Ayuso i Almeida, dos models de gestió al PP

MadridL’any 2019, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida van seguir el mateix patró per arribar a governar la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid: un pacte amb Cs i el suport extern de Vox. Des de llavors, però, els seus camins s’han bifurcat i ara cadascú encarna dos models diferents de gestió al PP. La prova més evident han sigut els últims pressupostos: mentre que Ayuso els ha tirat endavant amb el fidel suport de Vox, Almeida ha hagut de buscar una alternativa -la de tres dels regidors díscols de Més Madrid- després del cop de porta del grup d’extrema dreta. El pragmatisme de l’alcalde és, de fet, el que diferencia en bona part la seva gestió de la de la presidenta madrilenya, que s’ha dedicat a marcar el seu perfil més polític.

Ayuso ha utilitzat el govern madrileny com a altaveu per difondre el liberalisme econòmic i polític que predica el PP i ha fet de la Comunitat el seu laboratori per lliurar la batalla cultural. S’ha presentat, a més, com l’alternativa de gestió al govern estatal de Pedro Sánchez, exercint de facto com a cap de l’oposició i dibuixant, així, la seva ombra allargada al costat de la del líder del seu partit, Pablo Casado. A diferència d’Almeida, Ayuso no va ser capaç de mantenir el pacte amb Cs i a l’equador de la legislatura va decidir trencar-lo i convocar unes eleccions amb totes les enquestes a favor que van catapultar el seu lideratge.

La relació amb l’oposició

Ayuso, de fet, només ha teixit aliances amb Vox. En tota la pandèmia, la presidenta madrilenya no ha arribat a cap consens amb els grups de l’oposició per fer un front comú a la crisi sanitària. Tot al contrari, en bona part de les sessions plenàries els retrets entre govern i oposició han inundat l’Assemblea de Madrid. L’únic gest que ha tingut Ayuso cap als grups de l’oposició ha sigut citar-los a una reunió individual a l’inici del curs parlamentari, al mes de setembre, i una segona la setmana que ve, quan s’ha de reprendre l’activitat parlamentària després de les vacances de Nadal. De les propostes que li ha aportat l’oposició -que també havia demanat més trobades amb el govern-, Ayuso no n’ha acceptat cap. De fet, es va conjurar amb Vox per rebutjar totes les esmenes de l’oposició als pressupostos. La bona relació que Ayuso manté amb Vox contrasta amb la d’Almeida i el grup de Javier Ortega Smith al consistori madrileny. Almeida ha hagut de buscar l’alternativa dels excarmenistes pels pressupostos, però ja el juliol del 2020 l’alcalde va aconseguir tirar endavant els anomenats Pactes de la Villa, més de 300 mesures per fer front a la pandèmia, amb el consens de tots els grups municipals. A diferència d’Ayuso, Almeida sí que ha aprofitat mesures de l’oposició, tot i que retocades, com el cas de la zona de baixes emissions, l’anomenat Madrid Central que va impulsar Manuela Carmena; o també la proposta de Més Madrid de considerar l’escriptora Almudena Grandes filla predilecta de la ciutat, tot i defensar-ho amb cinisme: “No mereix ser filla predilecta de Madrid però ja tinc pressupostos”.

Tots dos provenen de la mateixa escola, les Noves Generacions del PP, i són amics des de fa anys. En les últimes setmanes, però, s’han vist immersos en una pugna pel lideratge del partit a Madrid. D’aquí poc més d’un any els dos models de PP se sotmetran a l’examen de les urnes i és on es veurà qui premien els electors.