Aznar reivindica el pacte del Majestic amb CiU perquè "va encarrilar la nació" espanyola

BarcelonaL'expresident espanyol José María Aznar va ser qui va fitxar Josep Piqué com a ministre del seu govern i és ell qui ha fet una reivindicació sui generis del seu llegat aquest dijous, lloant l'entesa amb Convergència i Unió (CiU). En l'entrega a Barcelona del dotzè premi FAES de la Llibertat concedit a títol pòstum a Piqué, Aznar ha agafat la bandera del pacte del Majestic el 1996 amb el nacionalisme català per enllaçar-ho amb la figura de l'homenatjat. "No ens en penedim els que vam buscar marcs d'entesa", ha etzibat. Ha aplaudit "l'exercici responsable" i "el pactisme", i ha afegit que aquella entesa va permetre "encarrilar la nació" espanyola. A més, ha dit que va deixar bons fruits, com ara que "el sentiment secessionista registrava índexs mínims històrics", amb el suport de l'11% de la població. "Per explicar el 2017 cal mirar a una altra banda", ha aclarit, i ha dit que el seu pacte va ser a favor de la Constitució i "per a tot Espanya" i que "Piqué compartia tot això".

Acompanyat de la plana major dels populars catalans, ha pronunciat un al·legat per bastir ponts i fugir de la independència "impossible". Ha recordat que el Majestic, acordat amb l'expresident Jordi Pujol, va posar "les bases per a un finançament autonòmic, en l'última unanimitat en aquest camp" en totes les comunitats autònomes. N'ha destacat la "reforma de l'administració perifèrica i la professionalització de les forces armades", és a dir, la fi del servei militar obligatori i dels governadors civils, tot i que s'ha oblidat d'esmentar el traspàs de les competències de la policia de trànsit. En canvi, ha marcat diferències entre aquell pacte amb CiU i el de Pedro Sánchez amb els partits independentistes: "No hi havia ni rastre d'indults arbitraris ni amnisties", ha afirmat. També ha dit que en aquell cas "no va ser un xantatge" ni "una carta feudal per aconseguir privilegis", com creu que està fent ara el govern espanyol amb el finançament. Alhora, ha advertit que la "divisió" que va causar el Procés al Principat, "va posar fi a CiU i ha dividit ara ERC, exportada al conjunt d'Espanya, tindria prou potencial per trencar el PSOE".

De fet, ha estat contundent amb les crítiques que ha rebut el pacte amb els convergents i ha deixat clar que no va ser ell qui va traspassar les competències d'Educació. S'ha erigit en defensor de la via del diàleg de Piqué, que va liderar el PP català amb un tarannà molt diferent d'un dels seus predecessors, Alejo Vidal-Quadras, oposat al catalanisme i a Pujol en particular. L'ha definit com "el seny [ha dit seni] personificat", com "un català net i un espanyol conscient" i ha volgut manllevar unes paraules en una entrevista a El Mundo del polític mort l'any passat: a parer seu, "un dels errors és no posar límits" al nacionalisme i que no s'havia d'aprofundir en les concessions "a qui mai estarà satisfet". Per això, Aznar ha encomanat al PP el deure de "donar respostes reals als ciutadans".

Catalunya trencada

Amb cites de l'historiador Jaume Vicens i Vives o de Gaziel, Aznar ha clamat perquè "Catalunya s'enlairi" i per "reparar el que s'hagi trencat", però també s'ha encomanat a l'únic camí de "la llei i la Constitució". El to d'aparença moderada en aquesta ocasió no li ha impedit defensar que "acontentar els que viuen de no estar mai contents és un embolic". Per això, ha recalcat que els actuals acords per a la governabilitat d'Espanya "estan traint Catalunya" i estan "dividint" el territori, "fomentant la sedició i agitant el carrer". De fet, ha reiterat la seva cèlebre frase que "abans que Espanya es trencarà Catalunya", afegint que "Catalunya no és Escòcia" i que no hi ha més espai que el de la carta magna.

Si bé ha manifestat que "perfeccionar el model [autonòmic constitucional] és encertar", ha avisat que no hi ha cabuda per a "un nou Procés disfressat de reforma estatutària" perquè és per se una "desconstrucció nacional". El premi, però, l'ha recollit la vídua de Piqué, Gloria Lomana, que ha recordat que el seu difunt marit es va oposar a portar al TC la reforma de l'Estatut del 2006, com va acabar fent el PP i que després acabaria amb una sentència que seria l'espoleta del Procés.