El Baix Llobregat nord vol ser comarca

BarcelonaLes muntanyes de Montserrat són patrimoni natural i cultural de Catalunya i ara també podrien actuar d’eix vertebrador per crear una nova comarca a Catalunya: el Montserratí. No és la primera vegada que els pobles del Baix Llobregat nord aixequen el dit per reclamar una comarca nova. La plataforma que en defensa la creació, de fet, explica que és una reivindicació “històrica” perquè des del segle XX que la petició apareix en “totes les reorganitzacions del mapa administratiu”. Actualment, però, el mapa comarcal català encara integra Martorell, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Abrera al Baix Llobregat. En aquests municipis, juntament amb el Bruc (Anoia), és on han sorgit veus a favor de la nova comarca, i s’han integrat des del juliol en la plataforma El Montserratí és Comarca. De totes maneres, el projecte està en fase molt embrionària i la majoria de veus de la plataforma admeten que encara els falta aglutinar molts suports.

“Tenim un paisatge compartit, una identitat territorial i cultural pròpia, i uns forts vincles econòmics i socials”, apunta a l’ARA el geògraf Joan Soler. Tot i defensar una identitat pròpia diferent de la de les ciutats del Baix Llobregat sud i unes “dinàmiques comarcals pròpies” dels pobles d’aquesta zona, la majoria dels càrrecs electes que donen suport al nou projecte de comarca veuen aquesta qüestió secundària i destaquen, sobretot, que el Montserratí ajudaria a tenir uns “serveis més accessibles” als ciutadans, tal com explica l’alcaldessa accidental de Martorell, Núria Canal. De fet, els impulsors no volen presentar la comarca com una reivindicació “separatista”, sinó com una manera de fer la vida “més fàcil a la gent”, apunta Soler.

De moment, si s’unissin els vuit municipis representats a la plataforma per mitjà d’alguns dels seus càrrecs electes, es crearia una comarca de 101.133 habitants amb una superfície de 177,15 km quadrats. De totes maneres no tots els municipis ho veuen clar, sinó que estan a “l’expectativa” de com evoluciona la iniciativa. És el cas d’Esparreguera i d’Abrera, on els seus alcaldes socialistes encara no s’han posicionat. La tinent d’alcalde d’Esparreguera, Maria Mas, explica que comparteixen “part de la diagnosi de manca de serveis”, però de moment són escèptics respecte al fet que una comarca nova solucionaria aquest problema. Per això apunta a altres alternatives per resoldre la situació, com podria ser una integració dels municipis del Baix Llobregat nord a la zona de l’àrea metropolitana. Un cas semblant és el del Bruc, on l’alcalde, Enric Canela, defensa que no s’han oposat al projecte com a equip de govern, sinó que volen esperar a conèixer-ne els detalls. “No sabem si tindrem més avantatges”, admet Canela, que assegura que ja comparteixen molts serveis amb pobles petits de l’Anoia. Per resoldre tots aquests dubtes, la plataforma s’ha proposat fer “molta pedagogia” perquè s’entengui la seva reivindicació, ocm explica l’alcalde de Collbató, Miquel Solà. I un dels passos següents serà redactar un informe que reculli els greuges i les oportunitats del Montserratí.

Incorporar nous municipis?

Tot i que els mateixos membres de la plataforma admeten que encara els falta aglutinar entitats de la societat civil i càrrecs polítics del territori, expliquen que han volgut constituir-se per aprofitar el moment actual: s’ha creat la comarca del Moianès, s’està tramitant la del Lluçanès i la Generalitat està preparant el nou pla territorial de Catalunya. És una manera, doncs, d’alçar la veu i fer arribar al Govern que hi ha una altra part del territori que també voldria constituir-se en comarca. De fet, la plataforma ja hauria tingut els primers contactes amb la Generalitat.

Ara per ara, els impulsors han presentat una proposta de mínims. De fet, tot i que Martorell dona per fet que seria la capital de la comarca perquè és on es concentren la major part de serveis, des de la plataforma asseguren que la capitalitat també s’hauria de debatre.

El que de moment els impulsors deixen en un segon pla és la incorporació de nous municipis -com alguns del Bages-. “No tanquem la porta a ningú”, afirma el regidor de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat Xavier Rota. Però l’alcalde de Masquefa, Xavier Boquete, ja s’ha posicionat a favor d’integrar-s’hi.

La reivindicació és històrica però fins fa un mes els seus defensors no han posat fil a l’agulla i l’han començat a difondre. Perquè esdevingui una realitat, els montserratins s’han proposat aconseguir el consens polític però també social.

El Moianès és la 42a comarca i el Lluçanès espera ser la 43a

El Moianès

Després d’una consulta feta al territori en què el sí va guanyar per un 80% dels vots, l’any 2015 el Moianès es va constituir en la 42a comarca de Catalunya. Actualment la formen 10 municipis, té 13.000 habitants i la capital és Moià.

El Lluçanès

El Lluçanès va fer una consulta el 2015 en què, dels 13 nuclis, 5 hi van votar en contra, cosa que n’ha dificultat el procés. Fa un mes que ha entrat al Parlament la llei que l’ha de constituir en comarca i a partir del setembre engegarà un pla pilot per mancomunar serveis.

Aspirants

L’informe Roca de l’any 2000 també preveia l’Alta Segarra (entre l’Anoia, la Segarra, el Solsonès i el Bages), el Baix Montseny (entre el Vallès Oriental i la Selva), el Segre Mitjà (entre la Noguera i l’Alt Urgell), la Selva Marítima (entre la Selva i el Maresme) i la Vall de Camprodon (al Ripollès).