Aznar assegura vint anys després que l'11-M totes les proves apuntaven a ETA

MadridMentre l'associació majoritària de víctimes de l'11-M ha aprofitat l'acte d'homenatge pel vintè aniversari de l'atemptat per denunciar, un any més, la doble victimització que els ha suposat el “serial de mentides i teories conspiratives” que van promoure el govern de José María Aznar, el PP i mitjans afins, la fundació FAES –presidida per l'expresident espanyol i dels populars– ha sortit a defensar que Aznar no va mentir quan va apuntar a ETA. “Ni al govern li constaven les evidències que se li retreu ocultar ni en la seva actuació va deixar d'atendre els indicis de què disposava en cada moment”, sosté el grup d'anàlisi de la fundació d'Aznar en un comunicat publicat el dia que fa 20 anys de l'atemptat.

Segons el relat que fa la FAES, si Aznar i el seu executiu van atribuir l'autoria a ETA és perquè en els dies posteriors a l'atac terrorista “mai va arribar a mans del govern cap document oficial que descartés definitivament l'autoria etarra i afirmés sense titubejos la responsabilitat jihadista”. Una versió que contradiu la d'altres implicats, que asseguren que des del mateix dia de l'atac es va informar l'executiu d'Aznar que tot apuntava que era un atemptat islamista. Ho va reiterar el successor d'Aznar a la Moncloa, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que aquest diumenge en una entrevista a Lo de Évole a La Sexta va afirmar que “mai hi va poder haver dubtes” sobre l'autoria islamista. “Només hi va haver una línia d’investigació fàctica de la policia fins a arribar a la conclusió que era terrorisme jihadista”, va dir.

Per contra, la fundació presidida per Aznar manté que va rebre informacions del CNI que durant el dia 11 de març de 2004 atribuïen l'autoria a ETA i que, per molt que en aquell moment s'obrís “una nova línia d'investigació” que apuntava a Al-Qaeda, “es manté la pista d'ETA com a prioritària”. De fet, l'expresident mai s'ha desmarcat del tot de les teories conspiratives que posen en dubte els fets provats en una sentència de l'Audiència Nacional el 2007 que conclou que va ser una cèl·lula del terrorisme islamista.

I què diu ara el PP?

El PP d'Alberto Núñez Feijóo s'ha posat de perfil. La número dos dels populars, Cuca Gamarra, ha afirmat en una roda de premsa a la seu del carrer Gènova que “avui no és el dia per dedicar-se a atacar aquells que estaven al capdavant del govern d'Espanya”. Això sí, Feijóo ha escollit assistir a un acte organitzat per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que durant el judici de l'11-M va defensar les tesis que vinculaven ETA amb els atacs.

Aquest dilluns mateix la presidenta de l'AVT, Maite Araluce, ha posat en dubte que s'hagi esclarit tot sobre l'11-M i ha carregat contra el govern de Pedro Sánchez, que a la mateixa hora participava en un acte institucional d'homenatge a les víctimes del terrorisme amb els reis d'Espanya i representants de la Comissió Europea.

La visió de l'AVT contrasta amb la de l'Associació 11-M, que crítica la gestió d'Aznar. L'entitat ha organitzat un homenatge a l'estació d'Atocha al qual han assistit representants del PSOE, Més Madrid i Podem. El seu president, Eulogio Paz, ha denunciat que els populars van promoure “mentides” i van relegar la seva associació, que és la que més víctimes de l'11-M representa, a un “segon pla”. Paz ha denunciat que el relat de l'11-M defensat pel PP va suposar “l'inici de les fake news” a l'Estat i va generar un “clima de confrontació” que encara és vigent.

Aquesta divisió s'ha traslladat a l'ofrena floral que s'ha fet a l'interior de l'estació d'Atocha, on des d'aquest diumenge hi ha un espai amb els noms de les 192 víctimes. S'hi han viscut moments de tensió quan s'hi ha apropat un home gran amb una bandera d'Espanya, que afirmava que hi anava per “resar” pels que van morir. Quan una dona li ha retret que dugués aquesta simbologia, s'hi ha encarat dient-li “roja” i culpant el govern socialista de l'atemptat pel fet que tres dies després el PSOE guanyés les eleccions al PP.

No ha estat l'únic present a subscriure les teories conspiratives. Una altra dona, de 78 anys, mare d'un bomber que va treballar l'11 de març de 2004, en mig d'una conversa amb l'ARA a l'espai memorial, confessa que creu que ETA té relació amb l'atemptat. “Si més no, ho van ordenar ells”, assegura.

“El pitjor que ens ha passat a la vida”

Més enllà de la polèmica que sobrevola l'efemèride, l'acte de l'Associació 11-M ha tingut com a objectiu recordar els morts i els ferits per l'explosió de deu bombes en quatre trens en plena hora punta. És el que hi han anat a fer la Mar, la Isa i la Lola, que hi acudeixen cada any per recordar la seva germana Mari Jose, que va perdre la vida amb 41 anys. “Va anar a treballar i no va tornar mai”, recorden “com si fos ahir”. “És el pitjor que ens ha passat a la vida”, lamenten.

La Marta, de 54 anys, era en un dels trens i s'ha apropat aquest dilluns a Atocha acompanyada de la seva filla de 23. Explica a l'ARA que va haver d'estar un any de baixa amb tractament psicològic per poder tornar a reprendre la seva rutina. S'hi han apropat també veïns de Madrid que, per molt que no fossin víctimes directes, se senten interpel·lats. Com l'Ana, de 65 anys, que després d'enfrontar-se a l'home amb la bandera espanyola argumenta en una conversa amb aquest diari que “tothom és víctima” d'aquells fets per l'herència de “polarització i desinformació” que van deixar les “mentides” d'Aznar.