MadridAlberto Núñez Feijóo és un home cartesià amb un respecte reverencial pels procediments. Per això, abans de fer el pas per postular-se a liderar el PP (que farà avui a Santiago de Compostel·la i no a Madrid, tota una declaració d’intencions), havia dissenyat un funeral com més amable i civilitzat millor per a Pablo Casado. La idea era projectar una imatge d’unitat granítica al voltant seu com a nou padrí de la família popular. Però Isabel Díaz Ayuso li va esguerrar la funció. El discurs de la presidenta madrilenya demanant expulsions del partit al més pur estil de les purgues estalinistes no va ser improvisat ni respon a una febrada puntual. Tampoc la menció a un personatge com Rita Barberá, algú que va representar el populisme abans que fos la paraula de moda en la política espanyola. Ayuso va voler llançar un atac preventiu a Feijóo, que a partir d’ara ja sap que la presidenta madrilenya no li besarà els peus ni li farà les reverències que sí que li fan la resta de barons.
La política és escenificació, i el que ahir va quedar clar és que Ayuso es configura des d'ara mateix com el contrapoder al líder gallec, algú que va per lliure i que se sent prou fort per permetre’s el luxe de sortir del carril quan li convingui. Perquè la gran paradoxa d’aquesta crisi és que Ayuso està ideològicament molt més a prop de Pablo Casado que de Núñez Feijóo. I ara, amb el previsible gir al centre i la moderació del nou PP pilotat pels barons des de la perifèria, Ayuso quedarà situada en un extrem del partit, el que continua defensant la guerra cultural contra l’esquerra i els pactes amb l’extrema dreta.
Per tant, si Feijóo esperava governar un partit pacificat i unit al voltant de la seva figura, ja sap que no serà així. Que l’ala neoliberal i centralista, agrupada al voltant del PP madrileny, la FAES i figures com Cayetana Álvarez de Toledo, no renuncia a plantar-li cara i, eventualment, a disputar-li l’hegemonia en un futur no gaire llunyà.
I quin és el pla de Feijóo per fer front a aquest desafiament? Doncs s’assembla molt al que va dissenyar Pedro Sánchez per socialitzar el desgast de la gestió de la pandèmia: la cogovernança. Feijóo plantejarà un PP descentralitzat, en què es respecti al màxim l’autonomia dels territoris. Aquesta és, de fet, l’única manera de surfejar amb el fenomen Ayuso. El PP renunciarà a tenir una única política a tot arreu, com reclama Álvarez de Toledo, per convertir-se en un partit com més adaptat millor a cada territori. Moderat a Galícia o Andalusia, neoliberal a Madrid, catalanista a Catalunya i anticatalanista al País Valencià.
Esperar el moment
Feijóo assumirà el preu de la incoherència si el resultat és bo a les urnes. Si Mañueco vol pactar amb Vox a Castella i Lleó, doncs que hi pacti. Tampoc tindrà una gran exposició mediàtica, simplement esperarà el seu moment gestionant els temps a la manera de Rajoy. Si la justícia li fa la feina bruta i li treu Ayuso de la circulació, bingo! Però mentrestant evitarà qualsevol xoc o polèmica amb ella.
El nou PP serà menys ideològic i més flexible i adaptable. No se sabrà si puja o si baixa, per a desesperació de la dreta mediàtica madrilenya. Serà gallec. I Feijóo molt més difícil de matar que Casado.
