Aznar utilitza Rivera per moure la cadira a Rajoy
L’expresident espanyol manté la pressió sobre el seu successor amb la vista posada en un futur relleu al PP
BarcelonaSegon avís. Ahir, per segon dilluns consecutiu, Mariano Rajoy va haver d’esquivar un dard de José María Aznar, l’home que l’any 2003 el va situar al capdavant del PP. Els mals resultats del 27-S han acabat de fer aflorar les tensions al PP i ja n’hi ha que mouen peça per si una desfeta en les eleccions generals precipita canvis al capdavant del partit. Ahir Aznar va tornar a aixecar el dit per deixar clar que no renunciarà a tenir un paper en el que passi en el futur a la dreta espanyola. “L’aznarisme desembarcarà després del 20 de desembre”, opinen fonts del partit consultades per l’ARA, que apunten que no es tractaria tant d’un retorn com de col·locar els seus dirigents de confiança -Cayetana Álvarez de Toledo n’és un dels principals exponents- en llocs destacats si cal renovar el partit.
Disgustat amb el PP a Catalunya -que l’ha marginat en totes les seves campanyes des que va deixar la presidència del govern espanyol-, va tornar a escollir Ciutadans com a palanca per bellugar la cadira de Mariano Rajoy. En un fòrum a Madrid, Aznar va reivindicar el seu balanç dels resultats del 27-S, va remarcar la “clara victòria” sobre el PP de la formació d’Albert Rivera i va avisar que el partit taronja “pot aconseguir la primacia del centredreta” a les eleccions generals. A més, evidenciant que la seva recepta passa per recuperar el discurs més dur, va lamentar que Ciutadans sigui percebut com la garantia de la unitat d’Espanya i va criticar que el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, parlés durant la campanya d’una reforma de la Constitució.
Una tardor calenta
Des de Madrid, el vice secretari general dels populars, Javier Maroto, refusava poc després que Ciutadans competeixi amb el PP per l’espai del centredreta. “És un partit de centreesquerra i no amaga la seva intenció de donar suport al PSOE”, responia. A la tarda, el secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, també treia ferro a les declaracions, i recordava que el 1999 el mateix Aznar va assolir la majoria absoluta després que el PP només aconseguís 12 escons al Parlament: “Per què ara no hauria de passar el mateix?”
En contra de la visió optimista de la Moncloa, fonts del PP admeten, com Aznar, que l’escenari no és positiu i preveuen una tardor calenta. Perduda la bandera de garant de la unitat, el partit ho fia tot als missatges de recuperació econòmica. Una estratègia que, reconeixen, trontolla amb dos mesos seguits de pujada de l’atur. Per acabar-ho d’adobar, avui l’exvicepresident econòmic d’Aznar Rodrigo Rato declara davant el jutge per corrupció. Una rèmora que ennegreix encara més l’horitzó electoral de la dreta espanyola. Sobretot amb Ciutadans menjant-li terreny a cop de promeses de “regeneració i mans netes”. Un còctel que, segons apunten dirigents del PP, podria fer caure Rajoy després de les eleccions del 20 de desembre. Un mal resultat, diuen, obriria la guerra successòria a Madrid però també a Catalunya, on, sense l’actual direcció de Génova, Xavier García Albiol podria veure perillar el seu nomenament com a president del partit en el congrés de la primavera.
La situació a Catalunya
De fet, el sisme que prova d’originar Aznar té les seves rèpliques més evidents al PP a Catalunya, assenyalat per l’expresident com un dic feble incapaç de frenar el creixement de Ciutadans. Consultats per l’ARA, dos membres de l’actual direcció del partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho acusen Aznar d’amnèsia i el culpen de l’increment del sobiranisme. “No seríem on som sense Zapatero, però tampoc sense Aznar”, defensa un d’ells, que va viure de prop el pacte del Majestic. L’altre rebla: “¿Ell dóna lliçons dient que no es pot cedir davant els sobiranistes?”, i afegeix que després del Majestic es van produir més traspassos de competències a la Generalitat que mai, entre els quals un nou finançament, l’eliminació del servei militar obligatori i l’eliminació de la figura dels governadors civils. “Allà va començar tot”, conclou. Les mateixes fonts creuen que, “perdut pel seu ego”, Aznar “està disposat a enfonsar el PP”.
Sigui com sigui, el partit no sap encara què ha de fer ara amb Ciutadans i es divideix entre els que aposten per atacar el partit de Rivera i retreure-li la seva “ambigüitat” i els que demanen un perfil més suau que faciliti un pacte postelectoral a la Moncloa. Aquest és el dilema entre les files espanyolistes: carregar contra el partit taronja i dinamitar els ponts de diàleg o intentar l’abraçada de l’ós.
Des de C’s, per ara, s’ho miren amb distància. “No entrarem en la crisi interna i els nervis del PP”, explicava a l’ARA un membre de l’executiva, que evitava valorar si les paraules d’Aznar beneficien Rivera. L’estratègia, com el 27-S, passa per mullar-se ben poc. “Sortim a guanyar”, remarquen per no respondre amb qui prefereixen pactar.