Ayuso capitaneja la revolta de les autonomies del PP contra l'amnistia

BarcelonaLa presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, s'ha avançat a tothom per capitanejar la batalla contra la llei d'amnistia. Ho ha fet anunciant que el seu govern serà el primer a portar la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional (TC) i que el seguiran tots els executius autonòmics del PP tan bon punt es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Ho ha explicat aquest matí en una entrevista a EsRadio, el mateix dia que s'aprova l'oblit judicial. També ho va anunciar formalment el govern de l'Aragó, després del vistiplau del seu consell consultiu de fa dues setmanes. Les maniobres ja han començat i la dreta i l'extrema dreta ja han mogut fitxa contra una llei que també centra tots els focus en la campanya de les eleccions europees a Espanya. En tot cas, fonts de la direcció popular puntualitzen que ja estava anunciat que el PP recorreria al TC i que les paraules d'Ayuso són una "ratificació". Tampoc han concretat si el recurs de les autonomies serà simultani amb el del grup parlamentari del PP al Congrés.

"Pretenen que l'amnistia passi d'amagatotis, que les negociacions a Catalunya passin d'amagatotis, i no és el que farem des dels governs del Partit Popular", ha avisat Ayuso, que també ha aplaudit el paper "fonamental" del líder estatal del partit, Alberto Núñez Feijóo, per coordinar la batalla dels presidents autonòmics contra la llei. Aquesta implicació total de la formació ja es va copsar en la desfilada de presidents en la manifestació antiamnistia del cap de setmana passat, i s'espera una onada de recursos de les onze comunitats amb presidència popular, segons ha anunciat Ayuso. "Com a iniciativa política nacional que és, com que hem d'actuar totes les comunitats del Partit Popular, nosaltres presentarem un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia. Nosaltres ho farem, per descomptat, ara mateix", ha afirmat en l'emissora de Federico Jiménez Losantos. Ha afegit també que aquest dijous és "un dia nefast per a la democràcia espanyola perquè s'aprova la llei més corrupta des de fa dècades".

L'argument que fa servir Ayuso és la defensa de "la seguretat jurídica i, molt especialment, pel nostre estat de dret", per evitar que "es trenqui" l'imperi de la llei i la separació de poders. Però també per impedir que s'oblidi "tot el que va passar" amb el referèndum de l'1-O, quan a pararer seu "de manera totalitària es pretenia imposar una república il·legal". De la mateixa manera, el vicepresident primer de l'executiu aragonès, Alejandro Nolasco (Vox), i la vicepresidenta segona, Mar Vaquero (PP), ja van anunciar fa quinze dies que el seu govern presentarà recurs perquè té plena legitimitat per fer-ho davant una llei que "pretén esborrar les conseqüències jurídiques derivades de les actuacions contràries a la configuració constitucional de l'Estat". En aquest cas s'han aferrat al dictamen elaborat pel Consell Consultiu de l'Aragó.

Aquest dictamen arriba a dir que "els delictes que es pretenen amnistiar afecten Espanya en el seu conjunt com a estat" i que l'Aragó, com que és "una de les comunitats autònomes afectades" perquè l'organització territorial espanyola es fonamenta en les comunitats, "té totes les raons sòlides per a presentar aquest recurs". "Hi ha raons de pes històriques, econòmiques, socials i culturals perquè el govern de l'Aragó defensi la igualtat entre tots els espanyols", conclou, erigint el territori en el baluard de la defensa d'Espanya i de la llei.