El ball (polític) d'uns pressupostos marcats pel calendari electoral

BarcelonaL'escenari posterior al 9-N s'ha mesclat definitivament amb la dinàmica pressupostària de la Generalitat. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar els comptes per al 2015 –caracteritzats per la recuperació de la paga extra als funcionaris– enmig del rebuig de l'oposició. La renúncia a la consulta original va propiciar que ERC trenqués el pacte d'estabilitat parlamentària amb CiU, de manera que els nacionalistes no tenen socis per tirar endavant els comptes. En quin punt es troba el ball polític dels pressupostos? El Govern fa servir la recuperació de la paga extra per pressionar els republicans i s'esforça a desvincular els comptes de les futures eleccions plebiscitàries, mentre que ERC subordina qualsevol decisió sobre les finances catalanes al full de ruta sobiranista i s'inclina per una pròrroga dels pressupostos d'enguany per abordar immediatament la independència. Aquestes són les posicions dels actors polítics implicats en un debat que té molt a veure amb el debat sobre què fer després de l'èxit de la jornada de participació del 9-N i amb els contactes que mantindran el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. La primera entrega s'ha produït aquest dimecres.

Govern: "seguretat jurídica" per la paga extra

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, es va encarregar ahir dimarts de refredar un imminent avançament electoral a Catalunya. "No hi haurà novetats en les properes setmanes", va assenyalar Homs, tot i que aquest dimecres, en una entrevista a l'ARA, s'ha mostra confiat que hi haurà acord "en els propers dies o setmanes". El conseller també va voler assenyalar dimarts que el Govern està "compromès" amb una activitat legislativa que acaba el 2016. El missatge a ERC, doncs, es podria traduir de la següent manera: Mas no vol avançar eleccions si no és per fer el referèndum "que l'Estat ha impedit". I en aquest camí cap al 2016 l'aprovació dels comptes és clau. Sense números aprovats i en minoria al Parlament, seria pràcticament impossible per a CiU continuar governant.

És possible que no hi hagi "novetats" les properes setmanes? Fa tot just un any, a les portes que CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP es posessin d'acord per la data i la pregunta de la consulta, Homs aconsellava als periodistes que es reservessin el període que anava entre el 27 i el 31 de desembre. Finalment, però, només va caler esperar uns quants dies per veure la imatge d'unitat sobiranista al voltant del referèndum. Les tensions soterrades amb ERC existeixen, i el Govern fa servir la recuperació de la paga extra als funcionaris per convèncer els republicans que votin els comptes. De fet, Homs va apel·lar ahir dimarts a la "seguretat jurídica" que atorguen els comptes per garantir la paga extra.

"Pensar que això té una escapatòria amb un tecnicisme per estalviar-nos la part lletja és com pensar que no cal a la vida fer pressupostos", va indicar el conseller. Es referia a la posició d'ERC, que passa per una pròrroga pressupostària que inclogui un augment de la despesa per blindar el pagament de la paga extra. No era un avís qualsevol: la frase d'Homs és la verbalització del malestar que, especialment els últims temps, existeix a CiU amb els republicans. Els nacionalistes consideren, segons assenyalen molts dels seus dirigents en privat, que ERC "no vol tacar-se les mans" amb uns pressupostos que segueixen sent magres –en part per l'actitud del govern espanyol– de la mateixa manera que el partit de Junqueras –sempre segons l'òptica de CiU– "no ha volgut patir el cost de governar".

En tot cas, el Govern es vol esforçar a desvincular la dinàmica pressupostària del calendari electoral. Un calendari que estarà decisivament marcat per la reunió que mantindran Mas i Junqueras, que estan distanciats per la llista unitària –el líder republicà és partidari de diverses candidatures independentistes– i que estan sent observats amb atenció per la societat civil sobiranista.

ERC: qualsevol acord, "subordinat" a l'estratègia sobiranista

Just després que el conseller Mas-Colell entregués els comptes al Parlament, el diputat Pere Aragonès va explicar que l'opció preferida pels republicans era la de la pròrroga pressupostària. El representant republicà va considerar que amb aquesta via es podria finançar la paga extra a través d'un augment dels ingressos, emmirallant-se en un mecanisme que va fer servir Felipe González als anys 90 i que va ser avalat pel Tribunal Constitucional (TC). La prioritat per a ERC és avançar les eleccions per obtenir el mandat democràtic necessari per fer la independència.

De fet, Junqueras ha indicat en reiterades ocasions que els republicans no donaran suport a uns pressupostos "autonòmics". ERC considera que qualsevol acord està "subordinat" al full de ruta cap a la independència. Aragonès va considerar ahir que és "bastant incompatible" acabar el tràmit dels pressupostos i l’avançament electoral, ja que el Parlament es dissoldria abans de la seva aprovació. El diputat va donar a entendre que si hi ha acord entre Mas i Junqueras pel procés no hi haurà comptes, perquè el tràmit "decaurà". "Cal un nou mandat democràtic per superar les limitacions del pressupost", va assenyalar Aragonès.

El diputat republicà es va reunir amb Mas-Colell la setmana passada, segons ha publicat 'Nació Digital' aquest dimecres. Homs assegura que hi ha "intercanvis d'impressions" amb ERC, però també amb el PSC. La setmana passada els socialistes van descartar donar suport als comptes i van indicar que presentarien una esmena a la totalitat. Al proper ple hi haurà el debat a la totalitat dels pressupostos, que en teoria s'haurien d'aprovar a principis de febrer. Però potser en aquell moment els partits catalans –junts o separats– estan en plena campanya electoral.