Els dos escenaris que acoten el futur terreny de joc del procés

BarcelonaEl dia 1 d’octubre farà dos anys que es van convocar eleccions anticipades després de la manifestació massiva de l’Onze de Setembre. Llavors va començar un procés que va continuar amb la constitució d’un nou Parlament, l’aprovació d’una declaració de sobirania, el pacte per la data i la pregunta del 9-N, la negativa del Congrés dels Diputats a cedir la competència per fer el referèndum i l’aprovació de la llei de consultes. Què toca, ara? “Ara ja és una fase absolutament desconeguda, i més quan Artur Mas signi el decret de convocatòria”, assenyala un alt càrrec de CiU consultat. Mas té el bolígraf a punt per engegar la maquinària i l’Estat es manté expectant per portar a corre-cuita tota decisió catalana a la porta del Tribunal Constitucional (TC). Serà llavors quan el bloc sobiranista triarà un nou camí.

A l’espera que emergeixi -o no- una “fórmula màgica” preparada per Mas, en la qual somien alts càrrecs de Convergència -rememorant que, abans del 12 de desembre, l’ambient crispat impedia pensar en un acord unitari per a la consulta-, hi ha dues alternatives que tracen el terreny de joc del procés: o desobeir l’estat per fer el 9-N tant sí com no o eleccions plebiscitàries. Totes dues tenen avantatges i inconvenients, i són avaluades per les cúpules dels partits sobiranistes. Encara més després que Mas, al debat de política general, vinculés la durada de la legislatura -teòricament, fins al 2016- a les “garanties democràtiques” de la celebració del 9-N.

El marge de la legalitat

Dins del consell executiu hi ha veus que desaconsellen seguir amb la consulta quan el TC intervingui. És el cas de la vicepresidenta, Joana Ortega, responsable del dispositiu del 9-N, i de Santi Vila, conseller de Territori. Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió, tampoc aposta per la desobediència, i s’ha intercanviat retrets amb Oriol Junqueras, president d’ERC, després que aquest apostés per no fer cas al TC quan arribés el moment. Fins i tot, Mas ja ha arribat a plantejar les plebiscitàries a Junqueras, que circumscriu aquesta opció -i una hipotètica candidatura unitària- per defensar explícitament la declaració unilateral d’independència.

També planen dubtes sobre la supervivència de CiU en una convocatòria anticipada. De fet, Duran basteix fa mesos Catalunya al Centre, una plataforma que aspira a representar la tercera via en unes plebiscitàries. El joc d’equilibris partidista, tensionat pel procés, pot patir canvis els pròxims mesos.

Sigui quina sigui la via triada, Mas aspira a mantenir la “porcellana fina” de la unitat -expressió que ha fet fortuna aquesta setmana- i a no esberlar la unitat. Està a les mans de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP -amb el PSC mirant-s’ho de reüll- satisfer els manifestants de la V.

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } Consulta tant sí com no

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } AVANTATGES

Voluntat de votar

Tirar endavant la consulta desobeint la voluntat de l’Estat de bloquejar-la implica una imatge poderosa: col·legis electorals amb cues de ciutadans que volen decidir el futur polític del país en els termes acordats el 12 de desembre per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I, en cas que les autoritats espanyoles impedissin la votació, es faria evident que el govern espanyol boicoteja una crida democràtica. Tot plegat, amb el record encara viu del referèndum escocès.

Aval de la societat civil

En els discursos de la V de la Diada, Carme Forcadell i Muriel Casals -presidentes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, respectivament- van demanar explícitament a Mas que posi les urnes per poder votar el 9-N. Les dues representants de la societat civil, la responsable de les grans mobilitzacions dels últims anys, van menystenir l’autoritat del Tribunal Constitucional i van cridar a aplicar la declaració de sobirania aprovada el gener del 2013.

Suport ciutadà

Els dirigents sobiranistes sostenen, amb el suport de les enquestes, que el que més consens genera a Catalunya és la consulta. “El meu principal compromís és que se celebri el 9-N, no la independència”, va defensar Mas divendres. La unitat dels partits signants de l’acord pel 9-N es basa, precisament, en el propòsit de fer la consulta.

ERC i la CUP, a favor

El president d’ERC, Oriol Junqueras, va defensar la desobediència civil com a via per fer la consulta en cas que l’Estat la veti. La CUP també aposta per desobeir, i així ho va proposar al Parlament. Els republicans van preferir abstenir-se per rebaixar tensions amb CiU.

