“Avui serem nosaltres els que tancarem l’Ajuntament”

MontsenyAl poble de Montseny han canviat d’alcalde després de 36 anys de tenir el mateix. I la cosa, esclar, provoca un ambient exultant en el ple d’aquesta vila de poc més de 300 habitants, situada en una punta del Vallès Oriental, a la banda sud del massís. Bé, l’últim any han tingut un altre alcalde (Carles Corominas, de JxCat), per l’acord de govern amb el de tota la vida -des del 1983-, Alfons Planas, que havia perdut la majoria absoluta. Planas ja havia sigut regidor de govern en les primeres eleccions democràtiques (el 1979), amb el seu oncle d’alcalde. A partir del 1983 encapçala una agrupació independent que més tard es lligarà al PSC.

La sala petita de seguida s’atapeeix. És tot tan recollit i familiar que es produeix un punt d’informalitat curiosa. Fins que no es constitueix el consistori, els regidors electes no s’asseuen. La secretària els demana si els sembla bé que no repeteixi cada vegada el formulisme pel qual prometen o juren el càrrec. Com que són només set regidors, tot va ràpid. Voten a mà alçada qui ha de ser alcalde. Quan la secretària demana pels vots a favor de Núria Masnou, d’Esquerra, la futura alcaldessa, dos avis del públic aixequen el braç simpàticament: són els seus pares. Masnou obté el vot dels seus quatre regidors. El ja exalcalde només en suma dos. I Remei Picart, de JxCat i dona de Corominas, un. Alguns assistents s’ho miren emocionats, amb els ulls a punt de llàgrima. “És que són molts anys, eh... Hi ha hagut moments molt durs”, diu una dona que temps enrere havia sigut regidora d’ERC a l’oposició. Diverses persones enregistren aquest canvi històric amb el mòbil. A primera fila, un nen amb una pilota de futbol als peus també mira de fer alguna foto. Així que la nomenen, l’esclat d’aplaudiments és estrepitós.

Planas, com a membre més gran de la mesa d’edat, és l’encarregat d’entregar la vara a Masnou. Amb els ulls negats, abans de desprendre’s de la vara no pot evitar fer lliscar uns pensaments que sonen entrebancats. Li demana que treballi per “conservar el teixit econòmic i social” i “per tot el poble”. Bé, “per tot el poble” ho acaba pronunciant la nova alcaldessa, perquè ell ha deixat la frase una mica en suspens.

Acabat el ple, encaixades i abraçades llargues. “Encara no m’ho crec”, fa Masnou. “Som aquí per ajudar-te”, li diu una dona. Els regidors d’ERC de seguida surten al balcó a tornar-hi a penjar llaç i pancarta de record dels presos -alguns crits d’alegria dels que són a baix-, mentre l’exalcalde Planas conversa amb Masnou al seu despatx.

Sembla que li vulgui passar tot el cartipàs. Que si un ajut per a la depuradora, que si un tema d’advocats... “Es pensa que tancarà ell l’Ajuntament, però no, avui ens dona les claus i el tancarem nosaltres”, comenta fora del despatx un regidor republicà, que, finalment, en veure que l’altre allarga la xerrada, li recorda que de tot això ja en parlaran la setmana que ve.