Aznar en la gravació enigmàtica de la confessió de Bárcenas

L'extresorer sap que hi ha una conversa gravada que apunta directament a l'expresident espanyol

Aznar i Rajoy en un imatge d'arxiu.
3 min

Madrid"Hi ha una gravació en poder d'una persona –que assenyalaré quan toqui, per raons d'oportunitat processal–, i que he pogut escoltar, en què Álvaro Lapuerta [extresorer del PP], en una conversa gravada amb aquesta persona –amb la qual Álvaro tenia confiança–, li comentava aquests lliuraments en metàl·lic que es feien mensualment a membres del PP i, entre altres, s'hi esmentava explícitament Mariano Rajoy". És una de les "perles" que l'extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, inclou en la confessió que va enviar a la Fiscalia Anticorrupció just abans de l'obertura del judici oral sobre la caixa B del PP i el pagament en negre –donatius ocults a Hisenda– de la rehabilitació de la seu de Génova, 13, el quarter general del partit a Madrid.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿A quina gravació es refereix enigmàticament Bárcenas? Al meu llibre Queríamos tanto a Luis (Planeta de los Libros, 2015) n'aporto detalls sobre el contingut. Què la fa important? Doncs que hi apareix José María Aznar. Fins llavors, als papers de Bárcenas o la comptabilitat B del PP, hi apareixien les inicials J.M. però no el nom d'Aznar. La gravació reflecteix una conversa de l'aleshores periodista d'El País Francisco Mercado, de l'àrea d'investigació del diari, que havia avançat el pagament de sobresous a la cúpula del PP, i al·ludia a Aznar.

L'expresident del govern espanyol i del PP va presentar una demanda de protecció de l'honor que va perdre al jutjat de Pozuelo de Alarcón, com també va perdre més endavant un recurs presentat a l'Audiència Provincial de Madrid. A la gravació, Lapuerta diu que portava bitllets a Aznar al seu despatx barrejats amb papers i informes. Hi explica una història que Bárcenas coneix. Es tracta d'una visita al Banco Santander que van fer el 1993 Lapuerta, llavors tresorer, i Bárcenas, gerent, on esperaven rebre 30 milions de pessetes. Però quan hi van arribar el secretari del consell, amb qui tenien cita, els va sorprendre: el seu cap, Aznar, se'ls havia anticipat. Quan van tornar a la seu de Génova, Aznar els va confirmar el que havia dit el secretari del consell de banc, que eren diners per a la campanya electoral.

Bárcenas vol que aquesta gravació es difongui. El 12 de maig del 2015 es va reunir al seu domicili del carrer del Príncipe de Vergara de Madrid amb Francisco Mercado. A la trobada van escoltar la gravació, de 8 minuts de durada. És la gravació en poder de Mercado sobre la qual Luis Bárcenas promet parlar. La seva evolució al voltant de les sigles J.M. ha sigut manifesta i no és nova, és intempestiva. En un dels seus escrits, anomenat relat fàctic a l'Audiència Nacional, el 2015, els llavors advocats José Ruiz Infante i Francisco Maroto assenyalaven que el finançament irregular, els pagaments en negre i els sobresous eren un sistema institucionalitzat al marge de la legalitat "conegut per presidents i secretaris generals".

Aquest és el resum del "relat fàctic": "Del 1980 al 1990, quan era president José María Aznar, secretari general Francisco Álvarez-Cascos i tresorer Rosendo Naseiro, les donacions les rebien el president i el secretari general, i les lliuraven al tresorer, que a més gestionava amb empresaris les aportacions al partit". "Del 1990 al 1993 assumeix la tresoreria el senyor Álvarez-Cascos i en aquest període la totalitat dels fons els rep com a secretari general i els lliura a continuació a Luis Bárcenas. La instrucció sobre la disposició d'aquests fons venia donada al gerent pel secretari general". "Entre 1993 i 1996 continua com a president el senyor Aznar, com a secretari general el senyor Cascos i com a tresorer Álvaro Lapuerta..."

stats