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } INCONVENIENTS

L’Estat en contra

Seguir endavant amb la consulta faria que el govern espanyol apliqués totes les mesures al seu abast contra el 9-N, contra el Govern i contra Mas. De fet, aquesta setmana el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va obrir la porta a suspendre l’autonomia. El xoc amb la maquinària de l’Estat, inèdit, tindria conseqüències del tot imprevisibles per a Catalunya.

Divisió interna?

Mas sempre ha defensat que la consulta només pot tirar endavant si és amb totes les “garanties democràtiques” possibles, i no és partidari -i encara ho és menys Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió- de desobeir el TC. El secretari general dels democristians i conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va assenyalar que no faran triar els Mossos d’Esquadra entre el Govern i la llei, i Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, ha reconegut al Constitucional el paper d’àrbitre del 9-N.

Comunitat internacional

El procés català no ha rebut suports significatius públics a la consulta. La Unió Europea (UE) considera que és un afer intern i no ha mostrat simpatia pel 9-N. Hi ha la possibilitat que hi hagi països que vegin negativament que Catalunya se salti la llei espanyola per celebrar la consulta.

Reconeixement

Una de les qüestions bàsiques del 9-N és que es reconegui el resultat, també de portes endins. Una consulta convocada al marge de la legalitat espanyola podria fer que hi participessin molt més els partidaris del sí que no pas els del no. “La resposta s’ha de poder implementar”, ha indicat les últimes setmanes el president.

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } Eleccions plebiscitàries

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } AVANTATGES

Mandat sobiranista

Les eleccions catalanes que Mas va convocar per al novembre del 2012 ja van tenir un cert caràcter plebiscitari. Els partits que defensaven el dret a decidir al seu programa -CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP- van assolir una majoria que supera àmpliament els dos terços del Parlament. Els socialistes, però, van canviar la seva posició sota el lideratge de Pere Navarro i van preferir no donar suport a l’acord per la consulta. Tot i la davallada de CiU en els sondejos, el bloc del dret a decidir -al qual es podria sumar Podem, una de les grans sorpreses en les últimes eleccions europees- estaria en condicions de superar els 90 diputats. La claredat dels números validaria el procés, altra vegada, en seu parlamentària davant dels ulls del món. I els partidaris del no podrien optar per partits obertament unionistes, com el PP i Ciutadans. En les últimes eleccions, de fet, aquests dos partits van guanyar vots -els populars van passar de 18 diputats a 19 i els espanyolistes d’Albert Rivera van arribar als 9 escons- i la participació va augmentar de forma històrica.

Candidatura unitària?

La força de les plebiscitàries seria, precisament, la possibilitat de bastir una candidatura unitària amb un programa que inclogués -en més o menys mesura, amb més o menys concreció- l’horitzó d’una Catalunya independent. De cara enfora, la possibilitat de veure tots els líders del país fent pinya a l’entorn d’una candidatura podria tenir força.

Marge de l’Estat

“Convocar eleccions depèn exclusivament de mi”, ha defensat en nombroses ocasions Mas. Seria un substitutiu de la consulta que difícilment l’Estat podria vetar amb les lleis a la mà.

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; } INCONVENIENTS

Sense consens

De moment, aquesta fórmula no genera unanimitat dins del bloc sobiranista. ICV-EUiA, per exemple, no la defensa. Tampoc la CUP, partidària de desobeir per fer el referèndum. A ERC tampoc va caure bé l’anunci de Mas en el debat de política general en el sentit que la legislatura s’acabaria de forma precipitada si la consulta no tenia les “màximes garanties democràtiques” possibles. En tot cas, el president reunirà els partits per consensuar el pla B, una part del qual ja va tractar amb Junqueras a l’agost. I es basava, precisament, en unes plebiscitàries.

Negociació

¿Amb quina fórmula es faria la llista unitària? Quants membres de CiU en formarien part? Quants membres d’ERC? Quants i quins membres de la societat civil? Són incògnites que caldria resoldre per tenir ben lligada la convocatòria. Mas ja va intentar anar junts a les europees, però Unió i ERC no ho van veure clar i les negociacions no van fructificar.

Programa electoral

Un altre dels punts de fricció negociadora seria la concreció del programa. Experts consultats pel Govern han recomanat un punt únic a favor de la independència, però caldria consensuar la idea amb la resta de forces.

Reconeixement

Rivera indica sovint que no es pot parlar de plebiscitàries perquè simplement serien uns comicis autonòmics ordinaris. El fet que hi pugui haver partits que hi concorrin amb un programa que no tingui res a veure amb la qüestió nacional complicaria el reconeixement del resultat com a plebiscit. En tot cas, però, serien minoria els partits que defugirien el debat sobre la independència.