MadridMadrid és de dretes. Ni la participació històrica -per sobre del 76%- registrada ahir en les eleccions a la Comunitat va aconseguir desbaratar els plans d’Isabel Díaz Ayuso. El nacionalisme castís de la presidenta madrilenya, hereu de més de 25 anys de polítiques neoliberals del PP a la capital espanyola, va arrasar a les urnes -es va quedar a només quatre escons de la majoria absoluta- i els populars en tindran prou amb l’abstenció dels 13 diputats de Vox per governar. L’estratègia ideada per Ayuso amb l’efecte dominó de la moció de censura fallida a Múrcia li ha funcionat a la perfecció. Ni en els millors presagis podia imaginar l’escenari post 4-M: segurament podrà governar sola sense consellers ultres i el seu màxim adversari, el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, va anunciar que deixa la política després dels mals resultats -el partit lila aconsegueix només 3 diputats més.
Després d’una dècada perdent escons sense parar a la Comunitat de Madrid, el PP remunta més que duplicant escons -passa de 30 a 65-, fagocitant Ciutadans -que desapareix- i contenint l’avenç de Vox -només augmenta un diputat -, fins al punt de tornar a optar a governar en solitari. Pablo Casado torna a mirar així cap a la Moncloa amb la convicció que és possible el reagrupament del centredreta sota les seves sigles, però alhora veu com creix l’amenaça de l’ayusisme com a corrent intern dins de l’ala més dura del PP. Des del balcó de la seu del carrer Génova, davant de centenars de persones eufòriques ballant sense distància de seguretat, el líder dels populars va llegir els resultats com una “moció de censura al sanchisme” i va assegurar que Madrid és el “quilòmetre zero del canvi a Espanya”. “Hi ha partit”, va predir. El mateix missatge que havia tramès la Moncloa durant tota la campanya i que els resultats han desmentit.
Ayuso, amb Casado, al balcó del PP a GénovaEFE
Cargando
No hay anuncios
Una nova líder a l'oposició
La patacada del 4-M és monumental per a l’esquerra. El PSOE obté els pitjors resultats de la seva història i Més Madrid l’iguala en escons (24) i li fa el sorpasso en vots, convertint-se de facto Mónica García en líder de l’oposició. Pitjor encara va ser la nit per a Iglesias, que va deixar la vicepresidència segona del govern espanyol per intentar impulsar Podem a Madrid quan les enquestes els deixaven fins i tot fora de l’Assemblea. El cert és que finalment continuaran al Parlament madrileny, però tot i posar-se el partit a les espatlles Iglesias només guanya tres diputats respecte al 2019. Els mals resultats van precipitar ahir el seu adeu amb la renúncia a tots els càrrecs.
El lema de campanya de Podem ha quedat en paper mullat: demanava que “parlés la majoria” per demostrar que Madrid és d’esquerres, però la baixa mobilització donava els governs a la dreta. Amb una participació històrica, els conservadors també guanyen. A diferència del 14 de febrer a Catalunya, la pandèmia no va amainar les ganes de votar i la polarització es va traduir amb llargues cues de fins a una hora des de bon matí als col·legis electorals. Això, sumat al fet que per primer cop des del 1987 els comicis fossin durant una jornada laboral. De fet, es va produir un pic similar a la mobilització del 21 de desembre del 2017 a Catalunya, després de l’1-O i de l’aplicació del 155 per part de Mariano Rajoy.
La debacle és també sense precedents per al PSOE. Pedro Sánchez ahir ni va trepitjar Ferraz per seguir els resultats -no és habitual que ho faci en unes autonòmiques, però aquestes tenien un fort component de batalla en clau estatal- i es va limitar a recordar a Ayuso que a més d’uns bons resultats les urnes li han atorgat una “gran responsabilitat”. Des del minut u Ayuso va voler convertir els comicis en un plebiscit sobre la gestió del govern de coalició espanyol. El president espanyol va caure en la trampa inicialment, però durant les darreres dues setmanes ha provat de marcar distàncies. La implicació en campanya dels seus ministres, però, per intentar reflotar el perfil baix del seu candidat, Ángel Gabilondo, situa els socialistes en una posició delicada.
El secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, insistia ahir que no es podia fer una lectura en clau estatal. “Només són unes eleccions a Madrid, no representen el conjunt d’Espanya”, va dir des de Ferraz. Serà el missatge que transmetran els pròxims dies, però al PSOE li cal una lectura profunda dels resultats: la Comunitat es tenyeix completament de blau -excepte per dos municipis petits on s’imposa el PSOE-. També al cinturó tradicionalment roig i en tots els districtes de la capital espanyola guanya el PP. Obligatòriament hi ha hagut traspàs de vot dels socialistes als populars, tal com predeia el baròmetre preelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) -apuntava fins a un 6% des del PSOE-, que ha errat de ple en els resultats. El seu director, José Luis Tezanos, va qualificar durant la jornada de reflexió els votants del PP de “tabernaris”. Ahir Ayuso s’hi va aferrar: si a la tarda preguntava als “tabernaris” què tal duien la jornada, a la nit, davant d’una multitud ballant des de les 21 h -quan encara no hi havia ni resultats- confiava amb sorna que haguessin tingut un “bon dia” mentre repetia les bondats de viure “a la madrilenya” amb “llibertat. Amb aquest discurs, Ayuso supera el milió i mig de vots que va aconseguir la seva mentora, Esperanza Aguirre, el 2011 amb una majoria absoluta de 72 diputats. Llavors no tenia competència per la dreta. Però la presidenta madrilenya aconsegueix parar els peus a Vox -l’ultra italià de la Lliga Nord Matteo Salvini va felicitar-la ahir-, que ja ha anticipat que facilitarà la formació de govern. Casado i Ayuso poden respirar alleugerits mentre l’esquerra necessitarà temps per digerir els resultats.
Cargando
No hay anuncios
El PP situa el 4-M com l’inici de la fi del sanchisme
Què hauria passat si el PSOE i Cs haguessin presentat a Madrid i no a Múrcia la moció de censura? Ángel Gabilondo seria president fins al 2023 probablement amb Ignacio Aguado de vicepresident. Un duet que les urnes van demostrar ahir que no sedueix els madrilenys. Isabel Díaz Ayuso va brandar aquesta hipòtesi, desmentida des del primer moment per socialistes i taronges, com a excusa per executar un pla que ja rondava pel cap dels seus assessors des de feia temps. “Avui comença un nou capítol en la història d’Espanya”, va celebrar efusivament Ayuso des del balcó de la seu (en venda) que el PP té al carrer Génova.
A la seva esquerra, el president dels populars, Pablo Casado. A la seva dreta, el secretari general del partit, Teodoro García Egea. I davant, el president espanyol, Pedro Sánchez. “No entenen el nostre model de vida. Ens volien treure la llibertat!”, va denunciar la presidenta, que va acusar el sanchisme d’“opulència i hipocresia” i li va vaticinar que té “els dies comptats”. “Avui Madrid ha fet una moció de censura democràtica al sanchisme i als seus pactes amb Bildu i els independentistes”, havia dit només uns minuts abans Casado, que, com Ayuso, va reivindicar la “concòrdia” i la “convivència” sense renunciar ni un segon al to de confrontació.
Ciutats i barris, de blau
Per molt d’interès que la cúpula del PP tingués en sortir a la foto, ahir al centre hi havia Ayuso, que s’ha enfilat per sobre del 40% dels vots, com havia fet el PP entre el 1991 i el 2015. El mapa de Madrid, tenyit de blau, només té un parell de taques vermelles en poblacions perifèriques, amb Ayuso guanyant al cinturó roig i als barris benestants. Només als districtes del sud de la capital -on també ha guanyat el PP- la suma de les esquerres ha passat per davant d’Ayuso, que ahir també va fer gala de la seva gestió de la pandèmia i va tenir un record per a les víctimes del covid-19. Des de la seu del PP, en un dels barris amb més incidència del virus, i davant milers de persones que no guardaven cap distància però que abans del toc de queda de les 23 h ja desfilaven cap a casa, informa Aleix Moldes.