El PP (i també el PSOE) inunden el TC amb recursos contra l’amnistia

El Constitucional ja té deu requeriments sobre la taula i n'arribaran més abans de dimecres

3 min
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en un esmorzar informatiu

MadridQuatre dies després que el PP registrés l'anunciat recurs contra la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional, aquest dilluns s'ha produït una allau de recursos de les autonomies populars. Isabel Díaz Ayuso ha estat la primera a anunciar que la Comunitat de Madrid ja havia formalitzat el registre en un esmorzar informatiu, poc abans que l'Aragó també confirmés el mateix moviment. A aquestes dues autonomies cal sumar-hi Galícia, Múrcia, Cantabria i Andalusia. De moment, són sis les comunitats del PP que han fet el pas i, d'aquí a dimecres –quan venç el termini per recórrer, de tres mesos des de la publicació oficial del text–, les seguiran en cascada Extremadura, Castella i Lleó, les Illes Balears, el País Valencià i La Rioja.

Els recursos contra l'amnistia de les comunitats autònomes
El PP com a partit, a través de diputats i senadors, també ha presentat un recurs d'àmbit estatal

A banda, Castella-la Manxa, governada pel socialista Emiliano García-Page, un vers lliure al seu partit, també ha registrat un recurs contra l'amnistia aquest dilluns. Segons ha informat el TC, el balanç provisional a l'espera de la resta de recursos anunciats, és de deu diferents –n'hi ha més que comunitats autònomes que hagin fet el pas perquè alguna n'ha registrat dos, un del govern autonòmic i un del Parlament–. El recompte inclou el recurs del PP com a partit presentat a través dels seus diputats i senadors. Qui ha descartat presentar-ne, tot i haver-ho estudiat en un inici, és el govern de les Illes Canàries –presidit per Coalició Canària en coalició amb el PP.

A banda dels executius autonòmics populars, els parlaments que han fet el pas de moment són el de Cantàbria, l'Aragó i Múrcia. En aquests casos, també ha participat en la decisió Vox, que ha votat a favor de presentar el recurs d'inconstitucionalitat. A diferència del PP, que com a partit ha pogut anar al TC perquè té més de cinquanta diputats i senadors, la formació de Santiago Abascal va perdre aquesta possibilitat amb la davallada electoral del 23-J, que els va deixar amb trenta-tres escons. A més de les Canàries, tampoc acudiran al TC les autonomies no governades pel PP, com són Catalunya, Navarra, el País Basc i Astúries.

L'excepció de Gracía-Page

Per tant, pràcticament tots els recursos que arriben al TC estan tenyits del blau del PP, amb l'excepció de Castella-la Manxa. García-Page ha estat crític amb l'amnistia des d'un principi i ja va advertir el seu partit que plantaria cara a la decisió de Pedro Sánchez, cosa que el va fer quedar pràcticament sol dins del PSOE. Això no l'ha frenat i ja va anunciar que se sumaria a les comunitats populars a finals de maig, desmarcant-se de la resta de presidents autonòmics socialistes. Aquest dilluns el seu executiu ha confirmat la decisió després que al juliol el consell consultiu de la regió conclogués que l'amnistia no té encaix constitucional. Fonts del govern de Castella-la Manxa desvinculen la seva iniciativa de les del PP i neguen haver-se coordinat. "No ens marca l'argumentari de Ferraz, molt menys el de Génova", asseguren.

Els arguments

Cap dels recurrents ha facilitat de moment el text del seu recurs. No seran calcats perquè els han elaborat els serveis jurídics de cadascuna de les autonomies, si bé entre els arguments esgrimits a l'hora de difondre la notícia hi ha semblances evidents amb la denúncia d'una vulneració del principi d'igualtat dels espanyols davant la llei i de la separació de poders, així com un atemptat contra la legalitat, la seguretat jurídica i la interdicció de l'arbitrarietat. Segons els populars, com ja han repetit en informes precedents sobre l'amnistia, hauria calgut reformar prèviament la Constitució per donar encaix a una amnistia. Un argument que també recull Castella-la Manxa.

La situació del TC

A mesura que han anat arribant els recursos, el TC ha anat designant ponents per a cadascun. De moment no n'hi ha cap de repetit, però aviat hi haurà més recursos registrats que membres del ple, al qual se li gira feina amb els afers relacionats amb aquesta norma. En paral·lel, el TC estudiarà aquest dimarts l'admissió a tràmit de la qüestió d'inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem va plantejar per una causa sobre desordres públics a un activista de Girona durant les protestes postsentència. Per resoldre el fons trigarà entre sis mesos i un any, segons calculen al Constitucional. Un altre debat que s'obrirà amb l'anàlisi dels recursos dels populars seran les peticions de recusació de tres magistrats progressistes, per intentar capgirar les majories. Madrid, Galícia i Andalusia han fet igual que el PP com a partit i demanen recusar el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, així com els magistrats Laura Díez i Juan Carlos Campo. Ara bé, el ple del Constitucional, amb majoria progressista, no té intenció d'acceptar-les. Campo, en tot cas, ha demanat abstenir-se voluntàriament.

stats