Badalona, d'Albiol a Sabater i l'ensopegada del 12 d’octubre

BadalonaEl dia 12 d’octubre del 2016, a quarts de nou del matí, el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, José Antonio Téllez, de la CUP, va posar-se davant les càmeres de televisió congregades a les portes de les oficines de l’edifici del Viver i va dir: “Jo crec que tothom ha de saber que tenim una interlocutòria del jutge que impedeix que avui ni tan sols els càrrecs electes puguem estar a les dependències municipals [...]. El govern municipal ens hem reunit i hem decidit això”. I a continuació va estripar l’ordre judicial. Aquell dia, en assabentar-se’n, uns quants milers de badalonins van gratar-se el cap i van dir-se amb un esbufec de cansament: “Avui tornarem a sortir a la tele”.

Amb Albiol d’alcalde ja apareixien cada dia a les notícies. Per a d’altres, l’esbufec era d’indignació: ¿aquella revolució de butxaca era la manera més intel·ligent de guanyar-se la gent que no està convençuda que una suma d’esquerres, moviments socials i independentistes sigui el millor govern possible? El juny del 2015, en les últimes eleccions municipals, a Badalona va guanyar el PP, o sigui, Xavier García Albiol, amb deu regidors, però l’alcaldia va ser per a Dolors Sabater, la candidata de Guanyem Badalona en Comú, una llista formada per independents provinents de moviments socials com la mateixa Sabater, la CUP i Podem, que va sumar els seus 5 regidors als del PSC (4), ERC (3), IC-EUiA (2) i un de CDC. 15 vots sobre 27. Resultat: Albiol va haver de traspassar la vara d’alcalde a Sabater.

“Tots teníem coll avall que l’Albiol continuaria sent l’alcalde. Però va cometre un error: la campanya Limpiando Badalona. Aquell excés el va perjudicar. Dolors Sabater es pensava que aniria a fer quatre anys d’oposició. Encara recordo una conversa amb ella, quan dubtava de presentar-se: «Dolors, has treballat tota la vida per la ciutat. Dius que tens una oportunitat. Tira’t a la piscina, que ho lamentaràs tot la vida»”. Qui parla així és el president d’Òmnium Cultural de Badalona, Jordi Ballesteros. Va ser regidor de Convergència i Unió i, curiosament, company de Xavier García Albiol a l’oposició municipal als socialistes, quan va entrar a la Casa de la Vila amb 24 anyets, el 1991.

L’última empenta a la Dolors

Un altre que coneix bé l’ara alcaldessa és el Juan Jesús Guerro, el Juanje, educador de carrer al barri de Sant Roc i una de les ànimes de l’Ateneu Popular de Sant Roc. Va arribar a Badalona als 28 anys, procedent de Lleó, amb la plaça de professor d’institut. Avui, camí dels setanta anys, amb una barba tan llarga com la seva paciència, no pot evitar somriure quan rememora: “Jo sóc una de les persones que van donar l’última empenta a la Dolors perquè es presentés. A Badalona no necessita targeta de presentació. Va tenir dos germans en cadira de rodes i sovint la seva imatge era ella darrere una cadira. I si quedàvem per reunir-nos en un lloc que tenia barreres arquitectòniques, es negava a venir. Ahir mateix va venir a l’Ateneu”.

O sigui que un grup de polítics inexperts que van muntar una candidatura en tres mesos van substituir un govern tan connectat amb el poder que el fantàstic passeig Marítim de Badalona va ser inaugurat pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.

“Hem millorat, sens dubte”, assegura la badalonina més famosa, la periodista i escriptora Pilar Rahola. “Després de l’Albiol, tot és bo. Però, per a mi, l’únic canvi real és que he passat d’un atac de cor diari a la tranquil·litat. L’Albiol utilitzava Badalona per fer-se un lloc a Madrid, sí, però ara jo un canvi de ciutat no l’he notat enlloc. L’alcaldessa encara és una desconeguda i el 12-O ens el podríem haver estalviat”.

“A la nova política li costa de moure’s en l’administració. Primer perquè hi ha molta burocràcia, però també perquè tenen por d’equivocar-se i volen que tots els processos siguin participatius. I, esclar, això és molt lent, perquè no pots fer una assemblea per decidir-ho tot”. Això ho diu Sígfrid Ramos, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, que agrupa els 44 barris de la ciutat. “No t’ho perdis -afegeix-, la Dolors es va voler quedar de regidora d’un districte, el 3, la Salut - Llefià. Físicament. A peu d’obra. I s’implica. I és una persona empàtica, que comprèn la realitat, però crec que hauria de manifestar més que té caràcter. Tu pensa que l’Albiol, en això, era un crac. Feia trobades als bars amb els veïns i se’ls ficava a la butxaca. Era una màquina. Però a ella l’etiqueta d’independentista no la deixa avançar gaire en segons quins barris”

Des de Madrid, el periodista badaloní Enric Juliana avisa: “Hi ha molts badalonins que ara mateix no saben si estan a favor o en contra de l’actual govern municipal. L’Albiol havia convertit Badalona en un cas. Precisament per això, el 12-O va ser un error, perquè els cinc minuts de glòria d’aquell noi van tornar a fer de la ciutat un cas, i això no t’ajuda perquè et cosifica: los radicales independentistas. L’Ajuntament estava fent una bona feina, s’ha distret i ha caigut en la trampa. Però es pot refer”.

