L'AVT es persona contra Herrira, a la qual acusa d'integració a ETA
El text assegura que l'organització 'havia assumit les funcions de la il·legalitzada Askatasuna'
MadridL'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) ha presentat una querella per personar-se com acusació popular en el procediment obert contra l'organització Herrira a la qual acusa d'integració a ETA, finançament del terrorisme i enaltiment i justificació dels delictes terroristes. En el text que ha presentat a l'Audiència Nacional la AVT assegura que Herrira ha assumit l'activitat i funcions que en el seu dia exercien Gestores Pro Amnistia i Askatasuna fins que aquestes organitzacions van ser il·legalitzades el 2008 per aquest tribunal amb la posterior confirmació d'aquesta decisió pel Suprem. L'AVT destaca que 'aquestes funcions i activitats no eren altres que garantir l'objectiu d'ETA de mantenir el control i la unió entre els presos terroristes'.
Afegeix que 'Herrira es va configurar com el referent i el dinamitzador del suport als terroristes presos, com ha quedat constatat de forma pública i notòria des de la seva creació, omplint el buit de la il·legalitzada Askatasuna'.
L'AVT persegueix Herria des de fa temps
L'AVT recorda que des que va aparèixer Herrira ha denunciat desenes d'actes organitzats en pobles i ciutats del País Basc i Navarra 'que tenien com a únic objectiu enaltir i homenatjar els terroristes d'ETA'.
La querella relata que la Guàrdia Civil va portar a terme el passat 30 de setembre una important operació contra aquesta plataforma que va acabar amb la detenció de les esmentades vint persones contra les quals s'adreça l'acusació de l'AVT .
L'associació destaca que en els actes organitzats per Herrira s'enalteix i justifica la figura dels presos etarres 'que no es penedeixen dels seus crims, no reneguen de l'organització terrorista i es mantenen sota la seva disciplina, justificant els delictes comesos i enaltint a ETA ja el seu ideari'.
Explica que de les investigacions practicades s'ha determinat que disposa de cinc seus principals disposades en cadascun dels territoris en què desenvolupa la seva activitat, Hernani (Guipúscoa), Bilbao (Biscaia), Vitòria (Àlaba), Pamplona (Navarra) i Baiona (sud de França).
Afegeix que a més s'ha pogut determinar una estructura amb almenys 19 dirigents provinents de les diferents províncies del País Basc i de Navarra.
La querella indica que una de les activitats de Herrira és 'la participació en reunions per coordinar la unitat d'acció en tot el referent al suport de presos d'ETA celebrades a la seu del col·lectiu d'advocats d'ETA a Hernani'.