L'Assemblea de Madrid admet les mocions de censura de l'esquerra i deixa en l'aire les eleccions anticipades d'Ayuso

MadridEfecte dòmino sobrevingut arran de la moció de censura del PSOE i Cs al president de Múrcia, Fernando López Miras, per arrabassar-li el govern al PP. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha decidit convocar eleccions anticipades i trencar així l'acord de coalició amb la formació taronja, amb qui governava des de després dels comicis del 26 de maig del 2019. Les hipotètiques noves eleccions, que serien el 4 de maig, queden en l'aire perquè la mesa de l'Assemblea de Madrid ha admès les mocions de censura registrades per PSOE i Més Madrid amb l'objectiu, precisament, de frustrar els plans de la presidenta. El conflicte jurídic estava servit perquè no es poden convocar eleccions si hi ha una moció de censura registrada i preval el que s'hagi tramitat abans: Ayuso creu que el decret firmat ja és vigent, però la mesa s'ha reunit i ha admès les mocions amb els vots dels dos membres de Cs -que ostenta la presidència- i els dos del PSOE. Els dos del PP i el de Vox han participat de la votació i ho han fet en contra.

Segons la llei electoral de la comunitat, la dissolució del Parlament entra en vigor un cop es publica al butlletí oficial, l'endemà de la signatura del decret. Fonts de la Comunitat de Madrid subratllen que Ayuso ha firmat el decret de dissolució de la cambra i de convocatòria d'eleccions a les 12 del migdia. "La decisió queda decretada en aquest moment i es publica al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid el dia següent", han apuntat. Interpretaven, doncs, que les mocions de censura són posteriors perquè s'han registrat després de les 12. De fet, en roda de premsa Ayuso ha donat per fet que la dissolució de la cambra ja era vigent i que havia evitat que prosperessin les mocions de censura. I aquest precisament, com ha reconegut, era el seu objectiu.

En paral·lel hi ha hagut el registre de les mocions de censura. Segons el reglament de l'Assemblea, la mesa de la cambra les ha d'admetre a tràmit un cop comprovat que reuneixen els requisits necessaris. A les 14.30 h hi havia convocada una reunió de l'òrgan de govern del Parlament madrileny, que finalment ha decidit que l'Assemblea no està dissolta. Passés el que passés, encara que hi hagués hagut noves eleccions, el 2023 tornarà a haver-hi comicis a la Comunitat de Madrid perquè l'article 21 de l'Estatut d'Autonomia madrileny indica que unes eleccions anticipades generen un nou mandat per al temps de legislatura ordinària que quedava.

Ayuso: "Socialisme o llibertat"

Ayuso ha justificat la seva decisió per la "inestabilitat provocada per Cs i el PSOE a Múrcia" i el convenciment que actuarien de la mateixa manera a Madrid. "Escolto amb estupor la presidenta. Menteix. Quina irresponsabilitat", ha piulat ràpidament el vicepresident de l'executiu, Ignacio Aguado, a Twitter. Després de defensar que el govern regional necessita "estabilitat i idees clares", Ayuso ja ha llançat els primers missatges amb l'ull posat en una hipotètica precampanya: "Els madrilenys han de decidir entre socialisme o llibertat".

Aguado ha atès els mitjans una estona abans, i ha estat el primer a confirmar la decisió d'Ayuso, compartida amb els consellers en la reunió del consell de govern. El líder regional de Cs ha assegurat que és una "temeritat" convocar aquests comicis i ha qualificat la decisió com la "pitjor" que ha pres Ayuso des que és presidenta de la Comunitat de Madrid. "Espero que recapaciti", ha assenyalat, abans d'afirmar que no té paraules per descriure la "desolació" davant d'aquest moviment "irresponsable" de la presidenta.

Ayuso trenca amb Cs després de mesos de polèmiques, marcats pels xocs constants per la gestió de la pandèmia. La presidenta madrilenya va decidir prescindir del seu conseller de Polítiques Socials, de Ciutadans, en plena primera onada del coronavirus per escapar-se de les crítiques a la gestió en les residències. Des de llavors que Aguado ha estat contradit constantment per membres del PP, tot i ser el portaveu de l'executiu. Aquest mateix dijous, després de l'anunci, Ayuso ha cessat tots els consellers de Cs. De la seva banda, la formació taronja també s'ha desmarcat dels seus socis quan n'ha tingut l'oportunitat. Recentment, de fet, va desvincular-se del PP i Vox –soci necessari des de fora del govern– en la decisió de destruir un mural feminista al barri de Ciudad Lineal.

Els cants de sirena sobre una moció de censura a Madrid no són nous, malgrat que s'hagin desfermat aquest dimecres arran del que ha passat a Múrcia. El PSOE ja insinuava aquesta possibilitat des de feia mesos per qüestionar el lideratge polèmic d'Ayuso durant la pandèmia. Però va ser precisament el coronavirus el que va fer que els socialistes no fessin el pas, per no provocar un període d'inestabilitat en un moment delicat i, sobretot, perquè calia el suport de Cs, que sempre s'ha negat a trencar el govern amb el PP. Les especulacions sobre la moció de censura a Madrid van tornar quan la presidenta de la formació taronja, Inés Arrimadas, va oferir-se a aprovar els pressupostos de Pedro Sánchez. El canvi d'estratègia del partit taronja, que l'ha apropat al PSOE al Congrés, podia tenir recorregut a Madrid, però el primer pas ja no es va donar i el govern espanyol va acabar aprovant el comptes amb els aliats de la investidura.

La crisi de la dreta a Múrcia ha suposat un canvi de paradigma que ha provocat moviments al govern de Madrid, però no al d'Andalusia ni al de Castella i Lleó, on Vox també havia reclamat que s'hi convoquessin eleccions. En aquestes dues comunitats, Cs tanca files amb el PP. A Andalusia aquesta tarda compareixeran conjuntament els vicepresidents del PP i Cs per renovar el seu compromís de govern, i a Castella les dues formacions ja ho han fet al matí, malgrat que el PSOE també ha presentat aquest dimecres una moció de censura contra el president, Alfonso Fernández Mañueco (PP).

S'acaba el veto al PSOE

D'aquesta manera, la formació taronja abandona definitivament el veto al PSOE que Albert Rivera va mantenir fins que va intentar in extremis evitar la repetició electoral del 2019. Un gest estèril que va confondre el seu electorat i no el va salvar d'una patacada que el va portar a dimitir com a president de Cs. La seva successora, Arrimadas, també ha patit un cop a Catalunya amb la pèrdua de 30 escons en les eleccions del 14 de febrer. En caiguda lliure, Cs mira de sobreviure fent-se veure al Congrés però ara també intentant abandonar el bloc de la triple dreta, que, a la pràctica, es visualitzarà amb la combinació de governs de coalició amb el PP –i el suport extern de Vox– i d'altres amb el PSOE.

La notícia sacseja també el panorama polític a Espanya. Pedro Sánchez confiava en un període d'estabilitat després del 14-F en què pogués moure's cap al centre i reconnectar amb Ciutadans. Sobre la taula, confiava que no hi hagués comicis durant un any i mig. Però Espanya continua la carrera frenètica de cites amb les urnes. L'examen encara serà més important per al cap de l'oposició i líder del PP, Pablo Casado, que haurà de passar una nova revàlida sobre el seu lideratge, sabent que diferents veus del seu partit escorades a la dreta aplaudeixen l'estratègia de Díaz Ayuso.