Quan eren Aznar o Felipe González els que indultaven amb la pressió social en contra

BarcelonaSi un indult s'ha tirat per la cara a Felipe González des que a El hormiguero es va posicionar frontalment en contra de concedir la mesura de gràcia als presos polítics catalans, és el del general Alfonso Armada. El 1988 i quan encara li quedaven 19 anys de condemna per complir per l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, el govern socialista va aprovar l'indult (que havia rebutjat abans en quatre ocasions). "El govern ha escoltat l'informe del ministre de Defensa i ha decidit atendre la proposta del Tribunal Suprem", va justificar el 24 de desembre l'aleshores portaveu de l'executiu espanyol, Rosa Conde. L'informe del Suprem, a diferència del que ha emès ara per als dirigents independentistes, argumentava motius d'"equitat", un cop comprovada "l'evident reinserció del condemnat" i avalava per unanimitat la concessió de l'indult. El consell de ministres no ha de justificar la seva decisió més enllà de si s'ha pres "per raons de justícia, equitat o utilitat pública”.

Armada era el general que el 23-F havia de rellevar el president del govern (Adolfo Suárez) en un pla elaborat de bracet amb el tinent general Jaime Milans del Bosch i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero. I tot i la condemna per un delicte de rebel·lió a 30 anys de presó (finalment a 26), el consell de ministres socialista no va veure impediment en indultar-lo. Havien passat set anys des de l'assalt a punta de pistola del Congrés de Diputats i el segrest durant divuit hores dels polítics i personal de la cambra baixa. Aliança Popular (les antigues sigles del PP) no va protestar.

Deu anys exactes després va ser el govern de José María Aznar el que va protagonitzar un altre indult polèmic: el de l'exministre de l'Interior socialista José Barrionuevo, el seu secretari d'estat de seguretat i vuit persones més relacionades amb els GAL. Tots van ser indultats quan només havien passat tres mesos i mig a la presó pel segrest de Segundo Marey (un ciutadà francès a qui havien confós amb un dirigent d'ETA) en una de les primeres operacions (1983) del terrorisme d'estat dels GAL. Havien estat condemnats a 10 anys de presó per segrest i malversació de fons públics. La llavors ministra de Justícia popular, Margarita Mariscal de Gante (actualment una de les conselleres del Tribunal de Comptes més actives en la persecució dels líders del Procés), va reconèixer que, especialment per la rapidesa a l'hora de resoldre l'expedient, podria semblar discriminatori davant d'altres peticionaris de l'indult: "Aparentment ha sigut discriminatori, però no ho ha sigut tant". El PSOE va celebrar els indults, tot i que es va queixar que fossin parcials i no totals.

González, Aznar i el rècord d'indults

Tot i que no hi ha registres oficials (el govern espanyol no estava obligat fins al 2015 a publicar semestralment les estadístiques), les dades recopilades per l'advocat Ireneo Herrero Bernabé en la seva tesi doctoral i per la plataforma ciutadana Civio (a través de l'estudi del BOE) atribueixen a González un total de 5.944 indults en els seus 14 anys al capdavant de la Moncloa i Aznar té el rècord amb 5.948 en 8 anys. L'any 2000 el ministre de Justícia, Ángel Acebes, va batre tots els registres amb 1.856, dels quals 1.328 van ser indultats l'1 de desembre (per posar-ho en context, l'any passat se'n van concedir 30 i l'anterior 40): argumentava que era un bon any perquè el govern optés per la mesura de gràcia amb arguments com el canvi de mil·lenni i que era any Jubileu.

Un dels que se'n va beneficiar va ser l'exjutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez de Liaño, que havia estat apartat de la carrera judicial l’octubre del 1999 per la condemna a 15 anys d’inhabilitació per prevaricació continuada. També van entrar a la llista el diputat socialista Carlos Navarro, condemnat pel cas Filesa de finançament il·legal del PSOE, o algun dels condemnats per l'estafa de Grand Tibidabo.

La història està farcida d'indults polèmics, però hi ha una pauta comuna en els principals: PSOE i PP han anat de la mà o, almenys, no els han fet servir com a arma llancívola contra l'altre, fins i tot en casos amb una forta pressió social en contra. Fins ara. José Luis Rodríguez Zapatero va indultar el banquer Alfredo Saénz per acusació i denúncia falsa el 2011 quan ja estava en funcions; l'expresident de Cantàbria Juan Hormaechea (PP) va ser condemnat per malversació i indultat el 1995 per González i el 2011 per Zapatero, entre molts altres exemples.