Esquerra no ha guanyat (per poc) les eleccions, però 41 anys després de Josep Tarradellas té la possibilitat de tornar a presidir la Generalitat de Catalunya amb Pere Aragonès. En el marc d’una dramàtica caiguda de vot general, Oriol Junqueras ha aconseguit el més difícil: consolidar l’espai de votants fent el trànsit en dos anys de l’estratègia unilateral a la “via àmplia”. El resultat l’avala i projecta confiança dins el partit, on més li calia.
Malgrat que la baixa participació fa difícil valorar en calent el guany de nou votant, ERC s’aferma a les zones urbanes costaneres, a les corones de Barcelona i Tarragona i a la Ciutat Comtal, on es juguen els vots que poden fer majoritari el projecte independentista a Catalunya. La superació del llindar psicològic del 50% dels vots del conjunt de l’independentisme -vist com a cavall guanyador- pot fer-lo més atractiu.
ERC, però, no té al davant un camí fàcil. L’independentisme més impacient, representat per Junts i la CUP, suma 8 diputats més. Si es repeteix la fórmula de l’actual Govern, Aragonès haurà d’assegurar-se un mandat complet, domar la fera, provar de guanyar votants per a la “via àmplia” amb la gestió de govern i insistir en la taula de diàleg amb el govern espanyol. Al partit se li gira feina.