Arrencada lenta

Ramos coincideix que el govern de Sabater havia fet una arrencada massa lenta en temes en què es fixa la gent, com la neteja, o que no veuen el resultat de les consultes ciutadanes. I, en canvi, veuen el 12-O per totes les teles i el discurs del PP funciona: “Aquesta gent no està pel que ha d’estar”.

L’Elisabeth Ruiz té 40 anys i és una interiorista molt desperta, presidenta de Badalona Home Design, una mostra d’interiorisme i decoració que va impulsar posant d’acord altres botigues de la ciutat: “M’agrada treballar en xarxa. Som competència però col·laborem”. Gràcies a la seva empenta des del sector privat, Badalona va recuperar la Casa Clara de Ca l’Arnús.

“Amb el Home Design vam contactar amb els del Projecte Àngels, que miren de treure gent que viu al carrer i els ensenyen un ofici, i ells van fer la rehabilitació de la casa, que nosaltres vam decorar. [...] És que jo sempre dic que viure i treballar a Badalona és la felicitat. Ho tens tot a mà. Esclar que jo dec ser com el prototipus: de jove vaig anar a les carpes del Titus, he jugat a bàsquet al Círcol, em banyo a la platja de Badalona i compro a les botigues del carrer de Mar”. L’Eli coincideix que el veí de Badalona “està en standby, a l’expectativa, davant un govern municipal que està en mode “assaig-error”. “Els veig amb bona fe, més preocupats pels temes socials que pel comerç”.

“La Rosa Bertran, regidora del PP de Comerç, que té comerços, s’ocupava més de nosaltres. Esclar que aquell era un govern que controlava més i aquest és un govern que confia més. No m’agrada que els polítics facin espectacle. Ni l’Albiol amb la moció de censura ni el regidor del 12-O estripant els papers del jutge. Badalona mereix ser coneguda per iniciatives com l’Open Arms, que ha fet sorgir l’orgull badaloní, i no pels números dels seus polítics”.

Mentre l’Eli paga dos tallats al cafè del Círcol, davant per davant de la Casa de la Vila, un romanès passa carregant un somier com pot per davant l’Ateneu de Sant Roc, sota el pont de l’autopista. Els carrers estan nets en un zona de blocs de pisos de 48 metres quadrats on s’han arribat a enquibir dotze persones, i que en l’època del boom immobiliari estaven plens de llits calents. La roba penja dels estenedors a les façanes.

Esperit de superació

ElJuanjesaluda un noi pakistanès que parla el català gairebé sense accent forà: “Aquest noi venia a fer reforç a l’Ateneu anys enrere i avui la seva família és un cas. Tenen dos taxis que condueixen els germans grans, i els diners que guanyen els estan estalviant perquè el germà petit pugui estudiar a la universitat algun dia. Hi ha més casos com aquest. Tenen un gran esperit de superació”. El Juanje torna a mirar cap a l’alcaldessa: “N’estan aprenent sobre la marxa, i ella és la que ho està lligant tot, intentant posar ordre”.

¿Però van més lents, com diuen alguns? “Sí, van més lents perquè els honrats van més lents. Els falla tenir un bon equip tècnic al darrere. Encara no saben com fer anar la maquinària municipal”. I sobre el que va passar el 12-O, opina: “La majoria se’n va assabentar per la televisió i creuen que allò va sortir malament. I al govern municipal li ha creat dificultats en un moment de feblesa. Però la Dolors és equànime i si hi ha algú que pot cosir la ciutat, és ella”.

Per a Juliana, a Badalona hi ha barris molt complicats i té mèrit el que fa l’Ajuntament de renunciar a enfrontar una gent amb l’altra. “És una experiència política molt europea. I l’alcaldessa, que té 56 anys, està en una fase de la vida en què l’experiència compta”.

Jordi Ballesteros també hi confia: “La Dolors s’ha quedat de regidora a La Salut - Llefià, que són 60.000 habitants. Mira, al barri de Sant Joan de Llefià hi ha un amfiteatre on no s’hi feia res, només unes vaquillas. Doncs ella ha convençut els veïns perquè deixin de fer-hi vaquillas i hi ha muntat tres espectacles de primer nivell per les Festes de Maig. El món d’esquerres no dogmàtic es pot entendre amb l’independentisme. Però, atenció, que Badalona és molt plural i no podem anar amb la mateixa intensitat de discurs a tot arreu. I cal dir que la CUP ha treballat en aquests barris durant anys i ajuda a fer que el discurs nacional no sigui vist com una cosa extraterrestre”.

La realitat és tossuda

La realitat és punyetera. Dijous al vespre, un grup de pares i mares amb fills discapacitats són al peu d’una pancarta que fa dies que han posat davant de l’Ajuntament, en què hi diu: “Prou manipulacions! Exigim que la construcció del nou centre ocupacional es porti al proper ple, sense excuses”. Ho firma la Fundació Badalona Capaç, que vol que l’Ajuntament autoritzi Mercadona a obrir un supermercat a sobre del qual el mateix Mercadona construiria un centre ocupacional que li costaria uns quatre milions d’euros. Però l’Ajuntament, de moment, no ho vol “per raons ideològiques”, diuen els pares.

A la mateixa hora, a la plaça Pompeu Fabra, l’alcaldessa Dolors Sabater entoma el plugim davant una cinquantena de veïns reunits en consell ciutadà obert. Després del 12 d’octubre, va venir el 13.