Feijóo fa ara marxa enrere: "No accepto els indults ni els acceptaré"

MadridAmb alguna excepció, aconseguir o mantenir el govern és una màxima bàsica i irrenunciable per a un partit polític. Així s’explica que, quan falta una setmana per a la cita a les urnes a Galícia, crucial per al PP, Alberto Núñez Feijóo hagi fet marxa enrere sobre un possible indult a Carles Puigdemont. "Jo no accepto l’amnistia ni l’acceptaré. Jo no accepto els indults ni els acceptaré", ha assegurat en un míting aquest dilluns a Marín (Pontevedra). Aquesta vegada ja no ha puntualitzat que "no es dona cap condició" per concedir la mesura de gràcia, tal com havia dit diumenge, de manera que deixava la porta oberta a plantejar-se'l si l'expresident era condemnat, mostrava penediment i renunciava a la via unilateral.

El partit mira d'aplacar les pitjors 48 hores que ha viscut el PP en els últims mesos. A la rectificació de Feijóo s'hi afegeix el tancament de files de la resta de càrrecs de la formació. Els dos líders territorials populars amb més pes, la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i l’andalús Juanma Moreno, han negat un canvi de posició de Feijóo aquest cap de setmana respecte als indults que és evident a ulls de tota la resta de partits i dels mitjans de comunicació.

“Quina necessitat hi havia, després de l’entrevista [divendres a Es Radio], tan bé que va quedar Feijóo, quina necessitat”, es lamentava aquest matí el presentador de l’emissora ultra Federico Jiménez Losantos. Altres mitjans conservadors parlen de “relliscada” del líder del PP, mentre Génova malda per culpar el PSOE i Vox d’haver-se conxorxat per “manipular” i “intoxicar” la campanya gallega en detriment de les aspiracions d’Alfonso Rueda.

Per això, la direcció del PP va enviar un argumentari als seus càrrecs dissabte a la nit, quan van aparèixer els titulars als mitjans, en què intentava apagar l’incendi. Diumenge, els barons van evitar declaracions públiques i aquest dilluns han obeït les instruccions de Génova. “Diu el mateix: no als indults i no a l’amnistia”, ha defensat aquest dilluns Ayuso en una entrevista a Telecinco. “Si Feijóo hagués volgut amnistia i indult, seria president del govern de l’Estat. I s’hi ha negat rotundament sempre. No volem que Puigdemont se’n surti com si res després del que va fer”, ha subratllat Moreno Bonilla. S’hi ha afegit el president de la Generalitat Valenciana: “No hi ha indults ni amnistia. És inconstitucional i està en contra dels valors de la Constitució. El PP sempre ha sigut unànime”, ha dit Carlos Mazón. 

Feijóo i el PP no tenen una altra alternativa que ajornar la crisi que espera. Dinamitar les eleccions del 18 de febrer amb una setmana de batussa interna seria pràcticament un suïcidi, encara que el votant de dretes a Galícia miri poc a Madrid. És evident, però, que el gir del líder conservador no quedarà oblidat en qüestió de dies, sobretot perquè el govern espanyol s’encarregarà que així sigui. “La gran mentida condiciona la legislatura”, assegurava aquesta tarda el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, en una compareixença davant els mitjans. “Cada vegada que surti Feijóo a parlar d’indults i terrorisme no tindrà credibilitat. Els dono la benvinguda al camí del retrobament a Catalunya”, afegia.

“Amb Junts, ni a la cantonada”

Al PP no tothom està d’acord amb l’acostament sigil·lós a Junts que ha practicat Génova des de les eleccions del 23-J. “Amb Junts, no aniria ni a la cantonada”, expressava Ayuso en una entrevista a Telecinco, i afegia que “tot indica que [Tsunami Democràtic] és terrorisme segons les lleis”. En canvi, fonts de la cúpula del PP veuen “difícil” que es pugui provar. El perfil espanyolista d’Ayuso és l’oposat dins del PP al de Feijóo, que s’identifica amb el que històricament ha significat el PP de Galícia, capaç de representar el galleguisme, que en altres comunitats es podria dir nacionalisme i l’han representat Convergència o el PNB.

En qualsevol cas, la consigna d’aquests dies que falten de campanya és tallar el foc, i el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha minimitzat els contactes del seu partit amb Junts. “Ni n’hi ha, ni n’hi ha hagut”, ha expressat, tot i que Feijóo en reconegués l'existència i que transcendís que el cap de files popular a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, es reunís l’agost passat amb dirigents de la formació independentista. El seu portaveu, Josep Rius, no hi ha volgut entrar: “Si hem d’afegir alguna cosa més, ja l’afegirem”, ha apuntat, i ha advertit a Sánchez que Junts “té les mans lliures” per pactar amb qui vulgui. Per la seva banda, Feijóo ha mirat de desviar el focus i s’ha desplaçat a Barbate per donar suport als familiars dels guàrdies civils morts a mans dels tripulants d'una narcollanxa divendres a la nit.

Una campanya erràtica

Tot plegat, coincidint amb la publicació d’un baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques que dibuixa un escenari molt delicat per al PP, al límit de perdre la majoria absoluta, i molt favorable al Bloc Nacionalista Gallec, que podria arribar a la Xunta de la mà d’un PSOE que perd pistonada. I és que la campanya de Rueda està plena d’entrebancs. “S’equivoca nacionalitzant-la en la seva primera elecció com a candidat a la Xunta”, anota a l’ARA la professora de ciències polítiques de la Universitat de Santiago Nieves Lagares. El plantejament d’una campanya en clau espanyola no ha funcionat i, justament quan en la segona setmana volia canviar el frame i centrar-se en Galícia, com sempre havia fet el PP en aquesta comunitat, ha esclatat la bomba de l’hipotètic indult a Puigdemont. Les conseqüències de l’explosió, però, el PP les ha deixat en suspens.