L'Estat xifra en 8.500 milions el dèficit fiscal de Catalunya

MadridL'Estat xifra en 8.500 milions el dèficit fiscal de Catalunya, un 4,35% del PIB. És la diferència entre els 9.365 milions que l'Estat va recaptar a Catalunya i els 910 que s'hi va gastar aquest any. Segons els càlculs del director de la Fundació d'Estudis Fedea, Ángel de la Fuente, que ha presentat aquest dimecres al ministeri d'Hisenda les balances fiscals –les ha denominat comptes públics territorialitzats–, la Comunitat de Madrid és la més perjudicada. Rep 16.723 milions d'euros menys del que aporta a l'Estat, un saldo negatiu que dobla el de Catalunya. Les dues comunitats es troben lluny de la resta d'autonomies. El País Valencià és al tercera més perjudicada, amb un saldo negatiu de 2.455 milions d'euros, seguida de Balears, amb un saldo negatiu de 1.207 milions.

Segons els números de l'investigador, cada català entrega a l'Estat 1.119 euros l'any que no li són retornats, la diferència entre els 1.239 euros que paga en impostos i els 120 que recupera. Madrid dobla aquesta xifra, i perd fins a 2.275 euros per càpita. Balears també supera Catalunya, amb 1.329 de saldo negatiu per càpita. Al País Valencià, en canvi, el saldo negatiu és només de 394 milions d'euros.

De la Fuente creu que Catalunya no està "maltractada" però recomana una revisió

Tot i això, De la Fuente considera que cap d'aquestes comunitats –excepte el País Valencià– està infrafinançada, ja que és normal que els "més rics paguin més impostos". Preguntat sobre un nou sistema fiscal per a Catalunya similar al del País Basc o Navarra, el professor ha assenyalat que això no seria possible, perquè "Catalunya és més gran i no es podria suportar a nivell fiscal". "Després ho demanaria Madrid, Aragó... i ja no quedarien rics. Seria injust", ha afegit De la Fuente.

Independentment dels resultats, l'investigador proposa una revisió del sistema perquè s'equilibrin les balances, però d'una forma "suau i que no sigui traumàtica per aconseguir un sistema més just". "Donaré suport a la proposta de reforma del sistema, però no perquè Madrid o Catalunya estiguin maltractades", ha matisat De la Fuente.

Catalunya, a la mitjana de finançament autonòmic

Malgrat el dèficit fiscal de Catalunya, l'estudi defensa que se situa en la mitjana de finançament autonòmic, d'acord amb la ràtio de competències homogènies per habitant ajustat el 2011. En aquest sentit, l'informe arriba a la conclusió que només un 0,7% del PIB de Catalunya, 1.303 milions d'euros, són injustos per als catalans.

Diferències amb els càlculs de la Generalitat

Els resultats de Catalunya són radicalment diferents als de la Generalitat, ja que Montoro va decidir a principis d'any enterrar el model de balances fiscals clàssic i substituir-lo per un de nou que dificulti que l'independentisme català n'utilitzi els resultats per denunciar greuges territorials. Aquest nou sistema de càlcul exclou el mètode de flux monetari, que és un dels que fan servir els experts de la Generalitat, i que situa el dèficit fiscal al voltant dels 15.000 milions. Els 8.500 milions que fixa l'Estat surten del mètode de càrrega/benefici, que segons el departament de Mas-Colell ofereix un resultat d'11.000 milions d'euros.

Per De la Fuente, que ha volgut parlar a titularitat personal i ha matisat que no exposa les opinions del ministeri, els dos càlculs no són comparables perquè es fan a partir de dades diferents. A més, ha criticat que Mas-Colell "no n'ha difós tots els detalls". Tot i això, ha dit que no tindria cap problema a asseure's per creuar dades.

Dades del 2011

El document analitza els saldos fiscals de totes les comunitats autònomes sobre la liquidació de l'exercici del 2011, l'últim any disponible. L'última publicació es va fer el 2008, quan governava el PSOE, i es van aportar dades de l'any 2005. Les balances de llavors van reflectir que Catalunya, les Balears i la Comunitat de Madrid aportaven més del que rebien.

Sumando ambas par

tidas y dividiendo por la población,

vemos que las regiones más perjudicadas po

r la situación existente en 2011

eran Valencia y

Murcia

, c

on déficits por habitante de 808 y 638

euros respectivamente

, seguidas de Andalucía

(

-

361

)

,

Baleares (

-

300), Madrid (

-

2

01)

y Cataluña (

-

176

), y que las más beneficia

das eran Ceuta

y Melilla (+3.011), el País Vasco (+2.070), Navarra (+1.479) y Canarias (+1.289

).