Com Aznar contra Ibarretxe: el PP torna a legislar 'ad hoc'

MadridNo és el primer cop que el PP impulsa mesures legals coercitives i urgents d'aquest tipus per frenar el sobiranisme. En aquest cas vol donar atribucions al Tribunal Constitucional per actuar contra qui no compleixi les seves sentències. Preveuen que l'alt tribunal es posicionarà, en la línia del que ha estat fent els darrers anys, contra els acords que prengui el Parlament passat el 27-S si hi ha majoria independentista. Davant una possible desobediència volen que el TC pugui suspendre de les seves funcions institucionals els infractors inhabilitant-los i imposar-los sancions econòmiques així com encarregar al govern espanyol, encara que estigui en funcions, l'execució de la sentència. L'any 2003, el govern de José María Aznar ja va prendre mesures similars i també 'ad hoc', tot i que encara eren més dures. Ho va fer per intentar fer desistir dels seus projectes el lehendakari Juan José Ibarretxe, del PNB, que pretenia consultar els bascos sobre el seu futur i convertir el País Basc en estat lliure associat.

Aznar va reformar el Codi Penal, tot i que al seu l'article 410 ja contemplava què fer en cas de desobediència. S'hi preveuen multes i un període d'inhabilitació d'entre sis mesos i dos anys per a qui es negui a complir resolucions judicials o ordres de "l'autoritat superior". És un dels delictes pels quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja investiga Artur Mas i dos dels seus consellers arran de la querella del govern espanyol per la celebració del procés participatiu del 9-N. En el cas d'Ibarretxe el govern espanyol no en tenia prou i, com ara, va valer-se de la seva majoria absoluta per acorralar el lehendakari. Ho va fer amb un nou article, el 506 bis, que es referia al delicte de "convocatòria il·legal d'eleccions o de consultes populars per la via de referèndum". Estava castigat amb penes d'entre tres i cinc anys de presó i deu anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic.

El nou delicte no es va arribar a aplicar mai perquè quan el PSOE i José Luis Rodríguez Zapatero van arribar al govern, el 2004, el van derogar poc després afirmant que la pena era excessiva i que el delicte no tenia prou "entitat penal". El pla del lehendakari va ser rebutjat al Congrés i la falta de majories àmplies (depenia dels vots de Batasuna, aleshores en procés d'il·legalització gràcies a una llei de partits també 'ad hoc' impulsada pel PP i el PSOE) i el pas a l'oposició del PNB l'any 2009 van acabar enterrant el projecte.

La nova llei de seguretat nacional impulsada pel ministre Jorge Fernández Díaz i l'article 155 de la Constitució espanyol, a més de l'article 410 del codi penal, ja preveuen altres mesures extraordinàries contra qui pretengui obviar la legalitat espanyola, que van des de prendre el control dels cossos policials fins a la suspensió de l'autonomia. Ara, però, el govern de Rajoy opta per empoderar el TC i que sigui l'alt tribunal el qui prengui la iniciativa.