Avançar eleccions o esperar a la decisió del Suprem: el dilema del president

BarcelonaLa dinàmica judicial ha envaït el dia a dia de la política catalana i desfà qualsevol previsió a mitjà termini. Una setmana s’ha convertit en una eternitat i ja ningú s’atreveix a fer pronòstics a un mes vista. I és aquesta la sensació que s’ha apoderat del Govern els primers dotze dies de l’any 2020. Dotze dies en què la Junta Electoral Central ha inhabilitat el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, com a membre de l’Eurocambra i també el president Quim Torra com a diputat del Parlament. Tot plegat mentre a Madrid hi tenia lloc la divisió estratègica més evident fins ara entre JxCat i ERC, amb els dos partits votant diferent en la investidura de Pedro Sánchez. Un escenari volàtil que posa a prova la legislatura i que situa el president davant d’un dilema de fons: esperar a la decisió final del Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació o convocar ell mateix eleccions anticipades abans no li sigui retirada la potestat de fer-ho.

De moment, JxCat, ERC i la CUP s’han conjurat per “aguantar” davant la Junta Electoral i mantenir Torra com a diputat. És a dir, fer valer el reglament del Parlament, que només preveu la pèrdua de l’escó amb una sentència ferma. Dimarts la mesa acordarà presentar un recurs al Tribunal Suprem perquè suspengui la inhabilitació, però, a part, el president presentarà al·legacions a l’alt tribunal -també ho faran la JEC i la Fiscalia- per insistir que s’aturi l’aplicació de l’acord. El Suprem va donar cinc dies a totes les parts per fer-ho i després decidirà de nou si suspèn la inhabilitació -seguirà quedant pendent la resolució de fons del recurs-. És per això que el xoc real podria arribar en el ple previst per als dies 22 i 23 de gener. “Pot ser que la decisió del Suprem arribi abans, durant o després del ple”, apunten fonts parlamentàries, que admeten que la prova de si Torra es manté o no com a diputat serà si pot votar. La mesa, concretament el president del Parlament, Roger Torrent, tindrà l’última paraula, ja que és ella la que dona per bons els resultats de totes les votacions del ple. Es dona per fet que l’oposició -si s’accepten els vots del cap de l’executiu- en demanarà l’anul·lació.

Arribats a aquest escenari, Torra podria seguir de president encara que li retiressin l’acta de diputat -la JEC ho ha deixat en mans del Parlament-, però el seu entorn afirma que “no acceptarà” que se li retiri l’escó per ordre d’un ens administratiu. Això implica que, si el Suprem no atura l’execució, se situarà el Parlament en la dicotomia de desobeir o acatar la resolució de la Junta. En funció del camí que agafi Torrent en aquesta cruïlla, Torra prendrà decisions, afirmen diversos consultats.

I quines seran aquestes decisions? Doncs a partir d’aquest moment els escenaris es multipliquen. Sobre la taula, Torra hi té l’opció de mantenir-se al capdavant de l’executiu sense escó i intentar aprovar pressupostos amb la mirada posada en el Suprem, que podria confirmar d’aquí uns mesos la inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons diverses fonts de JxCat, fins ara l’expresident Carles Puigdemont ha demanat en totes les reunions de grup exhaurir la legislatura. Els presos de Lledoners coincideixen en aquesta qüestió -també per donar temps a JxCat per ordenar-se internament aquesta primavera-, així com els consellers amb el perfil més tècnic. En aquest supòsit, veus de JxCat reclamen fer canvis en l’executiu abans que Torra sigui apartat per evitar que el vicepresident, Pere Aragonès, piloti la transició fins a les eleccions anticipades, que es convocarien automàticament tret que algun diputat de JxCat obtingués la confiança del Parlament per agafar les regnes del Govern.

Ara bé, altres veus de la cúpula del partit defensen no esperar que la inhabilitació sigui ferma i convocar eleccions abans per no deixar el calendari en mans del Suprem. Malgrat que la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha afirmat que l’avançament electoral no s’ha abordat en el consell executiu, diverses fonts consultades per l’ARA apunten que l’entorn del president preveu aquest escenari en reunions informals.

Decisions consensuades

Sigui quin sigui el futur de Torra, hauria de passar pel “consens” amb Esquerra, segons han reclamat els republicans. ERC rebutja que el president faci canvis en l’executiu nomenant un nou vicepresident de JxCat per evitar que Aragonès piloti la transició si ell és apartat. Aragonès mateix ha assegurat que en cas d’inhabilitació de Torra ell només tindrà “funcions administratives”, ja que el president el tria el Parlament. Pel que fa a les eleccions, el vicepresident ha apostat per aprovar pressupostos i esgotar la legislatura, malgrat que abans veus d’ERC en privat sí que apostaven pels comicis com a resposta a la sentència de l’1-O.

Si Torra tira pel dret i convoca eleccions -és ell qui en té la competència-, la batalla a JxCat serà per definir el candidat. Ningú posa en dubte que el lideratge de la llista seria de Puigdemont -malgrat que el seu objectiu ara és centrar-se en l’Eurocambra-, per la qual cosa el debat seria per definir el segon lloc. El presidenciable de facto. L’opció preferida de Torra és Laura Borràs, ara al Congrés, a qui tampoc descarta recuperar per al Govern en cas que no convoqui eleccions. Ja després del 10-N, Borràs es va erigir com un dels valors en alça de JxCat perquè va aconseguir ampliar suports. “Davant unes eleccions immediates, és la més ben posicionada”, admet un alt dirigent. Ara bé, altres fonts de l’espai també creuen que la investigació judicial oberta contra ella -que Borràs ha qualificat de “persecució política”- enterboleix la possibilitat de ser candidata, sobretot si finalment Torra decideix esperar-se al Suprem. A banda de Borràs, el conseller Damià Calvet o la consellera Àngels Chacón també aspiren a ser candidats. Ara bé, fa poc ha aparegut una nova cara: el conseller Jordi Puigneró, que no genera anticossos en cap sector i que té la simpatia de Puigdemont.