Aznar i Alejandro Fernández rebenten l'estratègia de Feijóo
El líder del PP no ha estat capaç de mantenir el relat de poder ser investit
MadridAquesta setmana que s'acaba ha estat horribilis per a Alberto Núñez Feijóo. Entre José María Aznar i Alejandro Fernández li han rebentat l'estratègia, que consistia a allargar al màxim el relat que podia ser investit president del govern. Però quan dimarts Aznar va cridar a sometent contra l'amnistia, tot el castell de cartes es va ensorrar i va obligar a posar el partit en mode oposició quan falten dues setmanes per al debat d'investidura. I, esclar, Feijóo ja sap que els dies 26 i 27 no es podrà presentar com a presidenciable, sinó com a cap de l'oposició, amb un discurs que ja li han escrit des de la Faes: Espanya es trenca i Sánchez és un traïdor.
La bola de neu de l'amnistia també amenaça amb carregar-se un dels objectius principals de Feijóo abans del dia 26, que era desmarcar-se de Vox. Tenir els seus vots per no fer el ridícul de la mesa del Congrés, això sí, però sense cap compromís a canvi. Ara mateix Feijóo dubta sobre si ha d'anar o no a la manifestació de Barcelona del 8 d'octubre organitzada per Societat Civil Catalana. Per a ell és una convocatòria trampa. Faci el que faci hi perd. Si hi va, tindrà la foto incòmoda amb Santiago Abascal que vol evitar. I si no hi va serà assenyalat com un tebi i un covard, mentre que Isabel Díaz Ayuso serà victorejada com la líder autèntica de la dreta espanyola.
La revolta catalana
A més, la revolta d'Alejandro Fernández li ha obert un esvoranc discursiu molt delicat. No ja per l'amenaça real que significa, sinó pel fet que, en un moment en què el PP necessita mostra la màxima cohesió, Catalunya, o almenys el seu líder local, se li declara en rebel·lia ayusista. La maniobra desesperada de Fernández per no ser decapitat ha tingut l'efecte de demostrar per la via dels fets que al PP hi ha un sector que no combrega amb la moderació de Feijóo. La seva intenció inicial de reunir-se amb Junts li ha provocat una hemorràgia imprevista i difícil de suturar. I quan més tard va parlar d'"encaix" de Catalunya, a molts del PP se'ls van posar els pèls de punta.
La realitat és que Feijóo no vol ser un líder incendiari i té al·lèrgia a participar en una manifestació al carrer (seria interessant investigar quan va ser l'última ocasió que hi va participar). És un home institucional, de despatx i de diàleg. Però com que no té la força interna suficient per imposar la seva línia, es veu obligat a practicar un contorsionisme ideològic que desorienta, o decep, els seus electors.
El resultat no pot ser més nefast per a Feijóo. Just quan la vella guàrdia socialista ha declarat la guerra a Pedro Sánchez, ell apareix en una posició d'extrema debilitat davant els seus, a remolc d'esdeveniments que no controla i incapaç de traçar un pla i complir-lo. I el risc que corre ara és que el debat d'investidura que l'havia de rellançar tingui, exactament, l'efecte contrari.