Ayuso ensopega amb els pressupostos

MadridEl 4 de maig de l'any passat, els madrilenys van premiar a les urnes el model liberal d'Isabel Díaz Ayuso i li van atorgar una victòria folgada. La presidenta de la Comunitat de Madrid, de fet, es va quedar a les portes de la majoria absoluta. El seu mandat ha estat marcat per la polèmica gestió de la crisi sanitària, que ha intentat tapar amb una gesticulació triomfalista i grandiloqüent, i que ha acabat amagant la seva incapacitat per tirar endavant lleis tan transcendentals com els pressupostos autonòmics. Aquest any, Ayuso haurà de tornar a prorrogar els comptes davant la negativa de Vox d'avalar-los. El balanç és decebedor: en els quatre anys que fa que dirigeix el govern madrileny, només n'ha tirat endavant uns.

El pacte de coalició que Ayuso va segellar amb Ciutadans –amb el suport extern de Vox– el 2019 ja no va començar amb bon peu i, de fet, la gestió sanitària de la pandèmia va acabar de sentenciar un govern que va liderar les llistes de morts per coronavirus. L'any 2020, tot i que la situació econòmica i social s'havia capgirat del tot arran de la crisi sanitària, el govern madrileny va prorrogar per segona vegada uns comptes que havia aprovat el predecessor d'Ayuso, Ángel Garrido. Les discrepàncies entre populars i taronges van fer que els números no sortissin ni del forn del consell executiu i que, per tant, ni s'obrissin les negociacions amb la resta de grups parlamentaris. Precisament, aquí també xocaven els dos socis de govern, perquè els populars volien que Vox fos el soci prioritari davant les reticències de Ciutadans.

El grup d'extrema dreta ho va ser finalment l'any passat, quan Isabel Díaz Ayuso va guanyar les eleccions del 4-M amb una majoria suficient per poder governar sola però insuficient per tirar endavant la seva agenda legislativa. Els populars passaven a dependre del grup que lidera Rocío Monasterio a l'Assemblea de Madrid i no els va costar gaire d'acontentar-lo. El conseller d'Economia, Javier Lasquetty, va consumar una baixada generalitzada d'impostos que Vox va avalar sense fissures. El govern madrileny, a més, va afegir-hi una cessió important a l'extrema dreta: una auditoria als recursos destinats als centres de menors estrangers no acompanyats. Tanmateix, Ayuso no va sucumbir a una de les demandes del grup de Monasterio: derogar les lleis LGTBI que havia aprovat l'executiu de la popular Cristina Cifuentes.

La guerra PP-Vox

Precisament, aquest any el partit d'extrema dreta havia tornat a posar a la diana aquestes normatives, sobretot la dedicada a les persones trans, per negociar els pressupostos del 2023. Les converses, però, no han donat els fruits de l'any passat. Les dues formacions han jugat al tacticisme electoral quan queda mig any per a les eleccions autonòmiques a la Comunitat. Les negociacions, això sí, no han estat exemptes de vaivens per part de Vox: primer van amenaçar amb deixar caure els comptes d'Ayuso, després van canviar d'opinió i van assegurar que s'abstindrien per responsabilitat, però la setmana passada van tornar a la posició inicial i van tombar els comptes en comissió, el pas previ perquè el projecte de llei es votés al ple. El debat s'havia de celebrar aquest dijous, però la mesa va decidir aquest dilluns no convocar-lo perquè el dictamen ja havia quedat rebutjat en comissió.

Mentre Ayuso treballa per fer-se seus els votants de Vox amb l'objectiu d'arribar a la majoria absoluta el 2023, l'extrema dreta busca distanciar-se de la presidenta madrilenya. El grup ultra ha aprofitat la vaga dels metges d'atenció primària –que aquest dilluns van començar la cinquena setmana d'aturada– per desgastar-la. També ho va intentar impulsant una comissió d'investigació sobre les morts a les residències que va acabar sent un regal per a Ayuso. La iniciativa només podia tirar endavant amb els vots de l'esquerra, que hi havia mostrat les seves reticències, i la presidenta madrilenya va fer servir precisament aquesta aritmètica per acusar Vox d'aliar-se amb els grups progressistes. Monasterio va acabar retirant la comissió.