Puigdemont cessa Baiget per dubtar de l’1-O i criticar la seva estratègia

BarcelonaCap fissura en el camí cap al referèndum. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va cessar ahir al vespre el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, per haver posat en dubte la celebració de l’1-O i haver criticat l’estratègia del president. Un “cop d’autoritat”, segons defineixen des de l’entorn de Puigdemont, que va generar sorpresa i malestar al partit. El conseller Santi Vila, fins ara a Cultura, assumirà també la cartera d’Empresa i Ocupació.

Baiget va afirmar en una entrevista a El Punt Avui que l’1-O, tal com està plantejat, no es podrà fer: “L’Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum”, afirmava el fins ahir conseller. També menystenia la capacitat de la llei que teòricament ha d’emparar legalment la votació: “S’aprovarà una norma legal catalana perquè es pugui fer? Sí. Però en el minut 1 vindrà la suspensió. Hi aniran tant en contra que potser haurem de fer alguna cosa diferent, i alguna cosa diferent es pot assemblar a un 9-N”, exposava Baiget, que carregava contra els independentistes que neguen legitimitat a una consulta com la de 2014.

Baiget també qüestionava l’estratègia de Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, que han deixat el nucli de decisions del Procés fora del consell executiu i hi han inclòs persones alienes al Govern, com l’excap de campanya de Junts pel Sí Oriol Soler o l’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell: “Una part del Govern no estem en el nucli dur de les decisions i això genera el que genera [...]. En funció de l’estratègia que es decideixi, els que no som al nucli dur de les decisions haurem de prendre’n alguna amb molt poc temps sobre coses que no haurem pogut madurar”, deia un Baiget que no es va mostrar preocupat pel risc d’acabar a la presó, però sí per la possibilitat de perdre el seu patrimoni familiar.

Davant l’enrenou provocat, Baiget va comparèixer al migdia per matisar que estava “compromès” amb el referèndum, tot i insistir que “hi poden haver reaccions de l’Estat que el poden evitar”.

Abans s’havia vist amb Puigdemont al comitè nacional del PDECat, on les paraules de Baiget no es van tractar. El president i el conseller, segons diverses fonts consultades, ni tan sols en van parlar. Va ser a la tarda quan, davant l’enrenou generat, van reunir-se al Palau de la Generalitat. Segons fonts pròximes al president, Puigdemont, “molt enfadat” amb Baiget, havia esperat una rectificació de l’encara conseller que no havia arribat.

En la trobada, que va durar una hora, el president va exposar-li a Baiget que s’havia sentit “desautoritzat” per les seves paraules a l’entrevista. Baiget va negar-ho, va exposar-li que no creia que hagués traït el Govern i va mantenir que la persecució de l’Estat podia frenar l’1-O. Les explicacions, però, no van convèncer Puigdemont, que el va cessar per “pèrdua de confiança”. I també com un avís per a navegants als consellers que dubten -fins ara, sempre en privat- del rumb del Govern cap al referèndum: “Si algú pensa el mateix, ja sap quin destí tindrà”, exposen al Palau de la Generalitat. Després de cessar Baiget, Puigdemont va participar en un acte empresarial en què va subratllar que el referèndum “no serà un altre 9-N perquè serà vinculant, oficial i tindrà una llei que l’empari”.

El cop d’autoritat va generar sorpresa i malestar en alguns sectors del PDECat, dins i fora del Govern. Les paraules de Baiget, home “fidel” a Artur Mas, no són una excepció dins el consell executiu, on hi ha més veus que exposen que, davant la resposta de l’Estat, serà difícil fer un referèndum amb les mateixes garanties que unes eleccions. “Tal com està plantejat fins ara, ja té elements de 9-N”, exposa un dels consultats. El mateix Santi Vila, hores abans d’assumir el càrrec de Baiget, havia afirmat en un esmorzar informatiu que la fórmula de la votació era secundària si hi havia una participació elevada que la legitimés.

¿Seguiran el mateix camí que Baiget altres consellers? De moment, les diverses fonts consultades hi veuen poques possibilitats, encara que la tensió és creixent. Segons l’entorn del president, Puigdemont està convençut de la fidelitat de Jordi Jané o Meritxell Ruiz, dos dels més assenyalats quan es parla de dubtes amb el referèndum. Altres veus, crítiques amb el president, descarten la marxa d’altres consellers per fidelitat al Govern. I fins i tot algunes veus apunten que un èxode de consellers crítics amb el rumb “abonaria el relat d’ERC, que posa dubtes sobre el compromís del PDECat” amb el referèndum. Els més crítics amb la decisió de Puigdemont ho atribueixen, precisament, a una concessió als republicans. Tot i això, totes les fonts consultades acceptaven que Baiget s’havia equivocat plantejant dubtes sobre el referèndum.

Dubtes amb l’elecció de Vila

Si al Govern les aigües baixaven mogudes, al PDECat es va generar una autèntica tempesta. La decisió arribava després de la reunió del matí, en què alguns dirigents van mostrar-se crítics amb el “secretisme” del Govern en la preparació del referèndum, precisament un dels arguments que retreia Baiget. Després de l’acte, Marta Pascal va fer pinya amb l’encara conseller del PDECat: “Arribarem al referèndum amb Baiget al Govern”.

Amb el cessament, les reaccions van anar de la sorpresa a la indignació. Ho va exposar l’exconseller de Presidència Francesc Homs, inhabilitat pel 9-N, a Twitter: “No comparteixo que se cessi Jordi Baiget. És lleial i compromès. Si per declaracions així més o menys compromeses se’l fa fora, n’hi ha que sobren de fa temps”. Homs no citava a qui es referia, però diverses veus del PDECat criticaven que, precisament, fos Vila, un “vers lliure” que en ocasions “ha dubtat del rumb”, qui substituís Baiget. El president, però, l’ha escollit “perquè és de la seva màxima confiança”, segons fonts pròximes.

Homs, amb crítiques compartides per altres dirigents del PDECat, també rebutjava una decisió “que ni suma ni fa gran el projecte, tot just el contrari”, i exposava amb contundència un argument que els demòcrates fan servir contra ERC: “Com és que de moment només als del PDECat se’ns condemna des de Madrid i/o ens volen fora alguns des de Catalunya? Fins als ous”.

Puigdemont, que divendres presumia de la “fermesa i unitat” de l’executiu, va evitar una crisi de govern amb ERC i amb la CUP, satisfets amb la decisió. Va obrir, però, una tempesta al PDECat encara incalculable a 89 dies del referèndum: el cessament d’un conseller pròxim a Mas i a molts dirigents del partit augmenta el malestar en una formació on hi ha molts dubtes sobre les garanties per a l’1-O. L’evolució immediata de les dues crisis passa per la reunió del consell executiu d’aquest matí i l’acte de la tarda en què el Govern ha d’oferir garanties. Puigdemont haurà de donar respostes per calmar, sobretot, el seu propi partit.