El ball de bastons a la Fiscalia
MadridA la Fiscalia hi ha organitzat un bon ball de bastons. El problema que tenen els fiscals és que de moment no compten amb un criteri únic sobre el cas Tsunami Democràtic i si el que va passar durant les protestes contra la sentència del Suprem sobre la causa del Procés va constituir un delicte de terrorisme o no. Si el debat només fos jurídic, resultaria més fàcil arribar a acords. Però el debat té altres components. Igual que en el si de la societat, dins l'estructura de la Fiscalia hi ha representades diverses tendències ideològiques i aquest aspecte és clar que condiciona la lectura dels fets. Per als que creuen que es pot perseguir Puigdemont pel delicte de terrorisme és fonamental l’argument que l’alteració de la convivència i la pau pública que es van produir el 2019, i abans, responia al propòsit d'alterar l'ordre constitucional.
Per als que posen l'accent en el fet que no hi va haver mai l'afany d'utilitzar la violència per obtenir objectius polítics, l'aspecte essencial és admetre aquesta falta de voluntat específica de posar en joc ni encara menys d'atemptar contra la integritat física de les persones en la defensa d'unes idees polítiques, les de l'independentisme. La dificultat que ara té la Fiscalia General de l'Estat és que dimarts passat va poder comprovar que dotze fiscals de la secció primera penal del Suprem estan en línia amb la primera tesi i només tres amb la segona. Ara bé, cal recordar que la mateixa sentència del Suprem va considerar que el projecte independentista havia consistit en un somni (una ensoñación, en deien), per la qual cosa es pot deduir que mai va representar un risc real per a la unitat d'Espanya ni per al seu ordre constitucional.
Desconfiances internes
La votació dels fiscals al Suprem, d'altra banda, ha deixat un rastre de desconfiances internes bastant notable. El fiscal general, Álvaro García Ortiz, s'ha vist sorprès per les filtracions i, sobretot, per les interpretacions del recorregut que ha tingut a la Fiscalia General en la fixació d'una posició sobre l’exposició raonada –aquesta és l'expressió tècnica– que el jutge Manuel García-Castellón va enviar al Suprem sobre el cas Tsunami Democràtic. El fiscal que ha fet l'informe rebutjat pels seus companys per dotze vots a tres, Álvaro Redondo, va parlar dels seus criteris amb un altre membre de la Fiscalia del Suprem, i aquest amb altres integrants de la mateixa estructura.
Quan el fiscal general es va assabentar que Redondo pensava inicialment informar a favor de l'apreciació de delictes de terrorisme, la informació ja havia circulat. No obstant això, a ell li havia arribat amb retard, quan el ponent ja havia decidit en sentit contrari, és a dir, en el sentit de negar l'existència de delictes de terrorisme en el cas. Però com que entre els dos informes s'havia reunit amb el fiscal Redondo, la interpretació que es va posar en circulació era que l'havia pressionat. És per aquestes circumstàncies que el fiscal general ha parlat de “traïció” a la Fiscalia. A partir d’ara és evident que es prendran precaucions per evitar que la informació circuli en totes direccions menys en la del fiscal general.
En tot cas, el fet que els dos caps de la secció dels fiscals del Suprem encarregada de la qüestió hagin discrepat –Joaquín Sánchez-Covisa està en contra de l'apreciació de terrorisme Fidel Cadena a favor–, té com a conseqüència que hagi de decidir la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, exfiscal en cap del Constitucional. És més que probable que finalment l'informe de la Fiscalia sigui contrari a l'apreciació de terrorisme i la imputació de Puigdemont. Però la decisió correspon a la sala penal del Suprem, que pot no fer cas d'aquest dictamen.