Els dubtes legals (i ètics) sobre la polèmica comissió del germà d'Ayuso

MadridA través d'un comunicat, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso ha admès aquest divendres que el seu germà, Tomás Díaz Ayuso, va cobrar 55.850 euros més IVA per aconseguir mascaretes a la Xina per a una empresa que havia signat un contracte amb la Comunitat per valor d'1,5 milions d'euros. En plena guerra oberta amb el líder del PP, Pablo Casado, ha rebaixat, doncs, la xifra de 280.000 euros que Génova havia atribuït al seu germà i ha negat que es tractés d'una comissió. "La factura a Priviet Sportive no és una comissió per obtenir el contracte de l'administració, sinó el cobrament de les gestions fetes per aconseguir el material a la Xina i traslladar-lo a Madrid, que és diferent", assenyala en l'escrit. És lícita la transacció? Al marge dels dubtes ètics que pugui generar, els experts consultats per l'ARA creuen que és difícil que es pugui demostrar una mala praxi en termes legals en aquest cas.

"És una contraprestació per la seva feina, no una comissió per intermediació", ha insistit Ayuso. Ara bé, la presidenta madrilenya no ha aportat la factura, que data del 30 de juny del 2020, sinó que només informa de la quantitat. A falta de tenir tota la informació, el professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i soci del bufet Círculo Legal de Barcelona Adalberto Guerrero considera que no hi ha "cap diferència" entre una contraprestació i una comissió a canvi d'un servei, i que és "perfectament legal" en "contractes públics i privats". "La comissió és allò que percep un agent per posar en contacte un empresari amb l'altre; si aquest consumidor és l'Estat, aquest contracte pot ser públic, però la comissió la paga l'empresari", explica.

El procés està regulat per la llei de Contractes del Sector Públic, que sí que adverteix, no obstant, de les "incompatibilitats" en les transaccions, que inclouen "cònjuges, persones vinculades amb una anàloga relació de convivència afectiva, ascendents i descendents, així com parents en segon grau", entre d'altres: una relació per la qual es pot produir un "conflicte d'interessos amb el titular de l'òrgan de contractació". Com explica la professora de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Clara Velasco, en aquest cas "cal veure" si el germà d'Ayuso "ha vulnerat aquesta prohibició utilitzant com a pantalla l'empresa que finalment aconsegueix el contracte, d'una banda, i d'una altra si el titular de l'òrgan de contractació tenia un conflicte d'interès". Amb tot, destaca, caldria una investigació més profunda per aclarir-ho.

En aquest sentit, entra en joc la situació d'excepcionalitat derivada de la pandèmia. L'experta en economia financera i sector públic de la Universitat de Santiago de Compostel·la Carmela Sánchez considera que en els contractes durant l'estat d'alarma es van "reduir els controls" i és més difícil "comprovar" possibles males praxis: "S'agilitza la contractació en perjudici de la transparència". I tot i que considera que el fet que es pugui cobrar alguna mena de "comissió" en una contractació pública és "sorprenent", la quantitat de 55.850 euros –un 3,6% del total– és la normal per a aquesta mena d'intercanvis. També troba admissible la xifra que donava Génova –280.000 euros, el 18,6% del total–, encara que altres veus consultades, com Guerrero, en aquest cas la consideren una mica més alta de l'habitual. Més Madrid, el PSOE i Unides Podem han presentat escrits davant la Fiscalia perquè ho investigui.